De camí a Montouto
D'A Fonsagrada sortim baixant per la carretera provincial LU-530. Ben aviat ens desviem per prendre diferents camins, sempre a prop d'aquesta carretera i a vegades per ella mateixa. Passem per Padrón, on hi ha l'alberg de pelegrins de la Xunta, seguim a Vilardongo i després arribem a l'ermita de San Isidro. Continuem per un camí que creua alguns prats, tornem a sortir a la carretera i l'anem seguint fins a desviar-nos per pujar a la petita vila de Montouto. Sortim de Montouto per una pista de terra, a trams molt enfangada, que va guanyant altitud. S'hi respira una agradable sensació de solitud i l'entorn és d'allò més bucòlic. Ja veiem al davant, coronant la serra per on haurem de pujar, els molins eòlics en filera. Potser sí que provoquen una certa (i subjectiva) afectació paisatgística, però, a banda de generar energia elèctrica neta i autòctona, són una font de riquesa per a les zones rurals. Aquells que mai han estat a prop d'un d'aquests molins no es poden ni imaginar les grans dimensions que tenen. Així doncs, anem ascendint pausadament fins l'alt de Montouto, on hi trobem les ruïnes d'un antic hospital de pelegrins, i, a pocs metres, podem veure les grans pedres d'un dolmen neolític. Comencem la baixada per pista a l'altra vessant de la serra, ara sí, amb forta pendent. Les vistes són altra vegada fantàstiques. La pista deriva en sender i, després d'un fort descens, arribem a Paradavella, on hi ha dos bars.
Sortim de Paradavella seguint la carretera i, ben a aviat, prenem a mà dreta un camí en forta pujada. Aquells que vagin justos de força (cosa ben freqüent a aquestes alçades del recorregut) poden anar a A Lastra seguint la carretera i, així, estalviar-se unes rigoroses pujades i baixades. Un cop a A Lastra (també hi ha bar) ja és millor tornar a seguir el camí. En el poble d'A Lastra deixem la carretera i seguim una pista a mà esquerra que va pujant una bona estona. Un cop a dalt ben aviat arribem a Fontaneira (bar). D'aquí sortim per l'esquerra de la carretera, més endavant hi tornem, la seguim un quilòmetre i prenem un camí a la dreta. Després d'una pista llarga i recta, arriba la forta baixada a la població de Cádavo Baleira, que disposa de tots els serveis i on, just a l'entrada, hi ha l'excel·lent alberg de pelegrins de la Xunta. La duresa del Camí Primitiu ha quedat enrere definitivament i a partir d'ara els desnivells seran menors. Sortim de Cádavo creuant la carretera i de seguida prenem una pista asfaltada que ens allunya de la població. Passem per Pradera i seguim per pista de terra en suau ascens. Més endavant prenem una pista forestal que creua un bosc i que va en baixa suaument. Passem primer pel santuari de Nuestra Señora del Carmen, tot seguit per la vila de Villabade i poc després arribem a Castroverde. Aquesta població disposa de tots els serveis excepte alberg. I aquí ens hem d'aprovisionar bé perquè fins a Lugo no trobarem res.
Sortim de Castroverde passant pel costat de l'església i poc després passem sota un túnel per una pista asfaltada en paral·lel a la carretera (no està gaire ben senyalitzat). Avancem sense dificultats per pistes, de terra o asfalt, amb molt pocs desnivells, passant per les poblacions de Souto de Torres, Vilar de Cas i Gondar. A la sortida de Gondar hem de fer una pujada d'uns dos quilòmetres per carretera secundària fins a dalt d'una petita serra, a l'alçada d'una cantera, i la posterior baixada per camins i senders. Més endavant, caminant a prop de la nacional (ens queda a l'esquerra), passem per Carballido i Casa da Vina per encarar ja l'entrada a la capital provincial. Creuem per un pont l'autovia i encara seguim una bona estona per una zona de bardisses abans de començar a veure la ciutat de Lugo. No cal amoïnar-se, no hem pas d'arribar als primers edificis de la ciutat que veiem, molt llunyans. Comencem a passar per les primeres cases, iniciem una dura baixada per carrers asfaltats, creuem el riu Chanca i altra vegada amunt, pel carrer Chanca i el carril de Flores. Entrem al recinte emmurallat per la porta de San Pedro i al segon carrer a la dreta, la Rúa das Nória, hi trobem el bon alberg de pelegrins de la Xunta, dirigit amb rigoroses normes per José Antonio, el seu hospitaler permanent.