El Camí del Nord o del Canigó és el sender de gran recorregut GR 83 que uneix la ciutat de Mataró (Catalunya, Espanya) amb la ciutat de Prada de Conflent (Llenguadoc-Rosselló, França). Té una longitud de 213 quilòmetres. La fita més important del camí és el cim de la Pica del Canigó, al Pirineu oriental, el punt més elevat del massís del Canigó, una serralada amb una gran càrrega simbòlica per als catalans i lloada per l'extraordinari poeta mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902).
La història del Camí del Nord o del Canigó comença l'any 1985, quan una colla d'amics de diferents entitats excursionistes de Mataró es plantejaren crear un camí que unís el Mediterrani, el Montseny i el Canigó. Fou la idea original d'una ruta que havia d'enllaçar diversos territoris amb una història, cultura i llengua que, en bona part, són comunes. L'any 1988 es completa la primera travessa integral. El 2000 es crea l'associació "Marxaires Mataró-Canigó" i, a Prada de Conflent, l'any següent, es crea l'associació "d'Amics del Camí de Nord", ambdues entitats amb l'objectiu de donar a conèixer i consolidar el camí. Després de superar totes les dificultats administratives que implica l'homologació d'un sender internacional de gran recorregut, l'any 2004 el Camí del Nord o del Canigó es converteix oficialment en el GR 83.
Avui dia, el camí està correctament senyalitzat amb les conegudes marques blanques i vermelles dels GR, es pot fer en els dos sentits de la marxa i disposa d'una bona guia (vegeu la secció de recursos externs).
No hi ha dubte que aquest camí només és apte per a persones acostumades a les llargues caminades per muntanya, i encara més per aquells que l'emprenguin de forma autònoma amb una bona motxilla carregada a l'esquena. Els desnivells d'algunes etapes són seriosos, i la varietat en els tipus de camins i terrenys, a banda de la solitud de l'itinerari, el fan desaconsellable als senderistes poc experimentats.
És habitual que els senders de llarg recorregut presentin algun simbolisme, generalment de caràcter històric, i que fa, almenys per alguns senderistes, de lligam emocional vers el propi camí. El Camí de Nord o del Canigó no només no és cap excepció, sinó que en presenta dos de ben diferents: un d'històric, el més important, i un altre de geogràfic.
El simbolisme de caràcter històric pren el seu origen en l'exili republicà al final de la Guerra Civil, que va tenir lloc durant els mesos de gener i febrer de l'any 1939, forçat per l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona i Girona: més de mig milió de persones, en aquell duríssim hivern, van emprendre el camí cap a França en unes condicions humanes terribles. Pel coll de Malrem, el pas fronterer de nostre Camí de Nord o del Canigó, hi varen passar a peu més de 5.000 refugiats. Per tant, aquest camí, i més enllà de consideracions ideològiques, pretén retre homenatge a tots aquells homes, dones i nens, alguns dels quals hi van perdre la vida, així com a tots aquells francesos que varen auxiliar els refugiats.
El simbolisme de caràcter geogràfic és força curiós: el Canigó i Mataró estan units per un meridià, o sigui, per una de les línies imaginàries que uneixen els dos pols de la terra. Per tant, els senderistes que comencen a Mataró cercaran sempre el nord absolut, en direcció al Canigó, amb totes les connotacions vitals (no només geogràfiques) que té el fet de cercar el nord per als éssers humans...
La ciutat de Mataró està enllaçada amb Barcelona per diverses línies de tren, tant de rodalies com de regionals (vegeu www.renfe.es).
Per tornar de Prades cal prendre un tren regional (TER) fins a Perpignan (menys d'una hora de duració, vegeu www.voyages-sncf.com), i de Perpignan hi ha dos trens diaris a Barcelona (3 hores de duració, vegeu www.renfe.es).
