|
|
|
 |
| www.gronze.com
|
|
|
=== Senderisme - Cavalls del Vent ===
|
 |
 |
|
 |
 |
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
Localització
|
|
|
Mapa
|
|
|
Croquis
|
|
|
Introducció
Cavalls del Vent és una ruta circular de senderisme, de 97 km i quasi 10.000 metres de desnivell acumulat (sumant el positiu i el negatiu), que uneix els vuit refugis guardats del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les altituds de la ruta oscil·len entre els 910 i els 2.510 metres. La travessa, que transcorre íntegrament a l'interior d'aquest Parc Natural, va ser creada l'any 2003 seguint l'estela de l'èxit dels Carros de Foc (travessa que uneix els refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes).
L'itinerari de Cavalls del Vent es va dissenyar amb un doble objectiu: d'una banda, evitar trams amb dificultats tècniques i, d'altra banda, permetre als senderistes descobrir la gran varietat d'ecosistemes i paisatges del Parc Natural.
|
|
|
El Parc Natural del Cadí-Moixeró
Situat al Prepirineu, el Parc Natural del Cadí-Moixeró és, amb més de 41.000 hectàrees, el més gran de Catalunya, i també un dels espais naturals amb més riquesa i diversitat biològica. Fou declarat Parc Natural l'any 1983, i en els darrers anys s'ha inclòs dins de la regió alpina de la Xarxa Natura 2000 com a Zona d'Especial Conservació per la Unió Europea. Abasta les províncies de Barcelona, Girona i Lleida, i les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell.
La roca calcària, la més abundant que hi ha al massís, li confereix un aspecte esquerp, sobretot a la vessant nord, on hi ha unes impressionants parets rocoses. Les dues grans serralades del Parc Natural són les del Cadí i Moixeró, unides pel coll de Tancalaporta, que formen una enorme barrera natural de gairebé 30 km d'est a oest. El Pedraforca, la Tosa i el Puigllançada formen unitats més diferenciades.
Sens dubte, la muntanya més espectacular és el Pedraforca (2.507 metres d'altitud), amb els dos pollegons que li confereixen l'aspecte d'una forca. Aquesta característica imatge del Pedraforca és l'autèntica icona de l'excursionisme català, amb una gran càrrega simbòlica. La seva ascensió, relativament fàcil, s'ha convertit en una excursió clàssica i recorrent entre els muntanyencs. També és la muntanya que, juntament amb la de Montserrat, ha estat el bressol de l'escalada a Catalunya. De tota manera, la travessa Cavalls del Vent no encercla la muntanya del Pedraforca (tot i que hi ofereix precioses vistes) en quedar un pèl despenjada a l'oest del massís.
El patrimoni més important del Parc Natural del Cadí-Moixeró és l'enorme varietat biològica que acull: més de 1.500 espècies de vegetals; més de 500 espècies de fongs; mamífers com l'isard, el cabirol, el cérvol, la marta, l'ermini i la marmota; ocells com el trencalòs, l'àliga daurada i el voltor comú; rèptils com el llangardaix verd i la serp verda i groga, i amfibis com el tritó pirinenc i la granota roja.
Els espais naturals protegits tenen unes normatives d'ús que cal conèixer i complir, elaborades per evitar la seva degradació. Les del Parc Natural del Cadí-Moixeró les podeu llegir aquí: http://mediambient.gencat.net..
|
|
|
L'organització "Cavalls del Vent"
Aquesta travessa es pot fer de dues maneres: per lliure o a través de l'organització "Cavalls del Vent".
L'organització "Cavalls del Vent" (http://www.cavallsdelvent.com) és un ens, del qual formen part els vuit refugis, que gestiona de forma centralitzada la ruta. Els senderistes que s'inscriguin a través d'aquesta organització gaudiran d'alguns avantatges, però també tindran algun inconvenient. Els avantatges que ofereix l'organització són els següents: se'n carreguen de fer la reserva de tots els refugis; fan diversos regals a l'inici de la travessa (mapa Alpina, samarreta The North Face, tovallola Travelsafe...); lliuren una tarja de pas per segellar a cada refugi; lliuren un premi a tots aquells que completin la travessa; saben en tot moment en quina part de recorregut es troben els senderistes, i, finalment, ofereixen una assegurança d'accident per als que no estiguin federats. I, ara, l'inconvenient: la inscripció val 42 euros per als no federats i 38 euros (preus del 2007) per als federats (FEEC(*), FEDME(*) o equivalent a UIAA(*)). El preu de l'assegurança va a part. Els refugis no fan descompte pel fet d'estar-hi inscrit. D'altra banda, l'organització "Cavalls del Vent" ha creat tres categories d'inscripció: la categoria de menys de 24 hores, la categoria de menys de 36 hores i la categoria travessa (de 3 a 8 dies). Les dues primeres són modalitats competitives exclusives per a esportistes de nivell. Nosaltres, en aquesta web, parlem de la tercera, que ens permetrà gaudir amb més tranquil·litat de la caminada i de l'entorn.
Òbviament, també es pot fer la travessa per lliure. En aquest cas, cal fer la reserva als refugis on es preveu dormir.
(*) FEEC - Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
FEDME - Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada
UIAA - Union Internationale des Associations d'Alpinisme
|
|
|
La senyalització
Tota la ruta està correctament senyalitzada amb marques de color taronja, col·locades de manera discreta, però fàcilment visibles, a arbres, pedres, roques i pals indicadors. Aquestes marques presenten diferents formes: punts, circumferències, rectangles... Són fàcils de seguir, però en alguns trams cal estar a l'aguait ja que el camí va camp a través o per l'interior d'un bosc. També haurem de parar força atenció si la boira redueix la visibilitat.
En ser una ruta circular, la senyalització està feta en el dos sentits de la marxa, tant en el sentit de les agulles d'un rellotge com en el sentit contrari.
A les marques de color taronja de Cavalls del Vent s'hi sobreposa, en molts trams, la senyalització d'altres camins, com ara GR (Gran Recorregut), PR (Petit Recorregut) i SL (Sender Local). Juntament amb el mapa de la travessa, aquestes altres marques també poden servir per orientar-nos.
|
|
|
Els refugis
Refugi Sant Jordi. És a 1.570 metres d'altitud i la població més propera és Bagà, a la comarca del Berguedà. Disposa de 48 places. És propietat de la FEEC. No té accés en cotxe.
Refugi de Rebost. És a 1.640 metres d'altitud i la població més propera és Bagà, a la comarca del Berguedà. Disposa de 52 places. És propietat de l'UEC (Unió Excursionista de Catalunya). Té accés en cotxe.
Refugi Niu de l'Àliga. És a 2.510 metres d'altitud i la població més propera és La Molina, en el municipi d'Alp, a la comarca de la Cerdanya. Disposa de 20 places. És propietat dels FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). No té accés en cotxe (tot i que hi ha una pista que hi arriba), però s'hi pot pujar amb el Telecabina Alp 2.500.
Refugi Serrat de les Esposes. És a 1.511 metres d'altitud i la població més propera és Riu de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya. Disposa de 30 places. És propietat de l'Ajuntament de Riu de Cerdanya. Té accés en cotxe.
Refugi Cortals d'Ingla. És a 1.610 metres d'altitud i la població més propera és Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya. Disposa de 22 places. És propietat de la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Té accés en vehicle 4x4. Web: http://www.guiesmeranges.com.
Refugi Prats d'Aguiló. És a 2.010 metres d'altitud i la població més propera és Montellà, a la comarca de la Cerdanya. Disposa de 30 places. És propietat de la FEEC. Té accés en cotxe.
Refugi Lluís Estasen. És a 1.668 metres d'altitud i la població més propera és Saldes, a la comarca del Berguedà. Disposa de 83 places. És propietat de la FEEC. S'hi pot arribar en cotxe fins ben a prop, a 5 minuts del refugi.
Refugi del Gresolet. És a 1.280 metres d'altitud i la població més propera és Saldes, a la comarca del Berguedà. Disposa de 40 places. És propietat dels Capmasats de Gresolet (una agrupació local). Té accés en cotxe. Web: http://www.refugidelgresolet.com.
|
|
|
Els pobles de l'entorn
Guardiola de Berguedà. És a la comarca del Berguedà. Es troba a una altitud de 720 metres i té 945 habitants. La joia arquitectònica és el monestir de Sant Llorenç prop Bagà, ja documentat a finals del segle IX i actualment restaurat. Cal també destacar el pont de Guardiola, just a la confluència dels rius Saldes i Llobregat, original del segle X i remodelat al segle XVIII. Web municipal: http://www.guardioladebergueda.net.
Bagà. És a la comarca del Berguedà. Es troba a una altitud de 786 metres i té 2.119 habitants. Cal destacar el bonic nucli antic de la vila, amb carrerons estrets d'aire medieval, on hi trobem l'església de Sant Esteve (segle XIV), bonic exemple de l'art de transició del romànic al gòtic, i el palau de Pinós, residència dels Barons de Pinós des del segle XIII. Web municipal: http://www.viladebaga.org.
Alp. És a la comarca de la Cerdanya. Es troba a una altitud de 1.158 metres i té 1.297 habitants. Les estacions d'esquí de la Molina i la Masella pertanyen a aquest municipi, i això ha tingut com a conseqüència un fort creixement urbanístic impulsat per les segones residències, sobretot des de l'obertura del túnel del Cadí l'any 1984. Cal destacar l'església de Sant Pere, romànica del segle XI.
Bellver de Cerdanya. És a la comarca de la Cerdanya. Es troba a una altitud de 1.061 metres i té 1.737 habitants. Cal destacar el Barri Antic de la vila, també conegut com el Barri de la Plaça, amb bonics carrers i places, i on també hi trobem l'església de Sant Jaume, edifici gòtic del segle XIII amb importants reformes posteriors. Web municipal: http://www.bellver.org.
Montellà i Martinet. És a la comarca de la Cerdanya. Es troba a una altitud de 1.158 metres i té 493 habitants. Cal destacar, d'una banda, la bonica vila de Montellà i, d'altra banda, el santuari de la Mare de Déu de Bastanist, d'origen romànic.
Saldes. És a la comarca del Berguedà. Es troba a una altitud de 1.202 metres i té 325 habitants. Cal destacar el castell de Saldes (a un quilòmetre de la població), edifici del segle XI actualment en ruïnes, i la bonica ermita de Santa Maria del Castell, que hi ha al costat mateix. Web municipal: http://saldes.diba.es.
Gisclareny. És a la comarca del Berguedà. Es troba a una altitud de 1.310 metres i té menys de 50 habitants. És un municipi extens i poc poblat, conformat bàsicament per masies aïllades. Cal destacar el Barri del Roser, el veïnat on hi ha l'Ajuntament, i l'ermita romànica de Sant Miquel de Turbians (segle X).
|
|
|
Qüestions a tenir present
Sentit de la volta. Es pot fer en qualsevol dels dos sentits, però el més habitual és fer-ho en el sentit contrari de les agulles d'un rellotge, tal i com s'indica al croquis. Aquest és el sentit que segueixen totes les guies publicades i també és el sentit que segueix la web "oficial" de la travessa. I, és clar, és el que segueix la major part dels senderistes.
Dies de la travessa. Deixant de banda els súper esportistes que fan la travessa en menys de 24 hores (els anomenats skyrunning), el normal és estar-s'hi entre 3 i 8 dies. Tres dies és molt just per a la majoria dels mortals, i 8 dies només és apte per aquells que no els avorreix la vida contemplativa. El més raonable, per tant, és fer la travessa en 5 o 6 dies. Cal planificar-ho bé, no tenir un excés d'optimisme i pensar en el menys preparat del grup.
Dates més adients. L'any 2007, la temporada de la travessa, que depèn de les dates d'obertura i tancament dels refugis, era del 15 de juny al 25 de setembre. També es pot fer fora d'aquestes dates, però caldrà assegurar-nos que els refugis estiguin oberts. Així mateix, els dies amb més senderistes són entre el 15 de juliol i el 15 d'agost, tot i que el més habitual és que els refugis disposin de places lliures també en aquestes dates.
Reserva als refugis. És imprescindible. No tan sols per assegurar-nos la plaça, sinó també perquè els guardes dels refugis facin una bona previsió de les avitualles.
Refugi des d'on iniciar la travessa. Tant és. Com que és una ruta circular es pot començar des de qualsevol dels vuit refugis.
Abandonament o canvi de plans. Si a mitja ruta es decideix abandonar o, per qualsevol motiu, no es pot arribar al refugi on tenim feta la reserva, cal avisar-los. En cas contrari, els guardes del refugi consideraran que els senderistes que no han arribat s'han perdut, amb tots els inconvenients que això implica.
Tipus de camins. Excepte desert de sorra, de tot: pistes, senders, corriols, camps a través, camins empedrats, camins de pedra solta, colls, valls, crestes rocoses, torrents, tarteres, etc.
Trams complicats. Aquells que estiguin una mica acostumats a caminar per muntanya no trobaran complicat cap tram. De tota manera, a la zona dels Empedrats (abans del refugi Sant Jordi) i a les crestes del Moixeró (entre el refugi Niu de l'Àliga i el refugi Serrat de les Esposes), caldrà utilitzar més d'una vegada les mans per pujar o baixar entre blocs de pedra.
Condicions físiques. És una travessa físicament exigent, només cal veure els desnivells. Per tant, cal trobar-se en bona forma física i estar acostumat a caminar per muntanya.
El temps de marxa. Cal tenir present, a l'hora de planificar la travessa, que els temps que marquen les guies, i també els temps que marca el croquis d'aquesta web, estan presos per senderistes que caminen a bon pas.
El pes de la motxilla. Ha de ser el més reduït possible: el mínim, mínim, mínim. És una qüestió clau. Cal fer un esforç per tal que no superi els 6 quilos.
Anar sol. No és aconsellable. Aquest és un recorregut de muntanya que passa per zones solitàries, en alguns trams no hi ha cobertura de mòbil i, a banda dels refugis, gairebé no es passa per cap indret habitat. A més, algunes distàncies entre refugis són considerables. També hi ha la possibilitat, per aquells interessats i que no tinguin companys, d'anar-hi amb algun grup de senderisme organitzat (pregunteu a http://www.cavallsdelvent.com).
Portar un mapa. Tot i que la ruta està molt ben senyalitzada és convenient portar un mapa. Als que s'inscriguin a través de l'organització "Cavalls del Vent" els regalaran un mapa de la travessa, escala 1:30.000, de l'editorial Alpina. És un bon mapa. I aquells que vagin per lliure poden comprar la guia "Cavalls del Vent" de l'editorial Alpina, que inclou el mateix mapa.
Sopar i esmorzar als refugis. Tots els refugis ofereixen sopar i esmorzar, i també es pot comprar algunes avitualles per a l'etapa següent. L'hora de sopar, habitualment, volta entre les 7 i les 8 de la tarda, i l'hora d'esmorzar és cap allà les 8 del matí. Si volem sortir molt d'hora, l'encarregat del refugi ens pot deixar preparat l'esmorzar. Els preus depenen de cada refugi i, a l'any 2007, eren aproximadament de 15 euros per sopar i 6 per esmorzar. No és barat, no.
Sac de dormir. El més habitual és portar un sac de dormir molt lleuger. De tota manera, en alguns refugis ofereixen llençols i mantes a qui ho demani, així que hi ha la possibilitat de fer la travessa sense sac de dormir.
Cobertura GSM als refugis. Tots els refugis tenen algun tipus de cobertura, de Movistar o Vodafone, per a les comunicacions amb mòbil; en alguns, però, la intensitat del senyal és variable i, a vegades, feble.
Ús del GPS. La guia de l'editorial Alpina inclou les coordenades UTM, però la ruta està perfectament senyalitzada i, per tant, el receptor GPS és del tot prescindible.
El nom "Cavalls del Vent". S'anomena "Cavalls del Vent" a les banderetes d'oració budista col·locades a les muntanyes de l'Himàlaia. I, d'aquí, el nom de la travessa. El perquè s'ha anat a buscar tan lluny un nom a la travessa s'escapa del coneixement d'aquesta web. No es pot saber tot, però seguirem investigant...
|
............................
gronze.com
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
Refugi del Gresolet
Refugi Sant Jordi
De camí al refugi de Rebost
De camí al refugi de Rebost
Refugi de Rebost
De camí al refugi Niu de l'Àliga
De camí al refugi Niu de l'Àliga
De camí al refugi Niu de l'Àliga
Baixant del refugi Niu de l'Àliga
Vista del massís del Cadí-Moixeró
La serra del Moixeró i el Pedraforca al fons
De camí al refugi Serrat de les Esposes
Refugi Serrat de les Esposes
............................
gronze.com
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
Guies
|
|
|
|
|
Cavalls del Vent
Autor: Isaac Fernández Sanvisens
Edita: Cossetània
Edició: 2006
Idioma: Català
Descripció: És una bona guia, bàsicament narrativa, escrita per un gran coneixedor d'aquest territori. A banda de la completa descripció de la travessa, també inclou altres apartats que parlen dels aspectes històrics i culturals més interessants dels pobles del voltant, proposen excursions alternatives (com ara l'ascensió al Pedraforca), i expliquen algunes llegendes locals. També hi ha mapes topogràfics a escala 1:40.000.
Web amb les actualitzacions: (no en té o desconeguda)
Fitxa tècnica
|
|
|
|
|
Cavalls del Vent
Autors: Josep Castellet / Eliseu T. Climent
Edita: Alpina
Edició: 2004
Idioma: Català
Descripció: És una guia radicalment pràctica, amb moltes dades i poc narrativa. Cal relativitzar els temps dels diferents trams, fets per algú que camina bastant de pressa. La guia inclou, per separat, un bon mapa topogràfic de la travessa a escala 1:30.000.
Web amb les actualitzacions: (no en té o desconeguda)
Fitxa tècnica
|
|
|
Webs
|
:: http://www.cavallsdelvent.com
Web de l'organització "Cavalls del Vent", on hi trobarem informació bona i actualitzada sobre els diferents aspectes de la travessa.
|
............................
gronze.com
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Pàgina de Presentació
::
Col·labora
::
Nota Legal
::
Estadístiques:
|
2006-2008 © copyright www.gronze.com
|
|
Camí de Sant Jaume
