Variant Ruta de los Hospitales
La Ruta de los Hospitales. Aquest és el camí que varen seguir els primers pelegrins i s'anomena la Ruta de los Hospitales perquè antigament havien existit dos hospitals de pelegrins, a Fanfaraón i a Valparaíso, dels quals encara en queden vestigis. Aquesta variant, que avança més al nord, s'inicia un quilòmetre passat Borres i enllaça amb el camí principal al Puerto del Palo (hi ha una drecera, senyalitzada, que evita el Puerto del Palo i va directament a Montefurado). Es troba perfectament senyalitzada, la diferència quilomètrica no és significativa i pren tot el seu sentit perquè ens estavia la baixada a Pola de Allande i la següent pujada al Puerto del Palo. És un autèntic, i magnífic, recorregut de muntanya, la major part del qual avança per sobre dels 1.100 metres d'altitud. Però són pocs els pelegrins que prenen aquesta variant, atès que no hi ha serveis i que la solitud és total. Està del tot desaconsellada a l'hivern (molta neu) i en cas de mal temps. A l'estiu sol fer fred i vent, i cal molta precaució en cas de boira, ben freqüent per aquestes contrades. També és millor no seguir aquesta variant si anem sols. Qui la segueixi, i tingui molta sort, pot ser testimoni privilegiat de la presència d'algun ós. No seria el primer pelegrí que en veu un. De fet, el Parc Natural de Somiedo, on en viuen algunes desenes, està a menys de trenta quilòmetres. Per últim, comentar que actualment (juliol de 2009) es parla, tot i que no hi ha un projecte en ferm, de la rehabilitació o construcció d'un refugi de muntanya en aquesta variant.
La confluència amb el Camí Francès. A Lugo haurem de decidir quina de les tres possibilitats que tenim per enllaçar amb el Camí Francès seguim. Comencem amb la primera, que enllaça a Melide i que està considerada com la 'oficial', i, per tant, és a la que ens condueix els mollons de pedra. Presenta un problema important: de Lugo a Melide hi ha 51 quilòmetres, una distància que d'una tirada és massa llarga per a la majoria dels mortals, malgrat no tenir gairebé desnivells. Per tant, cal fer nit al mig. I al mig què hi ha? Doncs d'una banda, a San Román da Retorta, al quilòmetre 20, es permet dormir als pelegrins a les antigues escoles: un lloc lúgubre, sense dutxa, sense lavabo, sense vidres i molt brut (Nota febrer 2008: La Xunta de Galícia ha obert un alberg de 12 places, no ampliables, a San Román da Retorta, a peu de camí per la calçada romana). O sigui, gens recomanable. I d'altra banda, al quilòmetre 30, a Ferreira, hi ha una casa rural on una bona part dels seus clients són pelegrins. Dormir a Ferreira, per aquells que van a Melide, és el més habitual. La segona possibilitat, la que enllaça amb el Camí Francès a Palas de Rei, és la més seguida avui dia pels pelegrins, i potser la més lògica, atès que hi ha una distància de 37 quilòmetres quasi sempre per carreteres secundàries i amb molt poc desnivell. Per tant, de Lugo a Palas de Rei es pot fer en un sol dia, i encara més per aquells que fa pocs dies creuaven valentament les muntanyes asturianes. L'itinerari coincideix amb l'anterior fins a San Román da Retorta i, a partir d'aquí, cal seguir per carreteres secundàries les indicacions a Palas de Rei. De San Román a Palas hi ha 17 quilòmetres i es passa per un munt de petites viles sense serveis. La tercera possibilitat, força interessant però poc seguida, és anar per Sobrado dos Monxes i enllaçar amb el Camí Francès a Arzúa. Les etapes lògiques són: de Lugo a Friol (25 km), on hi ha un hotel; de Friol a Sobrado dos Monxes (27 km), on el magnífic monestir de Sobrado acull pelegrins, i de Sobrado a Arzúa (23 km), localitat que ja es troba al Camí Francès. Aquesta variant cal prendre-la a la sortida de Lugo. L'hospitaler de l'alberg de Lugo, tot i que no destaca per la seva amabilitat, disposa d'informació d'aquesta variant.
