El Camí del Nord o del Canigó travessa una gran varietat d'espais naturals que li aporten un atractiu paisatgístic i cultural de primer ordre. Són:

El Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Es troba situat a la serralada litoral i, per tant, pateix el setge de la implacable pressió urbanística pels quatre costats. Té 15.000 hectàrees i és de clima mediterrani, amb boscos de pins a la vessant litoral, i d'alzines i roures a l'interior. Les altituds són moderades, i cap cim supera els 800 metres.

El Parc Natural del Montseny. El camí llisca la seva vessant més oriental. El Montseny forma part de la serralada prelitoral, té una extensió de més de 30.000 hectàrees i és un dels espais naturals més valuosos de Catalunya, declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO. La seva altitud màxima és de 1.706 metres (Turó de l'Home), i presenta una vegetació de clima mediterrani a les zones baixes i de clima continental a les zones altes.

Les Guilleries. Aquest massís és l'extensió natural del Montseny pel nord-est, i es troba en el vèrtex de les serralades prelitoral i transversal, formant part d'ambdues. Les altituds oscil·len bàsicament entre els 700 i els 1.200 metres, sense cims que hi destaquin, i, pel que fa a la vegetació, també hi trobem les pròpies dels climes mediterrani i continental.

El pantà de Susqueda. Inaugurat l'any 1968, és un dels tres embassaments d'aprofitament hidrogràfic del riu Ter. Fou construït amb un triple objectiu: la generació d'energia elèctrica, la regulació del cabal del Ter i l'emmagatzematge d'aigua per a regadiu. El preu fou negar sota les aigües el poble de Susqueda. Avui dia, el pantà està integrat en el paisatge reconegut de les Guilleries, com si d'un llac natural es tractés.

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. A l'interior de les 15.000 hectàrees hi ha uns 40 cràters volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques de variades morfologies, que ofereixen un paisatge volcànic únic a la península Ibèrica. El seu microclima i la riquesa del sòl proporcionen una vegetació molt variada, des de fagedes a una altitud inusualment baixa (com la coneguda fageda d'en Jordà), a boscos d'alzines i roures.

El Pirineu de la Garrotxa. És un Pirineu íntim, silenciós, solitari i accessible. Un Pirineu d'altituds moderades (amb prou feines algun cim supera els 1.500 metres), de grans masses boscoses, però alhora humanitzat, on s'hi conjuguen les activitats econòmiques de tota la vida, com la ramaderia i l'agricultura, amb les més modernes, com el turisme de les cases rurals.

El massís del Canigó. És la primera (o la darrera) gran serralada pirinenca, la més oriental de totes i que s'alça a tan sols 50 km del mar Mediterrani. El Canigó és un vast massís aïllat que en dies clars es veu, tant pel nord com pel sud, des de centenars de quilòmetres de distància. La Pica del Canigó, a 2.784 metres d'altitud, és el seu punt culminant i l'objectiu de nombrosos excursionistes a l'estiu. La part central del massís ofereix espectaculars paisatges d'alta muntanya, i des de mitjans de la tardor fins a ben entrada la primavera només és accessible als muntanyencs experimentats.