Pujada a O Cebreiro
A Ponferrada creuem el riu Sil pel mateix lloc on antigament penjava el pont de ferro que dóna nom a la població (Pons Ferrata). Després, per llargues avingudes, arribem a Compostilla, antiga colònia d'una central tèrmica. Seguim el camí, a trams asfaltat, i travessem al principi diverses urbanitzacions i, més endavant, conreus de vinyes, passant per les poblacions de Columbrianos, Fuentes Nuevas, Camponaraya i Cacabelos. Cacabelos, situada a la vora del riu Cúa, té una disposició urbana allargada vers el camí, essent el seu eix principal l'actual Calle de los Peregrinos.
Sortim de Cacabelos seguint la nacional i continuem més endavant per llargues pistes de terra, envoltades de vinyes, fins Villafranca del Bierzo, capital cultural del Bierzo. Villafranca del Bierzo està situada a la confluència dels rius Burbía i Valcarce, i presenta un conjunt urbà amb un gran patrimoni històric. Sortim de Villafranca del Bierzo (hi ha una variant per muntanya; veure l'apartat de variants) seguint la vall del riu Valcarce (el camí històric) per un horrible camí asfaltat al costat de la nacional, carretera aquesta sense gairebé trànsit des de l'obertura de l'autovia. Per la vall del Valcarce, estreta en alguns trams, passen encaixonades la nacional, l'antiga nacional, la nova autovia i el Camí de Santiago. Passem per Pereje, Trabadelo, La Portela de Valcarce, Ambasmestas i Vega de Valcarce, localitat aquesta última amb tots els serveis; un bon lloc per fer nit i, així, encarar al dia següent la pujada a O Cebreiro pel matí i més descansats. Poc després de Vega de Valcarce iniciem la mítica i magnífica pujada a O Cebreiro (veure l'apartat de desnivells), la qual en bona part transcorre per boniques corredoiras. La pujada és llarga i a trams dura, però, sens dubte, inoblidable.
Durant l'ascensió passem per les petites viles de Las Herrerías, La Faba i Laguna de Castilla, abans de l'entrada triomfal al preciós poble d'O Cebreiro (a 1.300 metres d'altitud), el primer de Galícia, la terra promesa del pelegrí. A partir d'O Cebreiro, i sense perdre gaire altitud, passem per Liñares, Hospital da Condesa, Padornelo, i tot seguit ens surt al pas la curta però dura pujada a l'Alto do Poio. Més endavant arribem a Fonfría on, ara sí, iniciem la llarga baixada a Tricastela, població a 650 metres d'altitud. A Triacastela se'ns presenta la possibilitat d'anar a Sarria per la vall de San Xil o bé pel monestir de Samos (veure l'apartat de variants). Nosaltres seguim la vall de San Xil, en un dels trams més bonics de tot el Camí Francès, gaudint amb intensitat de la Galícia rural, la Galícia profunda, la Galícia màgica. Poc després de Triacastela superem l'Alto del Riocabo sense massa dificultat i, a trams caminant per senders, pistes de terra i carreteres secundàries, creuem les petites viles, la majoria sense serveis, de Montán, Furela, Calvor i San Mamed. Finalment arribem en suau baixada a la important ciutat de Sarria.
