La serra del Cadí, de camí a la Cerdanya

Dividim el recorregut, segons proposa la guia de l'editorial Altaïr, en les següents etapes:

Del santuari de Queralt a Gósol. Té 33,5 km, i per la variant de Bonner (GR 107-1) tres quilòmetres més. El desnivell aproximat de pujada és de 1.500 metres (1.300 per Bonner) i el de baixada de 1.200 metres (1.000 per Bonner). Passa per alguns llogarets, com Espinalbet, l'Espà i Sorribes, i el poble abandonat de Peguera, que es troba en un entorn excepcional. Aquesta és una etapa llarga i dura. Per a aquells que la vulguin dividir en dues parts poden desviar-se a Fumanya, a l'alçada de Peguera, on hi ha allotjament, o fer un transfer en cotxe a Peguera.

De Gósol a Bagà. Té 24 km, un desnivell aproximat de 500 metres de pujada i de 1.100 metres de baixada. Aquesta és una etapa sense cap dificultat i especialment bonica per les dilatades vistes. A la primera meitat voregem pel nord la muntanya del Pedraforca, de la qual gaudim de precioses perspectives. Per aquells que prefereixin no baixar a Bagà, hi ha dues possibilitats (vegeu l'apartat de variants) de fer drecera.

De Bagà a Bellver de Cerdanya. Té 22,7 km, un desnivell aproximat de 950 metres de pujada i de 700 metres de baixada. Tot i no ser molt llarga, aquesta és una etapa més dura que l'anterior pel desnivell de pujada. Passa per dos colls de muntanya: el coll d'Escriu i el coll de Pendís. Aquest últim, a quasi 1.800 metres d'altitud, separa les vessant sud i nord de la serra del Cadí, i les comarques del Berguedà i la Cerdanya. Poc abans del coll de Pendís hi ha el refugi Sant Jordi i, poc després, el refugi Cortals de l'Ingla, ambdós guardats. També en aquesta collada cal anar en compte de no equivocar-nos, ja que també hi passa el GR 150-1, que careneja la serra del Cadí. Al refugi Cortals de l'Ingla comença la variant GR 107-4, que va per sender (el camí principal va per pista) i allarga l'etapa quasi 5 km. Si en lloc de fer nit a Bellver de Cerdanya fem nit a Prullans, on també hi ha allotjaments, retallem en 5 km la duríssima etapa de l'endemà.

De Bellver de Cerdanya a Porta. Té 35,5 km, un desnivell aproximat de 1.450 metres de pujada i de 1.000 metres de baixada. Sens dubte, aquesta és l'etapa reina del Camí del Bons Homes, atès que creua el Pirineu. És la més dura, però també la més espectacular de totes, pels impressionants paisatges d'alta muntanya. La primera part de l'etapa, fins a la Portella Blanca d'Andorra, tot va de pujada, passant per Prullans, Ardòvol, el Vilar i cal Jan de la Llosa. La Portella Blanca és el punt més alt de tot el camí. Es troba a 2.519 metres d'altitud i és frontera entre Andorra, Espanya i França. A aquesta altitud, i com deixa ben clar el seu nom, és fàcil trobar-hi neu des d'inicis de la tardor fins a ben entrada la primavera. A partir de la Portella Blanca ja tot va de baixada, en territori francès, per la vall de Campcardós fins a Porta. Aquesta etapa es pot dividir fent nit a can Jan de la Llosa, on algunes cases ofereixen tendes de lloguer i admeten l'acampada lliure.

De Porta a Mérens les Vals. Té 21,5 km per la vall de l'Ariège i 30,4 km pel coll de les Bésines. Per la vall d'Ariège el desnivell aproximat és de 400 metres de pujada i de 850 de baixada. Pel coll de les Bésines el desnivell aproximat és de 1.300 metres de pujada i de 1.750 de baixada. De Porta el camí segueix per Porté Puymorens (hi ha allotjament), puja al coll de Puymorens, a poc més de 1.900 metres d'altitud, i baixa a l'Ospitalet (també hi ha allotjament). A l'Ospitalet comença la variant (GR 107-2), força dura, però d'una bellesa extraordinària, que va per l'estany de les Bésines, el refugi de les Bésines i la Portella de les Bésines, a 2.333 metres d'altitud. Precisament el tram que va del refugi de les Bésines fins a Mérens les Vals coincideix amb el GR 10, la transpirenaica francesa. El camí principal, que ressegueix la vall del riu Ariège, també és molt agradable i arriba a Mérens les Vals més pausadament, sense tantes emocions.

De Mérens les Vals a Orgeix. Té 18 km, un desnivell aproximat de 700 metres de pujada i de 950 metres de baixada. Una altra bonica etapa, amb uns primers quilòmetres de forta pujada fins al Sarrat de Larguis i el coll de Joux, on hi ha una petita cabanya que fa de refugi. A partir d'aquí anem perdent altitud fins al poble d'Orgeix. A Orgeix no hi ha allotjament, així que caldrà seguir el camí fins a Ascou (refugi), o bé desviar-nos a Ax les Thermes (3 km, diversos allotjaments) o bé a Orlu (2 km, alberg).

D'Orgeix a Comus. Té 22,7 km, un desnivell aproximat de 850 metres de pujada i de 500 metres de baixada. A l'inici del camí passem per les boniques viles d'Ascou (refugi) i Sorgeat (refugi), i després cal afrontar la ferma pujada al Coll d'Ijou. Més endavant, gaudint de vistes precioses, arribem al curiós refugi de Chioula, en una esplanada, i poc després al coll de Balaguès. Aquí comença la baixada a Montaillou, Prades (que no hem de confondre amb Prades - Prada de Conflent) i Comus.

De Comus a Montségur. Té 16,1 km, un desnivell aproximat de 450 metres de pujada i de 500 metres de baixada. A la primera meitat de l'etapa baixem per les espectaculars Gorges de la Frau, un congost estret protegit per grans parets verticals. El camí, en aquest tram, és molt pedregós i a estones la baixada és força pronunciada. Passades les gorges, només cal superar el torrent de Rivels per arribar al poble de Montségur. A una mica més d'un quilòmetre del poble, tot seguint el camí, arribem al Pla dels Cremats, als peus del castell de Montségur. Encara ens quedarà una forta pujada d'uns trenta minuts fins al castell per cloure amb èxit el Camí dels Bons Homes.