Per veure el mapa complert anar a la pàgina del Mapa dels Camins de Sant Jaume
Distàncies Camí Basc de l'interior
El Camí Basc de l'interior, també anomenat Camí del túnel de San Adrián, ja era un important eix de comunicació en temps del domini romà. Els enginyers romans van aprofitar ancestrals camins de pasturatge per construir un camí continu i de caràcter permanent, una calçada romana de la qual en queden alguns vestigis. A l'edat mitjana, alguns devots procedents del sud-oest de França i del País Basc van utilitzar aquesta calçada en el seu camí vers la tomba de l'apòstol, com fan palès les referències xacobees i els temples amb advocació a Sant Jaume que es troben en els pobles de pas. Tot i que, segurament, és un dels camins de peregrinació més antics, no va tenir l'èxit que sí varen tenir altres camins de peregrinació medievals, com els que creuaven la frontera per Roncesvalles i Somport.
D'ençà l'any 2005, i enèrgicament promocionat pels departaments de cultura i de turisme del Govern Basc, el Camí Basc de l'interior s'està revitalitzant com a camí de peregrinació modern, i també, és clar, com a camí de senderisme amb què gaudir de la cultura, la gastronomia i el paisatge. En general, està ben senyalitzat (sobre això hi ha alguns comentaris a la descripció del recorregut). Encara són pocs els pelegrins i caminants que emprenen aquest camí, però no hi ha dubte que any rere any aquest nombre augmentarà amb força.
La serra d'Aizkorri, límit provincial entre Guipúscoa i Àlaba i que el camí creua de la vessant nord a la sud pel túnel de San Adrián, separa dos mons sorprenentment diferents. El canvi és impressionant: de vegetació, de clima, de paisatge, d'arquitectura, d'usos del sòl, de recursos, de formes de vida...
Un darrer aspecte interessant que cal comentar és el pressupost. Fer a peu el Camí Basc de l'interior resulta força car, almenys comparativament amb els altres camins. Això és degut, d'una banda, a l'escassetat d'albergs específics per a pelegrins (a juny de 2007) i, d'altra banda, al preu elevat dels allotjaments i de les consumicions als bars i restaurants, sobretot a la província de Guipúscoa.
El Camí Basc de l'interior, d'Irun a Santo Domingo de la Calzada, passa per dues comunitats autònomes i tres províncies: País Basc (Guipúscoa, Àlaba) i La Rioja. A Àlaba el camí passa pel Condado de Treviño, que pertany a la província castellana de Burgos. El ramal que va a la ciutat de Burgos no entra a La Rioja, i del País Basc passa a Castella i Lleó (Burgos).
El camí d'Irun a Santo Domingo de la Calzada (deixant de banda el ramal que va a Burgos), que té 201 quilòmetres, passa per 34 poblacions amb serveis. Així doncs, resulta una mitjana d'una població amb serveis cada 5,9 km. Una dada, sense dubte, molt bona, que ens indica que en aquest camí no hauríem de tenir problemes greus per obtenir avitualles. Com sempre, les dades s'han de matisar, doncs, tot i que, efectivament, a la província de Guipúscoa el camí creua moltes poblacions grans, a la província d'Àlaba, en canvi, les poblacions són més petites i es troben més allunyades. La distància més llarga a què ens haurem d'enfrontar sense possibilitat d'abastar-nos és d'Armentia a La Puebla de Arganzón (19,3 km). I, per últim, cal esmentar que la ciutat més gran del camí és Vitòria, la capital d'Àlaba, on hi viuen aproximadament un quart de milió de persones.
Tot seguit adjuntem un document amb el llistat de les poblacions; les distàncies relatives, les distàncies acumulades, els serveis disponibles i les variants més importants.
Document de les localitats del Camí Basc de l'interior (distàncies i serveis)
La situació actual, a juny de 2007, és que es comencen a posar en marxa els primers projectes d'albergs específics per a pelegrins en aquest camí. Els fets més significatius (deixant de banda els albergs de Santo Domingo de la Calzada i Burgos) a dia d'avui són: l'alberg municipal d'Irún, gestionat per l'associació de Guipúscoa; l'alberg municipal d'Alegría (d'Àlaba), a punt d'inaugurar-se, situat al carrer Mayor i que aprofita l'antic local del centre de salut, i l'alberg d'Haro, en funcionament des d'abril de 2007, de propietat municipal però gestionat per l'associació d'amics del camí d'aquesta ciutat. També hi ha en projecte un alberg de pelegrins a la ciutat de Vitòria, i de ben segur que en els propers anys aquesta petita xarxa d'albergs s'incrementarà.
Algunes poblacions disposen d'alberg de joventut. En principi, la major part d'aquests albergs accepten pelegrins amb credencial, però cal reservar amb antelació i és fàcil que no hi hagi plaça, atès que habitualment s'hi allotgen grups nombrosos.
I per acabar la secció d'albergs, un suggeriment d'aquesta web: allotjar-se al refugi de San Adrián. És un típic refugi de muntanya que es troba en plena serra d'Aizkorri (la de més altitud del País Basc), a un quilòmetre del túnel de San Adrián. L'entorn és excepcional, envoltat de natura i lluny de cotxes i sorolls. És un refugi molt acollidor i accepten de bon grat els pelegrins. Abans de pujar cal trucar abans per assegurar-nos que hi ha places.
Actualització abril del 2009
El pelegrí Pepe Koete ens ofereix la següent informació actualitzada sobre l'acollida al pelegrí en el Camí Basc de l'interior. També podeu llegir el seu relat a la pàgina de relats.
Irún: Alberg de pelegrins. Lliteres i dutxes. Obert al 2009 des de abril fins a setembre, ambdós inclusius. Donatiu.
Astigarraga: Alberg juvenil Santiagomendi. Normalment es destina a grups. Trucar amb antelació: 943-33-52-32. ¿Preu?
Tolosa: Alberg privat concertat Zuloaga Txiki. Lliteres i dutxes. A un quilòmetre i mig abans d'arribar a Tolosa. 7 euros. Tfno: 943-65-00-36.
Zerain: Alberg privat. Lliteres i dutxes. 10 euros. Preguntar a Bar Ostatu.
Zegama: Acollida municipal en el frontó. Matalassos i dutxes. Trucar a l'oficina de turisme: 943-80-21-87 ó, directament, preguntar a Bar Ostatu (el bar té el mateix nom que el del poble anterior).
San Adrián: Refugi de muntanya. A data d'avui en rehabilitació.
Salvatierra/Agurain:
1.- Acollida parroquial a "padres claretianos". Normalment no acullen però presentar-se per si de cas.
2.- Alberg Tura Kirol, normalment obert per a temporers: 945-31-25-35. A data d'avui tancat.
3.- Pensió José Mari. Preu especial als pelegrins: 15 euros.
Alegría/Dulantzi: Alberg de pelegrins en construcció. El poble està un xic fora de la ruta.
Monasterio de Estíbaliz: Acollida monacal. Tfno: 945-29-30-88.
Arkaia: Poble veí de Vitoria. A la pàgina de l'associació guipuscoana s'indica que hi ha acollida. Preguntar amb antelació, per si de cas, per no fer una despesa extra a la capital.
Vitoria/Gasteiz: Alberg juvenil. Tfno: 945-14-81-00. 18'5 euros amb esmorzar.
La Puebla de Arganzón/Argantzun: Alberg de pelegrins. Llits i banyera. Preguntar per Vicente en el Bar Ansotegi. Donatiu.
Burgueta: Acollida municipal en cas d'urgent necessitat. Terra i, apartades, dutxes a la piscina. Futbolí gratis a l'habitació. Hi caben 3 ó 4 persones màxim. Al passar l'església preguntar a la casa amb ampli jardí que queda a l'esquerra.
Berantevilla: Acollida municipal a les escoles públiques. Matalassos i dutxes.
Salinillas de Buradón: Areta Etxea, casa rural amb habitació per a pelegrins. Lliteres i dutxes. 10 euros. Tfno: 945-33-72-75.
Haro: Alberg de pelegrins. 4 euros. Preguntar a la policia municipal o trucar al 677-32-18-06.
... a Irún. Diverses línies de llarga distància de RENFE uneixen bona part de les capitals de província amb Irun. Per horaris i més informació vegeu renfe.es.
