 |
 |
 |
|
|
|
Mapa Camí Aragonès
|
|
|
Croquis
Distàncies Camí Aragonès
|
|
|
Introducció
Es coneix com a Camí Aragonès el tram del Camí de Sant Jaume que va de Somport a Puente la Reina. El Somport, el Summus Portus dels romans, és un port de muntanya pirinenc fronterer amb França, a més de 1.600 metres d'altitud. Per altra banda, la localitat navarresa de Puente la Reina des de sempre ha estat considerada per la literatura xacobea el punt d'unió entre el Camí Aragonès i el Camí Francès, però, per a ser del tot precisos, on conflueixen realment tots dos camins és al poble d'Óbanos, dos quilòmetres abans de Puente la Reina. Com es pot veure en el croquis, la distància entre Somport i Puente la Reina és de 165 quilòmetres i, per tant, és factible recórrer-la en 6 o 7 jornades a peu.
El Camí Aragonès deu el seu origen a un dels quatre camins medievals de peregrinació més importants provinents de França, concretament al Camí d'Arles (Via Tolosana). Era l'utilitzat pels pelegrins procedents del sud de França i d'Itàlia. Avui dia és el segon camí més freqüentat pels caminants, amb molta diferència respecte al massificat Camí Francès.
|
|
|
Comunitats autònomes i províncies
El Camí Aragonès passa per dues comunitats autònomes i tres províncies: Aragó (Osca, Saragossa) i Navarra (Navarra).
|
|
|
Poblacions
Al llarg dels 165 quilòmetres el camí passa per 20 poblacions amb serveis, amb una mitjana d'una població amb serveia cada 8,2 km. Comparada amb la mateixa dada del Camí Francès, on trobem alguna població amb serveis cada 5,6 km, es fa evident que el Camí Aragonès és, en general, més solitari. A més, cap d'aquestes poblacions és una ciutat gran, essent les més poblades: Jaca, amb uns 12.000 habitants, i Sangüesa, amb uns 5.000. Les distàncies més llargues sense possibilitat d'avituallament són: d'Arrés a Artieda (18,2 km); de Sangüesa a Izco (també 18,2 km), i de Jaca a Santa Cilia de Jaca (15,6 km).
Tot seguit s'adjunta un document amb el llistat de les poblacions; les distàncies relatives, les distàncies acumulades, els serveis disponibles i les variants més importants.
Document de les localitats del Camí Aragonès (distàncies i serveis)
|
|
|
Albergs
A l'actualitat (any 2007) el Camí Aragonès disposa de 16 albergs (sense incloure els de Puente la Reina) destinats a pelegrins, dels quals 6 són de caràcter públic (d'alguna administració, comunitat religiosa o associació) i 10 de caràcter privat. Així doncs, de mitjana hi ha un alberg cada 10,3 km, que, tot i ser una distància de més del doble que la corresponent del Camí Francès, no està gens malament. Com a conclusió, podem afirmar que aquest camí disposa d'una bona xarxa d'albergs, la qual, en conjunt, ofereix 600 places aproximadament.
|
|
|
Anar en transport públic ...
... a Somport. Només podem anar-hi en autobús des de Jaca (o des de Canfranc Estació, doncs és la mateixa línia). Hi ha 5 freqüències diàries i la durada, des de Jaca, és de 40 minuts. A Jaca hi arriben trens regionals (vegeu renfe.es) i autobusos de línia (vegeu alosa.es).
|
|
|
Recorregut
De Somport a Jaca. Comencem el recorregut en el port de Somport, a 1.640 metres d'altitud, des d'on gaudim, si la boira ho permet, de l'espectacular paisatge de l'alta muntanya pirinenc. En aquesta zona i a aquesta altitud és habitual trobar-hi neu des de mitjans de la tardor fins ben entrada la primavera; a més, la temperatura pot ser baixa i el temps inestable. El camí arrenca amb una dura baixada per senders de muntanya, a l'estil dels camins de senderisme de gran recorregut. L'estació d'esquí de Candanchú i la seva urbanització ens queden a la dreta. Amb una mica de sort, si ens aturem a observar els vessants escarpats de les muntanyes, podrem veure algun isard o mufló fent cabrioles. Seguint la vall del riu Aragón avancem a través de bonics boscos de faig i de pi negre. A partir de Canfranc la vall s'eixampla i la baixada se suavitza. Ben aviat es fa evident que estem en una de les zones més urbanitzades de tot Aragó, per la quantitat de negoci que generen les estacions d'esquí d'Astún i Candanchú. Alguns dels pobles pels quals passa l'atònit pelegrí, com Castiello de Jaca, han estat engolits per les segones residències dels turistes amants del preuat 'or blanc'. Més endavant arribem a la bonica i històrica ciutat de Jaca, situada a 820 metres d'altitud. El tram de Somport a Jaca pot resultar massa llarg i pesat per a alguns si es vol fer en un dia, i més encara si és el primer dia de camí, per tant, cal tenir present la possibilitat de dividir-lo fent nit a l'alberg de Villanúa.
De Jaca a Sangüesa. A partir de Jaca el camí és una altra història. Gira 90 graus a la dreta, direcció oest, i segueix la vall del riu Aragó a través de l'ampli i solitari Canal de Berdún, el qual ens allunya del trànsit i les urbanitzacions. A uns 5 km de Jaca, aquells que no tinguin pressa poden seguir l'interessant variant que puja al monestir de San Juan de la Peña (veure apartat de variants). Nosaltres seguim el camí principal, que transcorre gairebé sense desnivells resseguint la N-240, la qual creuem vàries vegades. Un cop passat el poble de Puente la Reina de Jaca (no confondre amb el poble de Puente la Reina que està a Navarra), seguim un sender que puja al petitíssim poble d'Arrés, on un acollidor alberg d'aire rural ofereix repòs a les cames i a l'esperit del caminant. A Arrés hem de proveir-nos de queviures, i sobretot d'aigua, atès que ens espera un solitari tram de més de divuit quilòmetres sense serveis, força calorós a l'estiu, fins a Artieda, ja a la província de Saragossa. Els habitants d'aquest últim poble, en el qual disposem d'alberg, s'oposen frontalment al pla d'ampliació de l'embassament de Yesa, que suposaria la inundació d'una bona part de les fèrtils terres de conreu, mitjà de vida de la majoria dels seus habitants. El següent poble pel que passem, Ruesta, a deu quilòmetres d'Artieda, fou abandonat per aquest mateix motiu a finals dels anys cinquanta, i ara tan sols hi queda habitat un refugi per a pelegrins i un càmping. Sortim de Ruesta en pujada a través d'un bosc de pins i roures, i abandonem a la dreta la vall del riu Aragón, el qual seguíem des de Somport. La pujada és llarga, però no dura, i ofereix bones vistes de l'embassament de Yesa. Un cop a dalt avancem per un descampat en lleugera baixada fins a Undués de Lerda, una altra localitat que des de fa poc disposa d'un alberg. Seguim més endavant per pistes agrícoles de terra fins a Sangüesa, ja a la comunitat de Navarra, on les monges d'una residència d'avis disposen d'un alberg de pelegrins espaiós, ben net, amb llits i llençols. Un excés de luxe per l'humil pelegrí.
De Sangüesa a Puente la Reina. A la sortida de Sangüesa hem de triar entre seguir la ruta per Rocaforte o la ruta per Lumbier (veure apartat de variants). Les dues conflueixen divuit quilòmetres més enllà, a Izco. Després de Izco el camí segueix per pistes agrícoles passant pels llogarrets d'Abínzabo i Salinas de Ibargoiti abans d'arribar a Monreal, poble petit, agradable i amb un bon alberg. Ja estem a 'tiro de pedra' del Camí Francès, a una sola jornada. Seguim per senders i camins que recorren la vessant nord de la serra d'Alaitz, tot creuant alguns petits llogarrets sense serveis fins arribar a Tiebas, on hi trobem un senzill alberg municipal. Sense dificultats el camí avança vers l'oest, i seguim passant per petites poblacions com Muruarte de Reta, Olcoz, Enériz i Eunate, on és d'obligat compliment la visita de la magnífica ermita romànica de Santa María de Eunate, situada en un descampat. Des de l'ermita, i en poc més de mitja hora, arribem a Óbanos, on ja ens unim a la rierada humana que formen els pelegrins procedents de Roncesvalles. Si el lector em permet la metàfora, el Camí Aragonès es un petit afluent de l'enorme riu de caminants del Camí Francès. Del poble d'Óbanos arribem a Puente la Reina en aproximadament mitja hora.
|
|
|
Cultura
Tot seguit presentem una llista, que en cap cas pretén ser exhaustiva, dels monuments o indrets més rellevants en l'àmbit cultural que es troben en aquest camí. N'hem triat set. Les poblacions d'Óbanos i de Puente la Reina no s'inclouen, atès que es comenten a la pàgina del Camí Francès. Com sempre, la llista la presentem seguint l'ordre de la marxa:
- L'estació internacional de Canfranc. Aquesta impressionant i gegantina estació de tren fou inaugurada, un cop finalitzat el túnel ferroviari de Somport, l'any 1928 pel rei Alfonso XIII i el general Primo de Rivera. El pas fronterer va ser estratègic en les comunicacions entre Espanya i França, però l'accident d'un tren de mercaderies a la banda francesa l'any 1970 va ser l'excusa que buscava el govern gal per interrompre definitivament el pas de trens. Actualment l'edifici de l'estació, d'estil modernista, es troba en un lamentable estat d'abandonament, tot i estar declarat monument històric artístic nacional. Fa poc s'ha elaborat un projecte, pendent de ser aprovat, per reconvertir l'edifici en un hotel de luxe.
- La ciutadella de Jaca. Bonica fortalesa pentagonal construïda al llarg dels segles XVI i XVII per ordre de Felipe II, el qual temia una invasió francesa. Situada a poca distància de la catedral, el seu estat de conservació és excel·lent.
- La catedral de Jaca. La catedral (segle XI) està considerada la primera catedral romànica d'Espanya i model d'algunes de les construccions romàniques posteriors. Dedicada a Sant Pere, destaca l'atri principal per les seves dimensions i sobrietat.
- El monestir de San Juan de la Peña. Com ja s'ha mencionat abans, es troba una mica allunyat del camí principal. Fou el monestir més important d'Aragó a l'edat mitjana, i, segons la llegenda, va custodiar durant més de tres segles el Sant Greal. El seu emplaçament és ben curiós, situat sota el sortint d'una roca que fa de sostre del claustre i de paret posterior de les altres edificacions.
- L'església de Santa María la Real (Sangüesa). L'església de Santa María la Real (segles XI-XIII), situada al carrer Mayor, és el monument més important de la localitat i una de les obres del romànic navarrès més excel·lents. Cal destacar la portalada, atapeïda de pètries escultures, i la torre octogonal acabada en punxa, influència de l'arquitectura francesa.
- El poble de Monreal. Aquest bonic poble d'origen medieval, força ben conservat, va disposar a l'edat mitjana de diversos hospitals de pelegrins. El camí entra al casc antic pel pont gòtic de dos arcs sobre el riu Elorz. L'església de San Martín de Tours és gòtica, però amb importants reformes posteriors.
- L'ermita de Santa María de Eunate. Aquest temple romànic (segle XII), de planta octogonal i d'una sobrietat i bellesa extraordinària, és un dels més importants del camí. Sempre envoltat de misteri i, segons diuen, emplaçat en un indret amb energia tel·lúrica, el que és ben cert és que al seu interior hi trobem un clima propici per a la intimitat i la introspecció. Eunate significa en basc cent portes, en referència a les nombroses portes, o arcades, que envolten la construcció. Alguns historiadors creuen que fou construïda pels templers a imatge del temple de Jerusalem. Altres creuen que fou construïda per l'ordre de San Juan, com a cementiri de pelegrins. En qualsevol cas, les excavacions recents no han aconseguit esbrinar quina hipòtesi és la correcta.
|
|
|
Variants
Destaquem les tres variants més importants que presenta el Camí Aragonès, que són:
- De Villanúa a Castiello de Jaca. Just arribar a Villanúa, abans d'entrar al casc antic, les sagetes desvien al pelegrí a la dreta, a la nacional. Aquest és el camí principal, el qual al principi va en paral·lel a la nacional, més endavant la creua i segueix per pistes forestals a la vessant oest de la vall fins entrar a Castiello de Jaca per la part alta del poble. La variant, en canvi, no es dirigeix a la nacional, sinó que creua el bonic casc antic de Villanúa i continua per pistes i senders a la vessant est de la vall. Finalment arriba a Castiello de Jaca a l'alçada de la nacional, a la part baixa del poble.
La diferència quilomètrica entre els dos camins és insignificant. Els ciclistes no hi ha dubte que han de seguir el camí principal. Pels caminants, en canvi, resulta més atractiu el camí alternatiu, en estar més allunyat de la nacional, però, això sí, té l'inconvenient que hi ha un tram de sender una mica perdedor. De fet, qui escriu hi ha passat dues vegades i les dues s'ha perdut, però, com no hi ha mal que cent anys duri, és possible que quan el lector hi passi la senyalització sigui impecable.
- Pel monestir de San Juan de la Peña. No és, pròpiament, una variant, sinó un desviament. Aquest es troba, ben senyalitzat, a uns cinc quilòmetres passat Jaca. No hi ha dubte que la visita a l'important monestir de San Juan de la Peña és recomanable per a qualsevol persona interessada en la història i la cultura. Cada pelegrí ha de valorar, en funció de la seva condició física i temps disponible, si val la pena prendre el bonic i muntanyós camí a San Juan de la Peña, tenint en compte que allarga gairebé 13 km el recorregut i que cal superar un desnivell superior als 400 metres. A més, qui vulgui justificar la no visita al monestir ho pot fet al·legant motius històrics; els pelegrins medievals, al menys majoritàriament, no es desviaven per anar-hi, tot i la rellevància del monestir en aquells temps.
- De Sangüesa a Izco. A la sortida de Sangüesa se'ns presenten dues alternatives ben diferents, i ben interessants, per arribar a Izco, petita població situada a uns 18 km de Sangüesa. El cert és que aquest cop no està gens clar a quina de les dues alternatives podem posar-hi l'etiqueta de principal, de manera que no ho farem. El camí per Rocaforte (desviament a l'esquerra abans d'arribar a la fàbrica paperera) és més directe, avança per solitàries valls d'aire navarrès i es submergeix en un entorn força bonic. El camí per Lumbier (recte a l'alçada de la fàbrica paperera) passa per les poblacions de Liédena i Lumbier, ambdues amb serveis, i travessa l'espectacular Foz de Lumbier, un congost on hi nien una important colònia d'aus; voltors, arpelles...
Avui dia, a diferència de fa uns anys, la majoria dels pelegrins prenen el camí per Rocaforte. Bàsicament és així per dos importants motius; primer perquè el camí per Lumbier és quatre quilòmetres més llarg, i, segon, perquè el camí per Rocaforte transcorre en un entorn més natural, menys remenat per la mà de l'home. De tota manera, el camí per Lumbier també té les seves avantatges i atractius, com disposar de més serveis i travessar la Foz de Lumbier. En qualsevol cas, sigui quin sigui el camí triat... haurem encertat!
|
|
|
Relats de pelegrins
............................
gronze.com
|
|
 |
Camí de Sant Jaume
