La Travessa de Còrsega és el sender de gran recorregut GR 20, que creua de nord-oest a sud-est l'illa francesa de Còrsega. És un duríssim recorregut de muntanya amb una longitud aproximada de 200 quilòmetres. Uneix el poble de Colenzana, al nord, amb el poble de Conca, al sud, i transcorre quasi en la seva totalitat dins el Parc Natural Regional de Còrsega. Per fer la ruta completa, a un ritme normal, cal entre 12 i 15 dies. En els darrers anys s'ha convertit en un dels camins de llarg recorregut de més prestigi d'Europa, i un dels millors reclams turístics d'aquesta bonica illa mediterrània.
L'itinerari es va projectar a inicis dels anys 70, i la idea original fou la de crear un camí que anés per la línia divisòria de les conques hidrogràfiques oriental i occidental de l'illa. Amb la creació del Parc Natural de Còrsega l'any 1972, es dóna l'impuls definitiu per a la senyalització i acondiciament de la ruta: es rehabiliten i construeixen refugis i albergs, s'instal·len elements de suport en els passos delicats, es col·loquen passarel·les, etc.
La travessa es pot realitzar en qualsevol dels dos sentits de la marxa, però cal tenir present que els trams més durs de muntanya es troben a la meitat nord. Les guies franceses proposen, de forma tradicional, el camí en el sentit que va de nord a sud; en canvi, l'autor de l'única guia escrita en espanyol, Sergi Lara, reivindica la travessa justament en el sentit invers per una millor progressió, perquè el sol queda al darrere i per raons paisatgístiques.
L'època de l'any ideal és de maig a octubre, evitant, si és possible, els mesos de juliol i agost, atès que és quan fa més calor i hi ha més senderistes.
Està considerat un dels GR més bonics d'Europa. L'illa de Còrsega ofereix als senderistes un món d'una bellesa salvatge, amb espectaculars paisatges d'alta muntanya i vistes al mar a banda i banda. També presenta una rica fauna i flora, i un alt interès des del punt de vista geològic.
La Travessa de Còrsega també mereix la reputació de ser un dels GR de més alta dificultat del continent. Una bona part dels senderistes abandonen a les primeres etapes, fet que posa de manifest la gran exigència física i mental del recorregut. D'una banda, hi ha alguns passos que requereixen una certa experiència i habilitat muntanyenca, i, d'altra banda, el desnivell acumulat, sumant pujades i baixades, és de més de 21.000 metres. O sigui, l'equivalent a pujar i baixar l'Aneto, des del refugi de la Renclusa, set vegades. A tot això cal afegir una climatologia pròpia de l'alta muntanya, i, per tant, no sempre previsible. A més, l'itinerari avança en alguns trams per damunt dels 2.000 metres d'altitud, per zones desprotegides dels forts vents insulars.
Els refugis de muntanya del GR 20 estan guardats de juny a octubre. Curiosament, no es poden fer reserves per anticipat i les places s'assignen per ordre d'arribada. Acampar al costat dels refugis està permès. Els guardes dels refugis ofereixen sopar i esmorzar, però també hi ha a disposició dels caminants una cuina amb estris. A banda dels refugis hi ha alguns albergs, els coneguts gîtes d'étape, a les zones habitades.
