Montes de León

A la sortida de Lleó hem de superar un llarguíssim tram urbà, el peatge del pelegrí modern. Aquest tram urbà s'estén per les localitats, unides físicament a la capital, de Trobajo del Camino i Virgen del Camino. A Virgen de Camino s'inicia una altra de les variants més importants (veure l'apartat de variants). Nosaltres prenem el camí històric, que també és el més curt, i així seguim caminant per una pista de vianants que avança en paral·lel a la nacional, passant per les localitats de Valverde de la Virgen, San Miguel del Camino, Villadangos del Páramo, San Martín del Camino i Hospital de Órbigo, localitat aquesta última a la que hi entrem pel famós Puente del Paso Honroso. A partir Hospital de Órbigo el Camí Francès fa tomb definitiu, en deixar definitivament enrere la uniformitat de la Tierra de Campos i el Páramo Leonés. A la sortida d'Hospital de Órbigo ens allunyem de la nacional i seguim un camí boscós amb alguns petits desnivells. Passem per les petites viles de Villares de Órbigo i Santibáñez de Valdeiglesias, i després fem una llarga tirada fins al Crucero de Santo Toribio, des d'on ja veiem ben a prop la ciutat d'Astorga. Astorga és la capital de la Maragatería, una comarca amb trets culturals i arquitectònics singulars.

Aquí iniciem l'ascensió dels Montes de León (veure l'apartat de desnivells), en pujada suau però constant. En aquesta terra d'antics traginers, els pobles, de noms estrambòtics, molt petits i mig abandonats, han trobat en el camí una font de riquesa vital. Aquests són: Castrillo de los Polvazares, Murias de Rechivaldo, Santa Catalina de Somoza, El Ganso, Rabanal del Camino (poble amb menys de 50 habitants i amb 4 albergs), i Foncebadón (poble que fa pocs anys estava abandonat). A mitja hora de Foncebadón, en pujada, arribem a la Cruz de Ferro, fita amb una gran càrrega simbòlica i que es troba a més de 1.500 metres d'altitud. Continuem fins a Manjarín, poble abandonat, emplaçat en un entorn excepcional i ara famós pel paupèrrim i peculiar refugi regentat per en Tomás. Seguim caminant per pla una estona, però no triguem gaire a començar la llarga i dura baixada fins a Ponferrada (a 550 metres de d'altitud), capital de la comarca del Bierzo. Aquesta comarca té la forma d'una gran caldera encerclada de muntanyes, i és, precisament, aquest aïllament físic el que li ha configurat una personalitat clarament diferenciada de la resta de la província de Lleó. D'altra banda, és una de les comarques més riques de tota la comunitat autònoma, atesa la seva indústria minera, producció de vi i potencial turístic. Al llarg de la baixada a Ponferrada, amb forta pendent en alguns trams, passem per El Acebo, Riego de Ambrós, i pel bonic i turístic poble de Molinaseca.