Ermita-refugi de San Nicolás

La major part dels albergs són per a ús exclusiu dels pelegrins que van a peu, en bicicleta o a cavall, i cal presentar la credencial del pelegrí per tenir-hi accés. Hi ha dos tipus d'albergs. D'una banda, els albergs públics, on s'inclouen tant els que depenen d'una administració pública (ajuntament, comunitat autònoma...), com els que depenen d'alguna entitat religiosa (parròquia, comunitat...), o els que estan administrats per alguna associació, junta veïnal, etc. D'altra banda, hi ha els albergs privats, que són propietat d'un particular. Cada alberg, tant si és públic com privat, té les seves peculiaritats, característiques i normatives de funcionament pròpies.

Per regla general, les places s'assignen per ordre d'arribada, amb preferència per als que van a peu. Solament s'hi pot pernoctar una nit, llevat que es tracti d'un cas de malaltia. Els albergs públics no admeten reserva, a l'inrevés que la major part d'albergs privats. En alguns albergs públics només es demana un donatiu voluntari per cobrir les despeses de neteja i manteniment, mentre que en altres el preu sol voltar entre els 3 i 6 euros. En els albergs privats el preu habitual sol situar-se entre els 6 i 10 euros.

Gairebé tots disposen de lavabos, dutxes amb aigua calenta i espais per rentar la roba i estendre-la. Alguns tenen una cuina amb estris a disposició dels pelegrins. Cada dia és més freqüent que també disposin de màquina de rentar i d'assecar (serveis de pagament), i d'accés a internet. Hi ha albergs força modestos, però hem de tenir present que són el fruit del treball desinteressat de moltes persones amb l'únic objectiu de servir i donar descans als pelegrins.