 |
 |
 |
|
|
|
Mapa Camí Català meridional
|
|
|
Croquis
Distàncies Camí Català meridional
|
|
|
Introducció
Es coneix com a Camí Català meridional el tram del Camí de Sant Jaume que va del monestir de Montserrat fins a Logroño, on conflueix amb el Camí Francès. De camins que des de Montserrat es dirigeixen a Compostel·la n'hi ha dos; el descrit aquí, que és el més directe i el que actualment més pelegrins recorren, i l'anomenat Camí Català septentrional (veure pàgina corresponent). Com es pot veure al croquis, la distància entre el monestir de Montserrat i Logroño és de 470 quilòmetres i, per tant, a un ritme normal es poden fer en 16 o 17 jornades a peu.
|
|
|
Comunitats autònomes i províncies
El Camí Català meridional passa per quatre comunitats autònomes i sis províncies: Catalunya (Barcelona, Lleida), Aragó (Osca, Saragossa), Navarra (Navarra) i La Rioja (La Rioja).
|
|
|
Poblacions
Al llarg dels 470 quilòmetres el camí passa per 49 poblacions amb serveis, amb una mitjana, d'una població amb serveis cada 9,6 km. Aquesta dada, òbviament, és tan sols orientativa, atès que, per exemple, en el tram català hi ha una densitat de poblacions considerablement superior que en el tram dels Monegres. Les ciutats amb més de cent mil habitants són Saragossa (més de mig milió) i Lleida, i les ciutats amb més de deu mil habitants són Igualada, Tudela, Calahorra, Fraga, Tàrrega, Utebo i Alfaro. Les distàncies més llargues sense possibilitat d'avituallament són: de Gallur a Ribaforada pel Canal Imperial (24,0 km), de Calahorra a Alcanadre (19,2 km), de Tudela a Castejón (19,1 km), de Venta de Santa Lucía a Pina de Ebro (18,3 km), i d'Alcanadre a Arrúbal (15,4 km).
Tot seguit s'adjunta un document amb el llistat de les poblacions; les distàncies relatives, les distàncies acumulades, els serveis disponibles i les variants més importants.
Document de les localitats del Camí Català meridional (distàncies i serveis)
|
|
|
Albergs
A l'actualitat (any 2007), el Camí Català meridional disposa de 16 albergs, refugis o espais d'acollida per a pelegrins (sense incloure l'alberg de Logroño). D'aquests, 5 són exclusius per a pelegrins (Gallur, Alfaro, dos a Calahorra i Alcanadre), 3 pertanyen a alguna comunitat religiosa (monestir de Montserrat, Cervera i Fraga), 3 són espais d'acollida municipal (Jorba, Castellnou de Seana i Bell-lloc d'Urgell), 4 són albergs generals que accepten pelegrins amb credencial (Tàrrega, Lleida, Tudela i Calahorra), i, l'últim, és un allotjament per a pelegrins d'una casa rural (Sant Pau de la Guàrdia). Com es pot observar, hi ha dues característiques destacades; la primera és la manca d'albergs (no pas d'allotjaments convencionals) en el llarg tram entre Fraga i Saragossa, i, la segona, és la quantitat i bona qualitat dels albergs en el tram entre Saragossa i Logroño, la majoria de recent obertura.
|
|
|
Anar en transport públic ...
... al monestir de Montserrat. Cal primer anar al poble de Monistrol de Montserrat amb la línia dels FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) que va de Barcelona (estació Plaça Espanya) a Manresa. Aquesta línia és la R5, disposa de moltes freqüències diàries i la durada, des de Barcelona, és d'1 hora. A Monistrol hi ha dues estacions. Una és l'estació Montserrat-Aeri, on hi ha l'Aeri (telefèric) que puja al monestir de Montserrat, amb una freqüència normal de 15 minuts (només 35 places cada viatge) i una durada de 5 minuts. L'altra estació és Monistrol Vila, que enllaça amb el flamant tren cremallera, inaugurat l'any 2003, que uneix en un bonic recorregut el poble de Monistrol amb el monestir de Montserrat, amb una freqüència normal de 20 minuts i una durada de 15 minuts. Per horaris i més informació vegeu fgc.es, cremallerademontserrat.com i aeridemontserrat.com.
|
|
|
Recorregut
Del monestir de Montserrat a Lleida. Iniciem aquest llarg i apassionant viatge a peu en el monestir de Santa Maria de Montserrat, situat al bell mig de l'escarpada muntanya de Montserrat, en un entorn de singular bellesa. El començament és immillorable seguint, al llarg de gairebé un quilòmetre, el bonic camí dels Degotalls. L'abandonem prenent un sender que baixa a la carretera, la qual anem seguint. Passem per l'església romànica de Santa Cecília i, sense deixar la carretera, arribem a Can Maçana on prenem un corriol, que supera un turonet, i arribem a Sant Pau de la Guàrdia. Poc després creuem la urbanització Montserrat Parc i baixem a buscar l'autovia A-2, que seguim en paral·lel fins a Castellolí. Més endavant, seguint la mateixa direcció, passem per les cases de Ca n'Alzina i seguim per carretera secundària creuant, primer per sobre i després per sota, l'autovia. Arribem a Igualada, capital de la comarca de l'Anoia, travessem la ciutat passant pel centre i a la sortida girem a la dreta per pujar cap a una urbanització. Poc després passem per l'ermita de Sant Jaume de Sesoliveres, creuem la urbanització i, per pistes d'asfalt i sense dificultats, arribem primer a Sant Genís i més endavant a Jorba. A la sortida de Jorba hem de creuar una gran rotonda sobre l'autovia A-2 per agafar l'antiga N-II, gairebé sense trànsit i que avança en paral·lel a la damuntdita autovia, la qual ens queda a la dreta. Sense deixar la nacional passem per l'Hostal Jorba, Santa Maria del Camí i Porquerisses, on comença una llarga però suau pujada fins al coll de La Panadella, en un tram força avorrit. A partir de La Panadella la cosa canvia força i, fins a Cervera, caminem per un dels trams més agradables de tot el camí per terres catalanes. Baixem a la vall de l'Ondara per camins tranquils i bonics, passant per les petites viles de Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, Hostalets, Sant Pere dels Arquells i Vergós, fins a Cervera, la capital de la comarca de la Segarra. A Cervera, les monges de la Sagrada Família disposen d'una hostatgeria que acull pelegrins. De Cervera a Lleida el camí ja serà gairebé pla, sense desnivells. Sortim de Cervera pel costat de l'ermita de Santa Magdalena i, en un agradable passeig per la vall del riu Ondara, lluny de cotxes i sorolls, arribem a Tàrrega, passant abans pel bonic poble d'El Talladell. Sortim de Tàrrega per una llarga travessia urbana, poc més endavant arribem a Vilagrassa i, per carretera secundària, a Anglesola. A partir d'Anglesola, seguint llargues pistes entre conreus, passem per Castellnou de Seana, vila agrícola a la comarca del Pla d'Urgell, i més endavant arribem a El Palau d'Anglesola. Des d'aquesta última localitat fins a Bell-lloc d'Urgell seguim pel mateix tipus de camins, però ara més a prop de l'autovia. Aquest és un tram un xic perdedor per la quantitat de cruïlles i petits canals que hi ha. Poc abans d'entrar a Bell-lloc creuem l'autovia, la qual teníem sempre a l'esquerra. A la sortida de Bell-lloc la tornem a creuar i ens hi allunyem. Més endavant passem per la urbanització Les Roquetes, tornem a superar l'autovia per un pont i seguim per un camí de terra veient, al fons, la Seu Vella de Lleida. Travessem en una llarga mitja hora el polígon industrial de Lleida i, per fi, entrem a la capital de la comarca del Segrià creuant el riu Segre pel pont de Pardinyes.
De Lleida a Bujalaroz. La sortida de Lleida és més agradable que no pas l'entrada. Fins a la petita vila de Butsènit caminem per la vora del riu Segre, que en queda sempre a l'esquerra, sense creuar-lo en cap moment. A la sortida de Butsènit seguim una pista de terra anomenada Camí de la Graninella i, més endavant, seguim una altra pista, aquesta asfaltada, anomenada Camí Torrent i Ramell. Aquest últim camí ens condueix fins a Alcarràs, ciutat que voregem pel sud sense passar pel centre (si volem podem anar-hi, és clar, per prendre un cafè o una cervesa). D'Alcarràs a Fraga el camí és menys agraït perquè gairebé sempre tenim a prop l'autovia A-2. En prendre contacte amb l'autovia, després de sortir d'Alcarràs, la creuem per sota i caminem deixant-la a l'esquerra; a estones hi anem just al costat i a estones hi anem més allunyats. Abans d'arribar a Fraga, la primera ciutat aragonesa del camí, pugem un turonet i el baixem per l'altra banda, travessem per l'antiga nacional un polígon industrial, i baixem al centre de la ciutat per un carrer amb forta pendent i molts revolts. En aquesta ciutat creuem el riu Cinca. A partir de Fraga hem d'afrontar la travessa dels Monegres. Els Monegres, a banda de ser una comarca, és un territori elevat, semiàrid, i caracteritzat per les temperatures extremes i els forts vents. Al llarg dels primers vuit quilòmetres, a la sortida de Fraga, anem guanyant altitud, primer caminant per pistes entre conreus i petits horts de fruita, i més endavant per pistes de terra i pedra força malmeses. A dalt, el senzill i peculiar bar de camioners El Ventorrillo (nom molt escaient pel vent que habitualment hi bufa), ens serveix de referència i suport. A partir d'El Ventorrillo seguim un bon camí de terra en paral·lel a la nacional i, en poc més d'una hora, arribem al bar-restaurant Venta del Rey. A Venta del Rey encara ens resta una llarga tirada de més de dotze quilòmetres, al principi seguint al costat de la nacional i més endavant una mica allunyats d'aquesta, fins a Candasnos, població en la qual disposem de diverses pensions. De Candasnos a Peñalba tornem a anar sempre per pistes ben a prop de la nacional. A la sortida de Peñalba prenem la carretera de Casp en pujada i, un cop a dalt, seguim per la dreta una ample, llarga, rectilínia, i bona pista de terra, la qual ens condueix directament a Bujalaroz, poble amb tots els serveis i el més gran dels Monegres pel qual passarem.
De Bujalaroz a Saragossa. De Bujaraloz a Pina de Ebro, al llarg de 39 km, els Monegres se'ns mostren tal com són; solitaris, austers, íntims... Travessar-los a peu requereix una certa fortalesa, de cames i d'esperit. A la sortida de Bujaraloz segueix la mateixa pauta; pistes forestals a vegades a prop i a vegades una mica allunyades de la nacional, a vegades en bon estat i altres, les menys, una mica malmeses. Afortunadament, els serveis de la nacional també els podem aprofitar els caminants; l'hostal el Ciervo i Venta de Santa Lucía, ambdues sense habitacions. Abandonem els Monegres baixant per carretera secundària a Pina de Ebro, on prenem contacte amb la fèrtil i rica vall de l'Ebre, la qual ens serà guia fidel fins a Logroño. A Pina creuem el riu Ebre i, curiosament, aquesta serà la primera i única vegada al llarg del camí que el creuarem, tot i que hi caminarem ben a prop al llarg dels propers dos-cents quilòmetres i escaig. A partir d'ara, l'Ebre sempre el tindrem a la nostra dreta. De Pina sortim caminant per una carretera i, mitja hora després, ens desviem a la dreta per un camí de terra que avança en paral·lel a la via del tren. Just on deixem la carretera per prendre el camí de terra és on el nostre Camí Català meridional i el Camí de l'Ebre s'uneixen. Caminant sempre al costat de la via arribem a Fuentes de Ebro, ciutat amb tots els serveis. A partir de Fuentes continuem per pistes de terra sense desnivells, passem primer per una zona industrial, després per la urbanització Virgen de la Columna i l'ermita homònima, i arribem a El Burgo de Ebro. D'El Burgo de Ebro a La Cartuja Baja seguim per pistes de terra, però ara, en alguns trams, el camí és menys agradable per la presència constant i propera de l'autovia A-68. De La Cartuja Baja (barri de Saragossa) a la plaça del Pilar, en el centre de la capital aragonesa, encara ens resten vuit interminables i urbanitzats quilòmetres, primer seguint camins malmesos al costat de l'autovia i després superant la llarga travessia urbana que ens situarà als peus de la majestuosa basílica del Pilar.
De Saragossa a Tudela. El camí entre Saragossa i Logroño, el qual ressegueix la vall de l'Ebre, és ben pla. De fet, la tipologia del sòl serà sempre la mateixa: bones pistes de terra i pistes asfaltades, o carreteres secundàries, però gairebé no hi ha senders ni trams de carreteres amb trànsit, tot i que, malauradament, en aquest últim cas hi ha un parell d'excepcions. L'entorn, característic de les valls fèrtils, combina conreus de regadiu i boscos de ribera amb una alta densitat de població. Anem, doncs, a fer quatre cèntims del recorregut en qüestió, centrant-nos ara en les poblacions per les quals passarem. La sortida de Saragossa és llarga però no feixuga. Sortim del casc urbà passant a prop de la flamant estació de tren Las Delicias, voregem el Parque Deportivo del Ebro, continuem per una pista asfaltada creuant per sota i per sobre diversos vials, i arribem tranquil·lament a la població de Monzalbarba, encara en el terme municipal de Saragossa. Seguim en la mateixa direcció i en poc més de mitja hora arribem a Utebo, ciutat residencial de més de deu mil habitants. Més endavant passem pels pobles de Sobradiel i Torres de Berrellén abans d'arribar a Alagón, ciutat aquesta de més de cinc mil habitants i amb aspectes culturals força destacats. A la sortida d'Alagón creuem per sota l'autopista AP-68, continuem per carretera fins a Cabañas de Ebro i, per pistes de terra i amb l'Ebre de plaent companyia, seguim fins a Alcalá de Ebro i, més endavant, Luceni. A partir de Luceni hi ha un llarg tram de carretera fins a Gallur, població amb alberg de pelegrins. A poc més d'una hora de Gallur sortim al Canal Imperial, just on s'inicia la variant que va per Mallén i Cortes (veure apartat de variants). Nosaltres seguim el camí de servei del Canal Imperial fins a El Bocal (on hi ha la boca per on entra al canal aigua de l'Ebre), passant abans per Ribaforada, primera ciutat navarresa. Des d'El Bocal, en poc més d'una hora, arribem a l'històrica i noble ciutat de Tudela, que amb trenta mil habitants és la segona ciutat navarresa més poblada. A Tudela hi ha un alberg municipal que acull pelegrins.
De Tudela a Logroño. De Tudela a Castejón caminem gairebé vint quilòmetres sense passar per cap població, la major part dels quals els fem entre la via del tren i el riu Ebre. Just a la sortida de Castejón abandonem Navarra i entrem a La Rioja. De Castejón a Alfaro no ens queda més remei que caminar uns quatre quilòmetres per una carretera amb força trànsit, amb revolts i amb voral estret. Esperem que en un futur proper es trobi una alternativa a aquest tram, no perquè sigui desagradable sinó perquè és perillós. A Alfaro, ciutat amb deu mil habitants, disposem d'un excel·lent alberg municipal de pelegrins. D'Alfaro a Rincón de Soto hi ha un llarg tram d'uns 12 km i de Rincón de Soto a Calahorra un altre llarg tram de 13 km, sempre per camins sense dificultat. La històrica ciutat de Calahorra, de vint mil habitants, disposa d'un alberg públic i d'un alberg privat. Altra vegada caldrà aprovisionar-nos bé, atès que el següent poble després de Calahorra, Alcanadre, es troba a una distància de quasi vint quilòmetres. De Calahorra sortim per la carretera de Murillo de Calahorra i, després, caminant per llargues pistes de terra, primer en paral·lel a la via de tren i més endavant a l'autopista, arribem a Alcanadre, poble que també disposa d'un alberg exclusiu per a pelegrins. Excepte el curt tram que va al costat de l'autopista, el camí és força bonic. També és ben agradable, i solitari, el camí que uneix Alcanadre amb Arrúbal (aquí sí que hi ha algun petit desnivell), de 15 km, el qual passa per l'ermita d'Aradón. A Arrúbal ja estem a menys de vint quilòmetres de Logroño. Després d'Arrúbal passem per l'acollidor poble d'Agoncillo, poc més endavant cal caminar uns tres quilòmetres pel voral de la nacional fins a Recajo, on deixem la nacional i continuem per pistes forestals més plaents. Més endavant travessem l'àrea industrial de Varea i la població homònima, i, finalment, seguint la llarga avinguda urbana de la Paz arribem al centre de la capital de La Rioja, als peus de la catedral de Santa María de Logroño. Aquí el nostre camí s'uneix al fressat Camí Francès, de manera que, d'ara endavant, la companyia està assegurada i una gran quantitat d'albergs i serveis estaran a la nostra disposició.
|
|
|
Cultura
Tot seguit presentem una llista, que en cap cas pretén ser exhaustiva, dels monuments o indrets més rellevants en l'àmbit cultural que trobem en aquest camí. N'hem triat quinze. La ciutat de Logroño no s'inclou, atès que ja es tracta a la pàgina del Camí Francès. Com sempre, la llista la presentem seguint l'ordre de la marxa:
- El monestir de Montserrat. Fundat l'any 1025 per l'abat Oliva, actualment hi conviuen una setantena de monjos benedictins i s'hi venera la imatge de la Mare de Déu de Montserrat (segle XII), patrona de Catalunya i anomenada popularment la moreneta pel seu color negre. De gran prestigi internacional és l'Escolania, un cor format per uns quaranta nens que viuen al monestir. La muntanya i el monestir de Montserrat són el centre espiritual de Catalunya i símbols en la defensa de la llengua catalana. En els últims anys també s'ha convertit en un centre turístic de primera magnitud a Catalunya, tan sols superat en nombre de visitants per la ciutat de Barcelona.
- L'ermita de Santa Cecília. També a la muntanya de Montserrat, i a menys de tres quilòmetres del monestir, el camí passa per l'ermita romànica de Santa Cecília (segle XI), l'únic edifici que resta d'un antic monestir benedictí.
- La basílica de Santa Maria (Igualada). El casc antic d'Igualada és d'origen medieval. De les seves edificacions destaca la bellíssima basílica de Santa Maria (segle XII), la qual acull una capella del Sant Crist i un magnífic retaule barroc.
- L'església de Sant Jaume (Pallerols). Dins la preciosa església de Sant Jaume (segle XII), d'estil romànic, hi trobem una imatge de l'apòstol.
- La Universitat de Cervera. És el monument més destacat de la ciutat. La Universitat (segle XVIII), d'estil neoclàssic amb elements barrocs, fou construïda en temps de Felip V i durant més d'un centenar d'anys va ser l'únic centre d'estudis superiors de Catalunya.
- L'església de Sant Pau de Narbona (Anglesola). Construïda al llarg dels segles XVI i XVII, d'estil gòtic, conserva notables peces d'art en el seu interior.
- La Seu Vella (Lleida). La magnífica catedral gòtica de la Seu Vella (segles XIII-XIV), anomenada popularment el Castell, domina des d'un turó tota la ciutat de Lleida. És el monument més emblemàtic de la capital de la Terra Ferma.
- La Cartuja de la Inmaculada Concepción (La Cartuja Baja). Dins d'aquest magnífic conjunt monumental (segles XII-XIII), el qual dóna nom a la població saragossana de La Cartuja Baja, hi destaquen l'església del Sagrario, el Gran Claustro, la porteria i la procura.
- La basílica del Pilar (Saragossa). La majestuosa basílica del Pilar (segles XVII-XVIII), temple d'estil barroc situat a la mateixa plaça del Pilar, acull la Pilarica (segle XIV), patrona dels aragonesos. La basílica s'aixeca en el mateix lloc on, segons la tradició, a sant Jaume se li aparegué la Verge Maria sobre un pilar per encoratjar-lo a continuar la tasca apostòlica per terres ibèriques. Està considerat el temple marià, de culte a la Verge Maria, més antic del món cristià.
- La catedral del Salvador (Saragossa). Coneguda com la Seo, fou construïda entre els segles XII i XVIII. Es troba a la plaça de la Seo, al costat de la plaça del Pilar. És un temple de base gòtica on s'hi combinen diferents estils: mudèjar, renaixentista i barroc.
- La torre mudèjar d'Utebo. Aquesta preciosa torre mudèjar, de dos cossos, un quadrat i l'altre octogonal, forma part de l'església de Ntra. Señora de la Asunción, declarada monument nacional.
- La catedral de Santa María (Tudela). La catedral de Santa María (segles XII-XIII), a cavall entre el romànic i el gòtic, també està declarada monument nacional. Tant la Puerta del Juicio com el claustre, ambdós del segle XII, són un romànic excepcional.
- La col·legiata de San Miguel (Alfaro). De la col·legiata de San Miguel (segle XVII), considerada una de les obres mestres del barroc espanyol, destaquen les dues torres de més de 50 metres d'alçada. Com a fet curiós cal esmentar que sobre les seves teulades hi viu la major colònia urbana de cigonya blanca del món, amb més de 500 individus.
- La catedral de Santa María (Calahorra). D'estil gòtic, la catedral de Santa María (segles XV-XVII) és, avui dia, el monument més destacat d'aquesta antiga ciutat romana. Emplaçada a la part baixa de la ciutat, cal destacar la torre de sis cossos, l'extraordinari altar de San Pedro, d'estil plateresc, la portalada de San Jerónimo, i la pica baptismal, amb nombroses referències al Camí de Sant Jaume.
- El castell d'Aguas Mansas (Agoncillo). De gran rellevància històrica és el preciós castell d'Aguas Mansas (segles XIII-XIV), situat en el mateix nucli urbà d'Agoncillo. S'hi pot apreciar a la seva portalada la Cruz de Calatrava. Ha estat declarat monument artístic històric nacional i està considerat una de les més destacades edificacions civils de La Rioja.
|
|
|
Variants
A banda d'algunes petites variants, sobretot a l'entrada o a la sortida d'algunes poblacions, només n'hi ha una que valgui la pena destacar:
- De Gallur a Ribaforada. A set quilòmetres de Gallur, just en el lloc on el camí surt al Canal Imperial, se'ns presenten dues alternatives per anar a Ribaforada. La primera alternativa, el camí principal, ressegueix el canal pel seu camí de servei; fins a Ribaforada hi ha 16,5 km, al llarg dels quals no passem per cap població i, per tant, no disposem de serveis. La segona alternativa (la variant), en canvi, creua per un pont el canal i passa per Mallén i Cortes, ambdues poblacions amb serveis. En aquest últim cas, a la sortida de Cortes tenim un altre cop dues opcions. Una enllaça de forma immediata amb el Canal Imperial i, per tant, amb el camí principal; en aquest cas fem 1,1 km de més respecte el camí principal. L'altra, trencant a l'esquerra a la sortida de Cortes, segueix una ampla pista de terra que avança per zones industrials i que, a trams, va en paral·lel a la via del tren fins a Ribaforada; en aquest cas fem 1,7 km de més respecte el camí principal.
Si seguim el camí principal no disposarem de cap servei al llarg dels 24 km que separen Gallur de Ribaforada. Així doncs, segurament és millor, i més distret, prendre la variant que passa per Mallén i Cortes, encara que suposi afegir una mica més d'un quilòmetre al recorregut. Això sí, no hi ha dubte que a la sortida de Cortes la millor alternativa és enllaçar de nou amb el camí principal, atès que és més agradable caminar al costat del Canal Imperial que no pas al costat de la via del tren (almenys en aquest cas). |
|
|
Ciclabilitat
Abans de tot hem de dir que cal prendre amb reserves aquesta informació, atès que està escrita per un caminant. Aquest és un camí de ciclabilitat alta; el 90-95 % del recorregut no presenta dificultats per als ciclistes amb BTT i alforges. Els trams on no serà possible passar en bicicleta, o bé poden presentar dificultats, són:
1.- A la sortida del monestir de Montserrat els ciclistes han d'anar per carretera, atès que les bicicletes no poden passar ni pel camí dels Degotalls ni pel sender que després baixa a la carretera.
2.- Els dos quilòmetres de sender entre Can Maçana i Sant Pau de la Guàrdia (també a la muntanya de Montserrat) tampoc semblen aptes per a ciclistes.
3.- La pujada de Fraga al Ventorrillo, sobretot en el seu tram final, transcorre per pistes força malmeses i amb molta pedra solta.
4.- A la major part del Monegres les pistes són bones, però hi ha petits trams que poden presentar algunes dificultats. I cal tenir present que en cas de pluja aquests camins queden molt enfangats.
5.- Un parell de quilòmetres abans d'entrar a l'àrea urbana de Saragossa el camí passa per una zona on hi ha moltes obres de diferents tipus i, per tant, és difícil preveure l'estat en que trobarem els camins.
............................
gronze.com
|
|
 |
Camí de Sant Jaume
