Camps a la primavera des de l'Alto de Mosterales
La sortida de Burgos és ràpida i còmoda, però, més endavant, hem de caminar sovint per pistes forestals de pedra solta. Passem per Villalbilla de Burgos, Tardajos i Rabé de las Calzadas, poble aquest últim ben bonic. A partir d'aquí ja farem el primer tast del que ens espera els següents dies: terra de cereals, successió d'altiplans, solitud, horitzó infinit, pobles austers, temperatures extremes, manca d'aigua... De tota manera, aquells que, sens dubte mal informats, se salten el tram de Burgos a Lleó mai sabran de veritat el que és el Camí de Sant Jaume. Després de Rabé de las Calzadas creuem el primer dels successius altiplans fins a Hornillos del Camino, i, més endavant, dos més fins a Hontanas. Entre Hornillos y Hontanas trobem el desviament al precari i curiós refugi de Sambol, a 250 metres del camí. Seguim el camí deixant enrere Hontanas, passem per sota del doble arc gòtic del mig derruït convent de San Antón, famós a l'edat mitjana per les miraculoses curacions, i no triguem gaire a arribar a la històrica localitat de Castrojeriz, la qual disposa d'un munt d'albergs per als pelegrins.
A la sortida de Castrojeriz ascendim, en una curta però dura pujada, a l'Alto de Mosterales, on se'ns obre a la vista la infinita Tierra de Campos. Més endavant passem per l'ermita de San Nicolás, ara convertida en refugi, i creuem el riu Pisuerga pel bonic Puente Fitero, el qual uneix les províncies castellanes de Burgos i Palència. Seguim per llargs camins i passem per Itero de la Vega, Boadilla del Camino i Frómista, població aquesta última a la qual hi entrem seguint el Canal de Castilla. De Frómista a Carrión de los Condes, la ciutat del camí més gran a la província de Palència (poc més de dos mil habitants), anem sempre per un camí de vianants en paral·lel a una carretera comarcal ben recta, creuant els pobles de Población de Campos, Revenga de Campos, Villarmentero de Campos i Villalcázar de Sirga. De Carrión de los Condes a Calzadilla de la Cueza hi ha quatre hores de camí sense res de res, la qual cosa suposa el tram sense serveis més llarg de tot el Camí Francès. Tot és caminar i caminar a través d'un passatge àrid i auster. De Calzadilla de la Cueza, seguint per un camí sense cap dificultat, passem per les petites viles de Lédigos, Terradillos de Templarios, Moratinos i San Nicolás, fins arribar a Sahagún, la ciutat més gran (tres mil habitants) entre Burgos i Lleó, i la primera ciutat a la província de Lleó.
A Sahagún abandonem Tierra de Campos per continuar pel no menys monòton Páramo Leonés. El camí sembla fet amb tiralínies, i avança en la seva major part al costat d'una filera d'arbres plantats amb la intenció de donar una mica d'ombra al caminant. Cinc quilòmetres després de Sahagún se'ns presenten dues alternatives (veure apartat de variants). Nosaltres prenem el camí principal, senyalitzat com a Camino Real Francés. Així doncs, passem per Bercianos, El Burgo Ranero, Reliegos (a 13 km de l'anterior) i Mansilla de la Mulas. Passada aquesta última localitat seguim gairebé sempre en paral·lel a la nacional i, després de superar Villamoros, Puente de Villarente i Arcahueja, entrem a la ciutat de Lleó creuant una zona industrial. L'entrada, tot i ser poc agraïda, no és tan feixuga com la de Burgos.
