El Camí dels Bons Homes, també denominat Ruta Càtara, forma part del sender de gran recorregut GR 107, i uneix el santuari de Queralt (Catalunya, Espanya) amb el castell de Montségur (Migdia-Pirineus, França) al llarg de 196 quilòmetres. Ressegueix el camí de fugida, de nord a sud, en la diàspora càtara dels segles XII i XIII, quan el catarisme fou perseguit brutalment a Occitània per les croades i la Inquisició.

El Camí dels Bons Homes neix l'any 1999, quan es crea, promogut tant per institucions públiques com privades, el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, ens que gestiona la ruta (senyalització, serveis, promoció...). L'objectiu d'aquest ens era crear un producte turístic de senderisme que permetés donar a conèixer un territori d'una bellesa excepcional i alhora impulsar econòmicament les tres comarques per les quals passa el camí: el Berguedà, la Cerdanya i l'Ariège. I també, és clar, donar a conèixer i posar en relleu els vestigis del catarisme, essencial per comprendre la història medieval d'Europa, que es conserven en aquestes comarques. Posteriorment, amb la variant que pren com a inici el santuari del Miracle, s'hi van afegir les comarques catalanes de l'Alt Urgell i el Solsonès.

La ruta es pot fer a peu, en bicicleta de muntanya o a cavall. Aquells que la vulguin fer en bicicleta o a cavall han de tenir present que alguns trams són diferents dels que van a peu.

El camí està ben senyalitzat com a GR 107, o sigui, amb les típiques marques blanques i vermelles dels GR. La senyalització està feta en els dos sentits de la marxa i, en general, com a conseqüència del que proposen les guies publicades, els espanyols solen fer el camí en el sentit sud-nord i els francesos a l'inrevés. Si volem fer-ho com ho van fer els càtars, haurem de seguir l'exemple dels francesos i fer el camí de nord a sud. La veritat, però, és que caminar amb l'objectiu d'arribar al castell de Montségur és més suggeridor, des del punt de vista de la cultura càtar, que fer-ho vers al santuari de Queralt. També cal dir que el GR 107, a la banda francesa, no acaba a Montségur, sinó que continua fins a Foix (dos dies més de camí).

Cal anar molt en compte de no equivocar-nos en les cruïlles amb altres GR. Per exemple, el camí creua vàries vegades el GR 150 (circumval·lació al Parc Natural del Cadí-Moixeró). També es creua amb el mític GR 11 (sender del Pirineu per la vessant sud), el GR 10 (sender del Pirineu per la vessant nord) i el GR 7 (d'Andorra a l'Estret de Gibraltar). Generalment aquestes interseccions estan ben senyalitzades, però tampoc és difícil equivocar-se i, per tant, val la pena portar bons mapes topogràfics (per exemple, els de la guia d'Altaïr) i no confiar únicament en la senyalització.

El Camí dels Bons Homes requereix una bona forma física i només és apte per a senderistes acostumats a les llargues caminades per muntanya. Els desnivells acumulats són considerables, sobretot a la part catalana. Això sí, el camí no presenta cap dificultat tècnica, ni tampoc passa per indrets perillosos.

Des del punt de vista del paisatge i la natura, el Camí dels Bons Homes és magnífic, sens dubte un dels millors camins de llarg recorregut de Catalunya.

El catarisme era una doctrina dualista, amb dos principis irreconciliables: el bé, Déu, i el mal, la matèria. Promovia una Església basada en l'espiritualitat, la puresa i la caritat, en contraposició a l'Església catòlica del segle XIII. Així doncs, els càtars, es coneixien amb el nom de "bons homes i bones dones".

Al llarg dels segles XII i XIII el catarisme es va estendre amb força per tota Occitània (la meitat meridional de França), i també per Llombardia, la Provença, la regió del Rin i el Pirineu català. L'Església catòlica romana considerava heretges els càtars i un perill l'extensió d'aquesta ideologia a la rica Occitània. Així, el papa Innocenci III, en aliança amb França, i els seus successors, van combatre durament els càtars. L'any 1244 l'assalt amb més de sis mil homes al castell de Montségur, bastió càtar, fou el punt culminant de la derrota dels bons homes. Tots els perfectes i creients foren cremats vius en un camp ras als peus del turó de Montségur, ara anomenat "Camp des Cremats", i on una estela recorda la tragèdia. Al segle XIV el catarisme gairebé havia desaparegut.

Algunes de les característiques més rellevants del catarisme són:

-Retorn a un cristianisme pur i primitiu, basat en la paraula de Crist.
-La jerarquia era molt simple: bàsicament hi havia els perfectes (o purs), que eren els predicadors, i els creients. Les dones també podien ser perfectes.
-Els perfectes eren austers, humils i cultes.
-Rebutjaven la construcció de temples i catedrals.
-Rebutjaven la violència i la pena de mort.
-Rebutjaven els plaers materials, el matrimoni, les relacions sexuals i alguns aliments. A la pràctica, els únics obligats a complir aquestes prohibicions eren els perfectes.
-Predicaven que l'experiència religiosa del coneixement de Déu havia de ser directa i personal.
-Creien en la reencarnació de l'ànima.

Alguns historiadors i estudiosos consideren els càtars com els autèntics cristians i l'Església catòlica medieval com una institució corrupta. Altres, en canvi, consideren que la realitat històrica d'aquella època era massa complexa per parlar de bons i dolents, i que el catarisme tenia profundes contradiccions respecte l'Evangeli de Jesús que es volia seguir.

Al poble de Bagà, a l'antic palau del baró de Pinós, podem visitar el Centre Medieval i dels càtars, una exposició permanent sobre el catarisme i l'època medieval (vegeu www.viladebaga.org...).

Al santuari de Queralt hi hem de pujar des de la ciutat de Berga, però no hi ha transport públic. Es pot fer a peu en una hora aproximadament, tot seguint des de la plaça de Sant Francesc el PR C-73 (marques blanques i grogues). També s'hi pot pujar en cotxe. Berga no té estació de tren; s'enllaça amb Barcelona per una línia d'autobusos (vegeu www.ajberga.cat...).

El petit poble de Montségur no té estació de tren i la parada d'autobusos més propera està a 8 km, a Lavelanet. Així doncs, per tornar, cal anar a Foix en taxi (uns 45 euros) o en autobús des de Lavelanet. A Foix hem d'agafar el tren a Latour de Carol (4 freqüències diàries i 2 hores de duració, vegeu www.voyages-sncf.com), i de Latour de Carol hem d'agafar el tren a Barcelona (4 freqüències diàries i 3 h 30' de duració, vegeu www.renfe.es).

Són els indrets d'inici i de final, indistintament, del Camí dels Bons Homes, i tenen un elevat valor històric, cultural i simbòlic.

El santuari de Queralt. És el principal centre de devoció de la comarca del Berguedà. El poeta mossèn Cinto Verdaguer el va anomenar "perla dels santuaris a Catalunya". Es troba emplaçat gairebé al cim de la serra de Queralt, a 1.120 metres d'altitud, a la part més meridional del Prepirineu. També és un excel·lent mirador i els dies clars la visibilitat abasta una bona part de Catalunya. El santuari fou construït al segle XIV i renovat al XVIII, al mateix lloc on hi havia el castell del guerrer i trobador Guillem de Berguedà. Al seu interior s'hi venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt, del segle XIV. Annex al santuari hi ha un antic hostal, que avui funciona com a restaurant, i altres dependències.

El castell de Montségur. Emplaçat al cim d'un escarpat turó, a 1.207 metres d'altitud, el castell de Montségur conjumina la història, els misteris i les llegendes sobre la religió càtar. Fou l'últim bastió d'aquesta Església, considerada heretge per Roma, i caigué l'any 1244 després de deu mesos de bloqueig i setge per part de més de sis mil homes. Dos-cents càtars foren cremats a la foguera, al Pla dels Cremats, al no abjurar de la seva fe. Avui en dia, els vestigis que resten són del castell construït a finals del segle XIII pels vencedors. Cal pagar una entrada de 4 euros (preu del 2008) per visitar les restes del castell. Alguns dels misteris i llegendes relacionats amb el castell de Montségur diuen que els càtars hi amagaven allà el Sant Graal, i que tres perfectes van aconseguir fugir amb el calze abans de la rendició.