De camí A Fonsagrada

Sortim davant l'església de San Salvador de Grandas. Els primers quilòmetres són molt senzills i planers, sempre a prop de la carretera AS-28 o bé per la mateixa carretera. Passem per les viles de La Farrapa, Cereijeira (bar) i Castro, aquesta última amb un alberg juvenil que admet pelegrins. Creuem Castro i ara el camí comença a guanyar altitud amb timidesa. Passem per l'ermita de San Lázaro i sortim de nou a la carretera que, amb una pujada ara ja més contundent, anem seguint fins al poble de Peñafuente. Deixem la carretera per entrar al poble i a la sortida hem d'encarar una dura pujada per pista forestal. Després, per camins de terra i creuant pinedes, anem guanyant altitud i apropant-nos a l'evident serra de l'Acebo, coronada també per molins eòlics. La pujada es fa un xic feixuga i cal una mica de temprança. Per fi creuem la serra entre dos molins gegants, a una cota de 1.050 metres d'altitud, i comencem una baixada per pista força còmoda. Ben aviat trobem el molló que ens diu que abandonem Astúries i entrem a Galícia. Tot seguit arribem al Acebo, un indret on només hi ha una casa que se suposa que és un bar i que tant ens el podem trobar obert com tancat.

Sortim de l'Acebo per un empit curt, però dur, i després planegem per llargues pistes. Arribem a Cabreira, on hi ha un curiós bar (només begudes) que antigament havia estat un corral. A trams per la carretera secundària i a trams per camins que fan drecera passem successivament per la vila de Fonfría, l'ermita de Santa Bárbara do Camiño (a Silvela) i la vila de Paradanova. L'aproximació a A Fonsagrada ens ofereix una estampa d'allò més peculiar: caminant en plena natura veiem ben alineats a dalt d'una serra els primers edificis de la població. Les rampes que pugen al poble són mortals. I aleshores entendrem la dita gallega que diu que "a A Fonsagrada nunca han bajado los lobos". Afortunadament, a A Fonsagrada hi ha Casa Caldeira, on preparen el millor pulpo a feira del món (juntament amb Casa Ezequiel de Melide).