De camí a Ribadixo da Baixo

A la sortida de Sarria continuem avançant per les corredoiras; senders entre murs de pedra per on les vaques transiten a les pastures. Passem per un munt de petites viles on sembla que el temps s'ha aturat: Barbadelo, Morgade, Ferreiros, Miralles, Pena, Vilachá... Aquí la natura és plena. A Portomarín hi arribem en baixada, creuant per entrar-hi l'embassament de Belesar, on hi ha, desapareguda sota les aigües, l'antiga ciutat. De Portomarín a Palas de Rei continuem amb la mateixa tipologia de camins, sense grans desnivells i passant per moltes petites viles, algunes de les quals ofereixen serveis als pelegrins, com són: Gónzar, Castromaior, Hospital da Cruz, Ventas de Narón, Ligonde, Airexe, Brea i O Rosario. Palas de Rei, ciutat amb tots els serveis, fou un important enclavament durant els pelegrinatges de l'edat mitjana. Per camins rurals i, a trams, per pistes d'asfalt, passem per San Xulián, Casanova, Laboreiro (primera localitat de La Corunya) i Furelos, des d'on fem una curta pujada per arribar a Melide, ciutat amb tots els serveis. A Melide el Camí Primitiu, procedent d'Oviedo, conflueix amb el Camí Francès.

De Melide a Arzúa avancem per camins entre espessos boscos de roures, pins i eucaliptus, creuant un munt de rierols en un continu puja i baixa. En aquest tram passem per Boente, Castañeda i Ribadixo da Baixo, on hi trobem un bonic alberg a la vora del riu, poc abans d'arribar a Arzúa, població que també ofereix tots els serveis. A Arzúa el Camí del Nord, procedent d'Irún, conflueix amb el Camí Francès. A la sortida d'Arzúa caminem 8 km per llargues pistes forestals amb suaus pujades i baixades, sense passar per cap població amb serveis, fins arribar a la petita vila de Calle, on, per fi, hi trobem dos bars on alimentar el cos i l'esperit. Resseguint la nacional, en pujada, passem per Boavista, Salceda, i arribem a l'Alto de Santa Irene, lloc on hem de creuar amb molta atenció la nacional degut a la poca visibilitat que provoca el canvi de rasant. A la baixada passem pels pobles de Santa Irene, Rúa i Pedrouzco, població aquesta última on molts pelegrins decideixen passar l'última nit abans d'arribar a Santiago, atès que la curta distància a la capital, d'uns 20 km, permet assistir al dia següent a la missa del pelegrí se celebra diàriament a les 12. La primera part de l'última etapa és força distreta. Per camins de terra passem per Amenal, Cimadevila, rodegem l'aeroport de Labacolla (el més gran de Galícia) deixant-lo a l'esquerra, i seguim per San Paio i Labacolla.

A Labacolla iniciem la pujada a l'urbanitzat Monte do Gozo, passant abans d'arribar a dalt per Vilamaior i San Marcos. Avui en dia el Monte do Gozo no té res a veure amb el lloc on els pelegrins d'altres temps contemplaven amb immensa felicitat les torres de la catedral de la ciutat de l'apòstol. Ara tan sols és un gran centre turístic i d'oci, on se celebren congressos, es donen conferències, etc. Des del Monte do Gozo ens queda poc més d'una hora de fatigós, però emocionant, trajecte urbà per la nostra entrada triomfal a la plaça de l'Obradoiro, als peus de la majestuosa catedral de Santiago de Compostel·la. La ritual pujada per les escales de la catedral posarà el punt i final al que haurà estat, segurament, un dels fets més colpidors i inoblidables de la nostra vida. Un autèntic punt i a part.