|
|
|
 |
| www.gronze.com
|
|
|
=== Senderisme - Camí dels Bons Homes ===
|
 |
 |
|
 |
 |
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
Localització
|
|
|
Mapa
|
|
|
Croquis
|
|
|
Introducció
El Camí dels Bons Homes, també denominat Ruta Càtara, forma part del sender de gran recorregut GR 107, i uneix el santuari de Queralt (Catalunya, Espanya) amb el castell de Montségur (Migdia-Pirineus, França) al llarg de 196 quilòmetres. Ressegueix el camí de fugida, de nord a sud, en la diàspora càtara dels segles XII i XIII, quan el catarisme fou perseguit brutalment a Occitània per les croades i la Inquisició.
El Camí dels Bons Homes neix l'any 1999, quan es crea, promogut tant per institucions públiques com privades, el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, ens que gestiona la ruta (senyalització, serveis, promoció...). L'objectiu d'aquest ens era crear un producte turístic de senderisme que permetés donar a conèixer un territori d'una bellesa excepcional i alhora impulsar econòmicament les tres comarques per les quals passa el camí: el Berguedà, la Cerdanya i l'Ariège. I també, és clar, donar a conèixer i posar en relleu els vestigis del catarisme, essencial per comprendre la història medieval d'Europa, que es conserven en aquestes comarques. Posteriorment, amb la variant que pren com a inici el santuari del Miracle, s'hi van afegir les comarques catalanes de l'Alt Urgell i el Solsonès.
La ruta es pot fer a peu, en bicicleta de muntanya o a cavall. Aquells que la vulguin fer en bicicleta o a cavall han de tenir present que alguns trams són diferents dels que van a peu.
El camí està ben senyalitzat com a GR 107, o sigui, amb les típiques marques blanques i vermelles dels GR. La senyalització està feta en els dos sentits de la marxa i, en general, com a conseqüència del que proposen les guies publicades, els espanyols solen fer el camí en el sentit sud-nord i els francesos a l'inrevés. Si volem fer-ho com ho van fer els càtars, haurem de seguir l'exemple dels francesos i fer el camí de nord a sud. La veritat, però, és que caminar amb l'objectiu d'arribar al castell de Montségur és més suggeridor, des del punt de vista de la cultura càtar, que fer-ho vers al santuari de Queralt. També cal dir que el GR 107, a la banda francesa, no acaba a Montségur, sinó que continua fins a Foix (dos dies més de camí).
Cal anar molt en compte de no equivocar-nos en les cruïlles amb altres GR. Per exemple, el camí creua vàries vegades el GR 150 (circumval·lació al Parc Natural del Cadí-Moixeró). També es creua amb el mític GR 11 (sender del Pirineu per la vessant sud), el GR 10 (sender del Pirineu per la vessant nord) i el GR 7 (d'Andorra a l'Estret de Gibraltar). Generalment aquestes interseccions estan ben senyalitzades, però tampoc és difícil equivocar-se i, per tant, val la pena portar bons mapes topogràfics (per exemple, els de la guia d'Altaïr) i no confiar únicament en la senyalització.
El Camí dels Bons Homes requereix una bona forma física i només és apte per a senderistes acostumats a les llargues caminades per muntanya. Els desnivells acumulats són considerables, sobretot a la part catalana. Això sí, el camí no presenta cap dificultat tècnica, ni tampoc passa per indrets perillosos.
Des del punt de vista del paisatge i la natura, el Camí dels Bons Homes és magnífic, sens dubte un dels millors camins de llarg recorregut de Catalunya.
|
|
|
Catarisme
El catarisme era una doctrina dualista, amb dos principis irreconciliables: el bé, Déu, i el mal, la matèria. Promovia una Església basada en l'espiritualitat, la puresa i la caritat, en contraposició a l'Església catòlica del segle XIII. Així doncs, els càtars, es coneixien amb el nom de "bons homes i bones dones".
Al llarg dels segles XII i XIII el catarisme es va estendre amb força per tota Occitània (la meitat meridional de França), i també per Llombardia, la Provença, la regió del Rin i el Pirineu català. L'Església catòlica romana considerava heretges els càtars i un perill l'extensió d'aquesta ideologia a la rica Occitània. Així, el papa Innocenci III, en aliança amb França, i els seus successors, van combatre durament els càtars. L'any 1244 l'assalt amb més de sis mil homes al castell de Montségur, bastió càtar, fou el punt culminant de la derrota dels bons homes. Tots els perfectes i creients foren cremats vius en un camp ras als peus del turó de Montségur, ara anomenat "Camp des Cremats", i on una estela recorda la tragèdia. Al segle XIV el catarisme gairebé havia desaparegut.
Algunes de les característiques més rellevants del catarisme són:
- Retorn a un cristianisme pur i primitiu, basat en la paraula de Crist.
- La jerarquia era molt simple: bàsicament hi havia els perfectes (o purs), que eren els predicadors, i els creients. Les dones també podien ser perfectes.
- Els perfectes eren austers, humils i cultes.
- Rebutjaven la construcció de temples i catedrals.
- Rebutjaven la violència i la pena de mort.
- Rebutjaven els plaers materials, el matrimoni, les relacions sexuals i alguns aliments. A la pràctica, els únics obligats a complir aquestes prohibicions eren els perfectes.
- Predicaven que l'experiència religiosa del coneixement de Déu havia de ser directa i personal.
- Creien en la reencarnació de l'ànima.
Alguns historiadors i estudiosos consideren els càtars com els autèntics cristians i l'Església catòlica medieval com una institució corrupta. Altres, en canvi, consideren que la realitat històrica d'aquella època era massa complexa per parlar de bons i dolents, i que el catarisme tenia profundes contradiccions respecte l'Evangeli de Jesús que es volia seguir.
Al poble de Bagà, a l'antic palau del baró de Pinós, podem visitar el Centre Medieval i dels càtars, una exposició permanent sobre el catarisme i l'època medieval (vegeu www.altbergueda.com...).
|
|
|
Com arribar i com tornar en transport públic
Al santuari de Queralt hi hem de pujar des de la ciutat de Berga, però no hi ha transport públic. Es pot fer a peu en una hora aproximadament, tot seguint des de la plaça de Sant Francesc el PR C-73 (marques blanques i grogues). També s'hi pot pujar en cotxe. Berga no té estació de tren; s'enllaça amb Barcelona per una línia d'autobusos (vegeu www.ajberga.cat...).
El petit poble de Montségur no té estació de tren i la parada d'autobusos més propera està a 8 km, a Lavelanet. Així doncs, per tornar, cal anar a Foix en taxi (uns 45 euros) o en autobús des de Lavelanet. A Foix hem d'agafar el tren a Latour de Carol (4 freqüències diàries i 2 hores de duració, vegeu www.voyages-sncf.com), i de Latour de Carol hem d'agafar el tren a Barcelona (4 freqüències diàries i 3 h 30' de duració, vegeu www.renfe.es).
|
|
|
Recorregut
Dividim el recorregut, segons proposa la guia de l'editorial Altaïr, en les següents etapes:
Del santuari de Queralt a Gósol. Té 33,5 km, i per la variant de Bonner (GR 107-1) tres quilòmetres més. El desnivell aproximat de pujada és de 1.500 metres (1.300 per Bonner) i el de baixada de 1.200 metres (1.000 per Bonner). Passa per alguns llogarets, com Espinalbet, l'Espà i Sorribes, i el poble abandonat de Peguera, que es troba en un entorn excepcional. Aquesta és una etapa llarga i dura. Per a aquells que la vulguin dividir en dues parts poden desviar-se a Fumanya, a l'alçada de Peguera, on hi ha allotjament, o fer un transfer en cotxe a Peguera.
De Gósol a Bagà. Té 24 km, un desnivell aproximat de 500 metres de pujada i de 1.100 metres de baixada. Aquesta és una etapa sense cap dificultat i especialment bonica per les dilatades vistes. A la primera meitat voregem pel nord la muntanya del Pedraforca, de la qual gaudim de precioses perspectives. Per aquells que prefereixin no baixar a Bagà, hi ha dues possibilitats (vegeu l'apartat de variants) de fer drecera.
De Bagà a Bellver de Cerdanya. Té 22,7 km, un desnivell aproximat de 950 metres de pujada i de 700 metres de baixada. Tot i no ser molt llarga, aquesta és una etapa més dura que l'anterior pel desnivell de pujada. Passa per dos colls de muntanya: el coll d'Escriu i el coll de Pendís. Aquest últim, a quasi 1.800 metres d'altitud, separa les vessant sud i nord de la serra del Cadí, i les comarques del Berguedà i la Cerdanya. Poc abans del coll de Pendís hi ha el refugi Sant Jordi i, poc després, el refugi Cortals de l'Ingla, ambdós guardats. També en aquesta collada cal anar en compte de no equivocar-nos, ja que també hi passa el GR 150-1, que careneja la serra del Cadí. Al refugi Cortals de l'Ingla comença la variant GR 107-4, que va per sender (el camí principal va per pista) i allarga l'etapa quasi 5 km. Si en lloc de fer nit a Bellver de Cerdanya fem nit a Prullans, on també hi ha allotjaments, retallem en 5 km la duríssima etapa de l'endemà.
De Bellver de Cerdanya a Porta. Té 35,5 km, un desnivell aproximat de 1.450 metres de pujada i de 1.000 metres de baixada. Sens dubte, aquesta és l'etapa reina del Camí del Bons Homes, atès que creua el Pirineu. És la més dura, però també la més espectacular de totes, pels impressionants paisatges d'alta muntanya. La primera part de l'etapa, fins a la Portella Blanca d'Andorra, tot va de pujada, passant per Prullans, Ardòvol, el Vilar i cal Jan de la Llosa. La Portella Blanca és el punt més alt de tot el camí. Es troba a 2.519 metres d'altitud i és frontera entre Andorra, Espanya i França. A aquesta altitud, i com deixa ben clar el seu nom, és fàcil trobar-hi neu des d'inicis de la tardor fins a ben entrada la primavera. A partir de la Portella Blanca ja tot va de baixada, en territori francès, per la vall de Campcardós fins a Porta. Aquesta etapa es pot dividir fent nit a can Jan de la Llosa, on algunes cases ofereixen tendes de lloguer i admeten l'acampada lliure.
De Porta a Mérens les Vals. Té 21,5 km per la vall de l'Ariège i 30,4 km pel coll de les Bésines. Per la vall d'Ariège el desnivell aproximat és de 400 metres de pujada i de 850 de baixada. Pel coll de les Bésines el desnivell aproximat és de 1.300 metres de pujada i de 1.750 de baixada. De Porta el camí segueix per Porté Puymorens (hi ha allotjament), puja al coll de Puymorens, a poc més de 1.900 metres d'altitud, i baixa a l'Ospitalet (també hi ha allotjament). A l'Ospitalet comença la variant (GR 107-2), força dura, però d'una bellesa extraordinària, que va per l'estany de les Bésines, el refugi de les Bésines i la Portella de les Bésines, a 2.333 metres d'altitud. Precisament el tram que va del refugi de les Bésines fins a Mérens les Vals coincideix amb el GR 10, la transpirenaica francesa. El camí principal, que ressegueix la vall del riu Ariège, també és molt agradable i arriba a Mérens les Vals més pausadament, sense tantes emocions.
De Mérens les Vals a Orgeix. Té 18 km, un desnivell aproximat de 700 metres de pujada i de 950 metres de baixada. Una altra bonica etapa, amb uns primers quilòmetres de forta pujada fins al Sarrat de Larguis i el coll de Joux, on hi ha una petita cabanya que fa de refugi. A partir d'aquí anem perdent altitud fins al poble d'Orgeix. A Orgeix no hi ha allotjament, així que caldrà seguir el camí fins a Ascou (refugi), o bé desviar-nos a Ax les Thermes (3 km, diversos allotjaments) o bé a Orlu (2 km, alberg).
D'Orgeix a Comus. Té 22,7 km, un desnivell aproximat de 850 metres de pujada i de 500 metres de baixada. A l'inici del camí passem per les boniques viles d'Ascou (refugi) i Sorgeat (refugi), i després cal afrontar la ferma pujada al Coll d'Ijou. Més endavant, gaudint de vistes precioses, arribem al curiós refugi de Chioula, en una esplanada, i poc després al coll de Balaguès. Aquí comença la baixada a Montaillou, Prades (que no hem de confondre amb Prades - Prada de Conflent) i Comus.
De Comus a Montségur. Té 16,1 km, un desnivell aproximat de 450 metres de pujada i de 500 metres de baixada. A la primera meitat de l'etapa baixem per les espectaculars Gorges de la Frau, un congost estret protegit per grans parets verticals. El camí, en aquest tram, és molt pedregós i a estones la baixada és força pronunciada. Passades les gorges, només cal superar el torrent de Rivels per arribar al poble de Montségur. A una mica més d'un quilòmetre del poble, tot seguint el camí, arribem al Pla dels Cremats, als peus del castell de Montségur. Encara ens quedarà una forta pujada d'uns trenta minuts fins al castell per cloure amb èxit el Camí dels Bons Homes.
|
|
|
Variants
A l'apartat del recorregut ja hem parlat de les petites variants d'algunes etapes, que són: del santuari de Queralt a Gósol el GR 107-1 per Bonner; de Bagà a Bellver de Cerdanya el GR 107-4 per Pedra, i de Porta a Mérens les Vals el GR 107-2 per Bésines. Hi ha, però, altres variants importants que val la pena conèixer i que afecten el recorregut en el seu conjunt. Són:
Inici del camí al santuari del Miracle o a Solsona. Aquesta és la variant més important, que enllaça amb el camí principal a Gósol. La primera etapa, que va del santuari del Miracle a Solsona seguint el GR 7, té 10 km i és planera. La segona va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, seguint per trams el GR 7, GR 7-6 i GR 1, i té 42,5 km, amb un desnivell positiu aproximat de 1.000 metres i negatiu de 750. És una etapa massa llarga, però hi ha allotjaments a Lladurs (7 km de Solsona) i a Odèn (22 km de Solsona). La tercera etapa va de Sant Llorenç de Morunys a Tuixén, seguint el GR 7, i té 16,7 km, amb un desnivell de pujada aproximat de 800 metres i de baixada de 500. La quarta i última etapa va de Tuixén a Gósol, seguint el GR 107-3, i té 12,3 km, amb un desnivell positiu aproximat de 450 metres i negatiu de 300.
Dreceres que eviten baixar a Bagà. Abans de tot cal dir que Bagà és un poble molt bonic, on hi destaca la interessant plaça porxada del casc antic. Per tant, aquells que facin el Camí dels Bons Homes i mai hagin estat a Bagà faran bé de seguir el camí principal i fer nit al poble. En canvi, aquells que ja hagin visitat alguna vegada el poble poden evitar la baixada: a can Cerdanyola, abans de creuar el torrent de la Font del Faig, hi ha a l'esquerra un camí, el PR C-125, que puja directament al refugi Sant Jordi per els Empedrats. Els Empedrats és un bonic camí que remunta un torrent, a trams amb blocs de pedra on caldrà ajudar-nos amb les mans. A banda d'aquesta drecera, hi ha una altra possibilitat encara més curta i directa: al coll de les Bassotes, a 5 km de Gósol, hem de deixar el Camí dels Bons Homes i seguir el PR C-124 (Ruta dels Segadors), que creua la serra del Cadí pel Pas dels Gosolans, passa pel refugi Prat d'Aguiló i arriba a Martinet, a la Cerdanya. En aquest cas, tornem més endavant a enllaçar amb el Camí dels Bons Homes al llogaret d'El Vilar, passant abans per Lles.
|
|
|
El santuari de Queralt i el castell de Montségur
Són els indrets d'inici i de final, indistintament, del Camí dels Bons Homes, i tenen un elevat valor històric, cultural i simbòlic.
El santuari de Queralt. És el principal centre de devoció de la comarca del Berguedà. El poeta mossèn Cinto Verdaguer el va anomenar "perla dels santuaris a Catalunya". Es troba emplaçat gairebé al cim de la serra de Queralt, a 1.120 metres d'altitud, a la part més meridional del Prepirineu. També és un excel·lent mirador i els dies clars la visibilitat abasta una bona part de Catalunya. El santuari fou construït al segle XIV i renovat al XVIII, al mateix lloc on hi havia el castell del guerrer i trobador Guillem de Berguedà. Al seu interior s'hi venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt, del segle XIV. Annex al santuari hi ha un antic hostal, que avui funciona com a restaurant, i altres dependències.
El castell de Montségur. Emplaçat al cim d'un escarpat turó, a 1.207 metres d'altitud, el castell de Montségur conjumina la història, els misteris i les llegendes sobre la religió càtar. Fou l'últim bastió d'aquesta Església, considerada heretge per Roma, i caigué l'any 1244 després de deu mesos de bloqueig i setge per part de més de sis mil homes. Dos-cents càtars foren cremats a la foguera, al Pla dels Cremats, al no abjurar de la seva fe. Avui en dia, els vestigis que resten són del castell construït a finals del segle XIII pels vencedors. Cal pagar una entrada de 4 euros (preu del 2008) per visitar les restes del castell. Alguns dels misteris i llegendes relacionats amb el castell de Montségur diuen que els càtars hi amagaven allà el Sant Graal, i que tres perfectes van aconseguir fugir amb el calze abans de la rendició.
|
............................
gronze.com
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
Les fotos que presentem a continuació han estat realitzades pel guia i senderista Jordi Iborra (http://www.bonviure.com), a qui agraïm que hagi autoritzat la seva publicació a Gronze.com.
|
|
|
Inici del Camí dels Bons Homes, al Santuari de Queralt
Sortida de Gósol
De camí a Bagà
Tora Blava
Carlina
Pas dels Gosolans
Nota: La variant, no senyalitzada, pel Pas dels Gosolans és més directe i no baixa a Bagà
La Serra del Cadí, de camí a la Cerdanya
Moixera de guilla
La Serra del Cadí
Centaurea alpina
Lles de Cerdanya
Riu de la Llosa
Clavellina
Estany de Bésines
De camí a Mérens les Vals
Paisatge de baixada a Mérens les Vals
De camí a Orgeix
De camí a Comus
De camí a Comus
De camí a Montségur
Altres pàgines de gronze.com
............................
gronze.com
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
Guies
|
|
|
|
|
El Camí dels Bons Homes
Autors: (varis)
Edita: Altaïr
Edició: 2003
Idioma: Català
Descripció: La guia comença amb una documentada introducció històrica al catarisme. A continuació descriu amb tot detall les etapes entre el Santuari de Queralt i Montsegur, i també les etapes de la variant entre Solsona i Gósol. A cada etapa hi ha un gràfic de desnivells. A més, inclou bons mapes topogràfics a escala 1:50.000 del ICC i del IGN amb la ruta marcada.
Web amb les actualitzacions: (no en té o desconeguda)
Fitxa tècnica
|
|
|
|
|
La Ruta de los Cátaros
Autors: (varis)
Edita: Altaïr
Edició: 2004
Idioma: Castellà
Descripció: És quasi idèntica a l'anterior, editada en llengua castellana.
Web amb les actualitzacions: (no en té o desconeguda)
Fitxa tècnica
|
|
|
|
|
El Camí dels Bons Homes en BTT
Autor: Ignasi Besora
Edita: Altaïr
Edició: 2002
Idioma: Català
Descripció: És la versió per ciclistes de les guies anteriors, però en ser d'una edició més antiga no inclou les etapes de la variant de Solsona.
Web amb les actualitzacions: (no en té o desconeguda)
Fitxa tècnica
|
|
|
|
|
La Alta Ruta de los Cátaros
Autor: Jordi Torras i Rosell
Edita: Súa
Edició: 2006
Idioma: Castellà
Descripció: Descriu en detall i per etapes el recorregut entre Berga i Porta (França), amb els perfils d'altituds, les coordenades GPS i altres dades pràctiques. També presenta una introducció històrica al catarisme.
Web amb les actualitzacions: (no en té o desconeguda)
Fitxa tècnica
|
|
|
|
|
L'Alta Ruta dels Càtars
Autor: Jordi Torras i Rosell
Edita: Súa
Edició: 2006
Idioma: Català
Descripció: És idèntica a l'anterior, en la seva edició en català.
Web amb les actualitzacions: (no en té o desconeguda)
Fitxa tècnica
|
|
|
|
|
Sur les traces des Cathares
Autors: (varis)
Edita: FFRP - Fédération Française de la Randonnée Pédestre
Edició: 2006
Idioma: Francès
Descripció: És una de les típiques guies de la FFRP, molt pràctica i sense floritures. Descriu la ruta que va de Montsegur a Berga, i hi afegeix les variants que surten de Foix i de Tarascon-sur-Ariège. Inclou mapes topogràfics a escala 1:50.000.
Web amb les actualitzacions: (no en té o desconeguda)
Fitxa tècnica
|
|
|
Webs
|
:: http://www.camidelsbonshomes.com
Web del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, un ens públic que gestiona i promociona la ruta.
:: http://www.viatgeaddictes.com...
Una breu introducció històrica i una visió global de la ruta.
:: http://www.belmontebtt.com...
Interessant diari, amb útils consells, per aquells que vulguin realitzar la ruta en bicicleta.
|
............................
gronze.com
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Pàgina de Presentació
::
Col·labora
::
Nota Legal
::
Estadístiques:
|
2006-2008 © copyright www.gronze.com
|
|
Camí de Sant Jaume
