 |
 |
 |
Les butllofes. És el contratemps més comú dels pelegrins. Pot arribar a ser molt molest, tot i que no deixa de ser, en principi, un problema lleu. Es produeix pel constant fregament de la pell amb els mitjons i apareixen habitualment durant les primeres jornades. De consells per evitar-les n'hi ha a desenes, però són de dubtosa efectivitat. De totes maneres, hi ha tres consideracions importants per intentar evitar-les: la qualitat de les botes, haver caminat molt amb elles i que els mitjons no tinguin costures ni components sintètics. Ja en el camí, també val la pena prendre algunes precaucions: caminar sempre amb les botes i els mitjons secs, i posar tiretes o apòsits a les zones de major fregament abans que aparegui la butllofa. Algunes persones s'unten els peus amb vaselina o alguna crema hidratant abans de començar l'etapa. Si així i tot apareix una butllofa, cosa molt probable, caldrà punxar-la amb una agulla hipodèrmica esterilitzada (amb cura de no tocar la carn viva), drenar completament el líquid interior i, tot seguit, assecar-la amb alcohol o bé aplicar-hi un desinfectant. Després, caldrà mantenir els peus nets i secs, i l'endemà, abans de començar l'etapa, posar-hi una tireta. La pell morta de la butllofa protegeix d'infeccions, per tant, mai no s'ha d'arrencar. Si una butllofa s'infecta ens hem de dirigir a un centre mèdic el més aviat possible.
La tendinitis. Alguns dolors musculars sense importància, quan es presenten d'una forma intensa i persistent, es confonen amb una tendinitis, tot i que en realitat no ho són. La tendinitis, és a dir, la inflamació d'un tendó, tot i que en la fase inicial es pot tractar amb antiinflamatoris, és un problema important i que possiblement ens obligarà a abandonar el Camí, atès que la seva cura requereix un tractament perllongat, que fins i tot por durar mesos. Les causes principals de l'aparició de la tendinitis són: la sobrecàrrega a les articulacions per excés de pes de la motxilla (o per caminar coix per culpa de les butllofes), la manca de preparació física, l'excés de quilòmetres diaris, i la deshidratació produïda per la calor o per no haver ingerit suficients líquids.
La deshidratació. En el seu grau més extrem pot provocar el cop de calor, de conseqüències molt greus. S'ha d'evitar caminar durant les hores de més calor, protegir-se del sol amb un barret, beure aigua sovint, encara que no es tingui set, i fer etapes curtes els dies de calor intensa.
Altres problemes físics. Les pelades, sobretot a l'entrecuix, a les aixelles i a la zona lumbar, son freqüents els primers dies. Es poden prevenir utilitzant roba interior tipus short, posant vaselina a les parts més exposades al fregament i caminant sempre amb la roba ben seca. Cal anar molt en compte amb les cremades; per evitar-les s'ha d'utilitzar una crema solar amb un factor de protecció adequat al nostre tipus de pell. L'esgotament físic també és sovint causa d'abandonament i per evitar-lo cal una bona preparació prèvia, no excedir-se en els quilòmetres diaris i fer una alimentació energètica. Els cruiximents, les enrampades i els dolors musculars són habituals durant els primers dies, i es poden mitigar fent estiraments abans de començar i en acabar cada etapa. La pèrdua de pes a les caminades de llarga distància és habitual, però ha de ser moderada. Les picades d'insectes es poden evitar utilitzant repel·lents.
............................
gronze.com
|
|
 |
Camí de Sant Jaume
