De camí al refugi Niu de l'Àliga

Sentit de la volta. Es pot fer en qualsevol dels dos sentits, però el més habitual és fer-ho en el sentit contrari de les agulles d'un rellotge, tal i com s'indica al croquis. Aquest és el sentit que segueixen totes les guies publicades i també és el sentit que segueix la web "oficial" de la travessa. I, és clar, és el que segueix la major part dels senderistes.

Dies de la travessa. Deixant de banda els súper esportistes que fan la travessa en menys de 24 hores (els anomenats skyrunning), el normal és estar-s'hi entre 3 i 8 dies. Tres dies és molt just per a la majoria dels mortals, i 8 dies només és apte per aquells que no els avorreix la vida contemplativa. El més raonable, per tant, és fer la travessa en 5 o 6 dies. Cal planificar-ho bé, no tenir un excés d'optimisme i pensar en el menys preparat del grup.

Dates més adients. L'any 2007, la temporada de la travessa, que depèn de les dates d'obertura i tancament dels refugis, era del 15 de juny al 25 de setembre. També es pot fer fora d'aquestes dates, però caldrà assegurar-nos que els refugis estiguin oberts. Així mateix, els dies amb més senderistes són entre el 15 de juliol i el 15 d'agost, tot i que el més habitual és que els refugis disposin de places lliures també en aquestes dates.

Reserva als refugis. És imprescindible. No tan sols per assegurar-nos la plaça, sinó també perquè els guardes dels refugis facin una bona previsió de les avitualles.

Refugi des d'on iniciar la travessa. Tant és. Com que és una ruta circular es pot començar des de qualsevol dels vuit refugis.

Abandonament o canvi de plans. Si a mitja ruta es decideix abandonar o, per qualsevol motiu, no es pot arribar al refugi on tenim feta la reserva, cal avisar-los. En cas contrari, els guardes del refugi consideraran que els senderistes que no han arribat s'han perdut, amb tots els inconvenients que això implica.

Tipus de camins. Excepte desert de sorra, de tot: pistes, senders, corriols, camps a través, camins empedrats, camins de pedra solta, colls, valls, crestes rocoses, torrents, tarteres, etc.

Trams complicats. Aquells que estiguin una mica acostumats a caminar per muntanya no trobaran complicat cap tram. De tota manera, a la zona dels Empedrats (abans del refugi Sant Jordi) i a les crestes del Moixeró (entre el refugi Niu de l'Àliga i el refugi Serrat de les Esposes), caldrà utilitzar més d'una vegada les mans per pujar o baixar entre blocs de pedra.

Condicions físiques. És una travessa físicament exigent, només cal veure els desnivells. Per tant, cal trobar-se en bona forma física i estar acostumat a caminar per muntanya.

El temps de marxa. Cal tenir present, a l'hora de planificar la travessa, que els temps que marquen les guies, i també els temps que marca el croquis d'aquesta web, estan presos per senderistes que caminen a bon pas.

El pes de la motxilla. Ha de ser el més reduït possible: el mínim, mínim, mínim. És una qüestió clau. Cal fer un esforç per tal que no superi els 6 quilos.

Anar sol. No és aconsellable. Aquest és un recorregut de muntanya que passa per zones solitàries, en alguns trams no hi ha cobertura de mòbil i, a banda dels refugis, gairebé no es passa per cap indret habitat. A més, algunes distàncies entre refugis són considerables. També hi ha la possibilitat, per aquells interessats i que no tinguin companys, d'anar-hi amb algun grup de senderisme organitzat (pregunteu a http://www.cavallsdelvent.com).

Portar un mapa. Tot i que la ruta està molt ben senyalitzada és convenient portar un mapa. Als que s'inscriguin a través de l'organització "Cavalls del Vent" els regalaran un mapa de la travessa, escala 1:30.000, de l'editorial Alpina. És un bon mapa. I aquells que vagin per lliure poden comprar la guia "Cavalls del Vent" de l'editorial Alpina, que inclou el mateix mapa.

Sopar i esmorzar als refugis. Tots els refugis ofereixen sopar i esmorzar, i també es pot comprar algunes avitualles per a l'etapa següent. L'hora de sopar, habitualment, volta entre les 7 i les 8 de la tarda, i l'hora d'esmorzar és cap allà les 8 del matí. Si volem sortir molt d'hora, l'encarregat del refugi ens pot deixar preparat l'esmorzar. Els preus depenen de cada refugi i, a l'any 2007, eren aproximadament de 15 euros per sopar i 6 per esmorzar. No és barat, no.

Sac de dormir. El més habitual és portar un sac de dormir molt lleuger. De tota manera, en alguns refugis ofereixen llençols i mantes a qui ho demani, així que hi ha la possibilitat de fer la travessa sense sac de dormir.

Cobertura GSM als refugis. Tots els refugis tenen algun tipus de cobertura, de Movistar o Vodafone, per a les comunicacions amb mòbil; en alguns, però, la intensitat del senyal és variable i, a vegades, feble.

Ús del GPS. La guia de l'editorial Alpina inclou les coordenades UTM, però la ruta està perfectament senyalitzada i, per tant, el receptor GPS és del tot prescindible.

El nom "Cavalls del Vent". S'anomena "Cavalls del Vent" a les banderetes d'oració budista col·locades a les muntanyes de l'Himàlaia. I, d'aquí, el nom de la travessa. El perquè s'ha anat a buscar tan lluny un nom a la travessa s'escapa del coneixement d'aquesta web. No es pot saber tot, però seguirem investigant...