Catedral de San Salvador, Oviedo

Tot seguit presentem una llista, que en cap cas pretén ser exhaustiva, dels monuments o indrets més rellevants en l'àmbit cultural que trobem en aquest camí. N'hem triat catorze. Com sempre, la llista la presentem seguint l'ordre de la marxa:

La catedral de San Salvador (Oviedo). Nombrosos pelegrins medievals es desviaven a Oviedo, des de León, per visitar la catedral de San Salvador i les seves relíquies. Un antic i conegut refrany diu: "Quien va a Compostela y no va al Salvador, honra al criado y deja al Señor". La catedral (segles XII-XIV), de base gòtica, té una sola torre i tres portades, una per cada nau. Al seu interior s'hi venera la imatge romànica de San Salvador (segle XII). La Cambra Santa guarda importants tresors i relíquies sagrades, com l'Arca Santa i el Sant Sudari.

La capella de Los Dolores (Grado). Fou manada construir pel marquès de Valdecarzana, a inicis del segle XVIII, com a panteó funerari. És una elegant i vistosa edificació d'estil barroc, de traça austera però amb una rica ornamentació interior.

El monestir de San Salvador (Cornellana). El trobem a la sortida de la població de Cornellana. Fou fundat a inicis del segle XI i al segle XII va passar a dependre de l'orde francesa de Cluny, convertint-se així en un dels monestirs més importants d'Astúries. D'aquell període conserva una portada, mentre que la façana i el claustre són barrocs (segle XVIII).

El poble de Salas. El patrimoni de la població està format per l'església gòtica de Santa María La Mayor (segle XVI) i el conjunt que formen el palau Valdés-Salas (segle XVI), la torre medieval (del segle XIV però que ha estat reconstruïda) i el pont sobre un arc que uneix ambdues construccions.

L'església de San Pedro (Tineo). Formava part d'un antic convent construït pels franciscans al segle XIII i que va passar a ser l'església actual a finals del segle XIX. De l'edifici original tan sols conserva una portada i una petita part de la nau. A l'interior acull el Museo de Arte Sacro, una col·lecció molt valuosa i completa de tot tipus d'elements religiosos del municipi (peces d'orfebreria, escultures, roba, ornaments, bibliografia...).

El monestir de Santa María La Real (Obona). Uns vuit quilòmetres després de Tineo trobem, ben senyalitzat, el desviament per apropar-nos al monestir d'Obona. Està a uns 800 metres del camí i la visita, per aquells que caminin sense presa, val la pena. Es creu que va ser fundat al segle XIII, però la major part de la construcció actual data del segle XVII. Havia tingut un hospital de pelegrins. Actualment està abandonat i amb tendència, si ningú ho impedeix, a derivar en estat ruïnós.

El palau de Cienfuegos (Pola de Allande). El Palacio de Cienfuegos, també anomenat Palacio de los condes de Peñalba, és una sòlida i espectacular construcció defensiva, amb tres torres i planta en forma de L, que domina la població des del cim d'un turó. Data del segle XV, però ha tingut importants reformes posteriors i poc en queda d'aquella època. Actualment està abandonat, però per la seva bellesa i el seu privilegiat emplaçament és un bon candidat a que algú amb les butxaques ben plenes s'en encapritxi...

El llogarret de Montefurado. Quatre cases de pedra de pissarra sobre el llom d'una serra a gairebé mil metres d'altitud, un únic habitant, un gos i algunes gallines voleiant aquí i allà. I unes vistes brutals. I una petita capella dedicada a Santiago, amb una imatge del sant pintada amb... Titanlux!

L'església de San Salvador (Grandas de Salime). És una edificació sòlida i robusta, construïda al segle XVIII. Del seu origen romànic tan sols conserva una portada i la pica baptismal. Hi destaca el pòrtic que, suportat per arcs de pedra, envolta completament la construcció.

Les ruïnes de l'hospital de Montouto. Poc després de la petita vila de Montouto, a dalt d'una collada, passem pel costat de les ruïnes del que havia sigut un hospital de pelegrins. Fou fundat al segle XIV pel rei Pedro I de Castilla i va seguir oferint acollida als pelegrins fins a inicis del segle XX.

La muralla romana de Lugo. Estem davant de la construcció més important que trobem en el Camí Primitiu. A l'any 2000 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La seva construcció, que data de finals del segle III i inicis del segle IV, encerclava completament la ciutat romana de Lucus Augusti i era el pilar fonamental de la seva defensa. La muralla està excel·lentment conservada i les seves dimensions són impressionants: té un perímetre superior als 2 quilòmetres, una alçada que oscil·la entre els 8 i 12 metres i un gruix mitjà superior als 4 metres. També conserva la major part de les 86 torres defensives inicials i, per motius logístics, s'han obert noves portes a banda de les 5 originals. Passejar per l'adarb de la muralla és una experiència majestuosa, amb esplèndides vistes sobre la ciutat. No cal dir que, per a un pelegrí que acaba de fer l'etapa, caminar els més de dos quilòmetres de muralla pot ser excessiu...

La catedral de Santa María (Lugo). Emplaçada intramurs, la catedral de Lugo és una construcció de base romànica, iniciada al segle XII, on s'hi sobreposen excel·lents elements barrocs. Hi destaquen la magnífica portada nord, romànica, amb un valuós timpà, el claustre, barroc, i la capella, coneguda amb el nom de "La Virgen de los Ojos Grandes", també d'estil barroc.

L'església de Vilar de Donas. Es troba a la variant que, des de Lugo, enllaça amb el Camí Francès a Palas de Rei. És una magnífica construcció romànica. El seu origen prové d'un monestir de dones (d'aquí el nom), i més tard va passar a dependre dels Cavallers de l'Orde de Santiago. A l'interior hi ha alguns sepulcres d'aquests cavallers. També cal destacar els frescs gòtics de l'absis central, del segle XIV.

El monestir de Santa María (Sobrado dos Monxes). Es troba a la variant que, des de Lugo, enllaça amb el Camí Francès a l'alçada d'Arzúa. El seu origen data del segle X, però el gran edifici es va aixecar al segle XII. D'aquella època romànica en queda la capella de la Magdalena i la sala capitular. L'església actual és d'estil barroc (segle XVIII) i el seu claustre Grande, de tres pisos i més de cent metres de perímetres, data dels segles XVI-XVIII. A l'edat mitjana va ser un dels monestirs més importants de Galícia. Actualment hi conviuen monjos benedictins que disposen d'estances per allotjar els pelegrins.