La catedral de Santiago

El Camí Francès és, juntament amb el Camí de Le Puy, el més ric de tots els Camins de Sant Jaume en l'àmbit de la cultura, conseqüència d'haver estat durant molts segles la principal via de pelegrinatge en el difícil viatge a la tomba de l'apòstol. Ja des del segle X s'hi van construir hospitals, ponts, monestirs, esglésies, etc., els quals constitueixen avui dia un patrimoni artístic i històric de primera magnitud a nivell europeu. Com a reconeixement a aquest valuós patrimoni, el Camí fou declarat Primer Itinerari Cultural Europeu pel Consell d'Europa l'any 1987, i Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO l'any 1993.

Escriure amb justícia sobre la monumentalitat d'aquest Camí requeriria no menys paraules que les contingudes en cinc toms de l'enciclopèdia britànica. Així que, fent un esforç de concreció en línia amb els objectius d'aquesta web, i amb plena consciència de cometre poc menys que un sacrilegi, em limitaré a anomenar els vint-i-sis monuments o indrets que, al meu parer, són els més rellevants dins l'àmbit cultural. I ho faré en el mateix ordre de la marxa:

- El poble de Saint Jean Pied de Port. Bellíssim poble del país basc francès, situat a la ribera del Nive, profundament vinculat al Camí com posa en evidència el fet que el seu eix principal, la Rua de la Citadelle, segueix la sirga històrica des de l'entrada per la Porte de St. Jacques (Patrimoni de la Humanitat) fins a la sortida per la Porte d'Espagne. El riu, les antigues cases d'estil navarrès que el flanquegen, i els ponts, conformen un conjunt bucòlic i fotogènic. Altres edificacions destacades són: La Ciutadella (s. XVII), la Prison des Evêques (s. XIII), i l'església de Notre Dame du Bout de Pont (s. XIII).

- La col·legiata de Roncesvalles. D'estil gòtic, fou construïda al segle XIII pel rei Sancho el Fuerte i acull la talla escultòrica de Nuestra Señora de Roncesvalles, del mateix segle. Adjunt al claustre es troba el Panteón Real (s. XIII), on reposen les restes de Sancho el Fuerte i la seva esposa Clemencia de Toulouse.

- El pont de Puente la Reina/Gares. Magnífic pont romànic (s. XI) que salva el riu Arga, a la sortida de la població a la qual dóna el nom. De sis arcs, va ser construït per Doña Mayor, esposa del rei Sancho III, per facilitar el pas als pelegrins.

- La ciutat d'Estella/Lizarra. Anomenada la Toledo del norte atès el seu ric patrimoni històric i artístic, i situada a la vall del riu Ega, deu la seva pròpia existència al Camí, al qual ha servit durant segles. D'especial interès són les esglésies de San Pedro de la Rúa (s. XII), del Santo Sepulcro (s. XIV), de San Miguel Arcángel (s. XII), de Santa María Jus del Castillo (s. XII) i de San Juan Bautista (s. XII). El Palacio de los Reyes de Navarra (s. XII) és un excel·lent exemple de romànic civil.

- L'església del Santo Sepulcro (Torres del Río). De planta octogonal, a l'igual que l'ermita de Santa María de Eunate, està considerada una de les més importants de tot el Camí.

- La catedral de Logroño. De la catedral gòtica de Santa María la Redonda (s. XV) (el camí no hi passa, des de la Rúa Vieja cal seguir a mà esquerra el carrer Mercaderes), destaquen les dues torres bessones barroques.

- El monestir de Santa María la Real (Nájera). Fundat l'any 1052 pel rei Don García, és actualment un conjunt monumental de gran valor. Consta d'una portalada barroca, una església gòtica del segle XV (amb la imatge romànica de Santa María de Nájera), el Panteón de los Reyes i l'extraordinari Claustro de los Caballeros (s. XVI).

- Els monestirs de Yuso i Suso. Cal dir, abans de tot, que la seva visita implica fer 15 km de més, per tant, és lògic que la majoria de pelegrins prefereixi ajornar-la per quan facin turisme motoritzat. Aquests famosos monestirs de San Millán de la Cogolla, declarats Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO l'any 1997, tenen el privilegi d'estar considerats el bressol de la llengua castellana, lloc on en el segle XI es varen escriure els primers manuscrits en romanç espanyol.

- La catedral de Santo Domingo de la Calzada. Bonica catedral iniciada al segle XII, on destaca la cripta i el mausoleu de Santo Domingo. És curiosa la vinculació simbòlica de la ciutat i de la catedral amb la figura d'una gallina. Aquesta vinculació deu el seu origen a un miracle atribuït a Santo Domingo, segons el qual, el Sant va salvar la vida d'un jove pelegrí alemany a qui volien penjar per un robatori que no havia comès, i va demostrar la seva innocència davant l'incrèdul veguer de la vila fent saltar i cantar una gallina rostida. D'aquí ve la famosa dita de Santo Domingo de la Calzada, donde cantó la gallina después de asada.

- La pica baptismal de Redecilla del Camino. Aquesta pica baptismal romànica (s. XII), construïda d'una sola peça, està considerada una de les joies més valuoses de tot el Camí.

- L'església de San Juan de Ortega. L'església, del segle XII, és d'estil romànic, a l'igual que el magnífic mausoleu i el sepulcre del Sant. Aquí es produeix l'anomenat Milagro de la Luz: dos dies l'any el sol il·lumina durant deu minuts el capitell que representa l'escena de l'Anunciació.

- La catedral de Burgos. La catedral de Santa María, d'estil gòtic, iniciada el 1221 pel rei Fernando III el Santo, és majestuosa i sens dubte un dels monuments artístics més importants de l'estat espanyol. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 1984.

- El poble de Castrojeriz. Històrica localitat amb un extraordinari patrimoni cultural, actualment un xic abandonat. D'origen romà i construïda a la vessant d'un tossal, té una estructura urbana allargada entorn al carrer principal, el qual fa poc més d'un quilòmetre de longitud. Les construccions més rellevants són: la Colegiata de la Virgen del Manzano (s. IX), l'església de San Juan (s. XIII-XVI), i l'església parroquial de Santo Domingo (s. XVI).

- L'església de San Martín (Frómista). Una meravella; romànic en estat pur. I fotogènica, doncs és una edificació aïllada. Construïda al segle XI (formava part d'un monestir benedictí), és un altre exemple excel·lent del romànic espanyol.

- El conjunt mudèjar de Sahagún. La ciutat és famosa pel seu romànic mudèjar, d'influència mossàrab, que substitueix la pedra pel totxo i la fusta. Els exemples més significatius són: l'església de San Tirso (s. XII), la de San Lorenzo (s. XIII), i la Peregrina (s. XIII).

- La catedral de Lleó. De l'extraordinària catedral (s. XIII) gòtica, d'inspiració francesa, cal destacar les riquíssimes vidrieres.

- La basílica de San Isidoro (Lleó). No menys extraordinària que la catedral, és un dels exemples més lloats del romànic espanyol, amb voltes decorades amb valuoses pintures del segle XII i un magnífic panteó reial.

- El pont d'Órbigo. Aquest preciós pont medieval que creua el riu Órbigo, anomenat també Puente del Paso Honroso, és un dels més famosos del Camí per la gesta del cavaller Don Suero de Quiñones l'any 1434, el qual, per demostrar l'amor a la seva estimada, desafiava en lluita a tots aquells que s'atrevissin a passar per ell.

- La ciutat d'Astorga. Aquesta ciutat romana era coneguda amb el nom d'Asturica Augusta, i era un important enclavament on convergien dues de les calçades romanes més estratègiques: la Via Traiana i la Via de la Plata. La catedral de Santa María, de la qual destaquen les dues gran torres, és d'estil gòtic. El fastuós i singular Palacio Episcopal, obra de Gaudí, és l'actual seu del Museo de los Caminos.

- La Cruz de Ferro. És la fita amb la càrrega simbòlica més important de tot el Camí. Monument ancestral d'absoluta simplicitat, és només una creu de ferro clavada dalt d'un tronc, suportat per una base plena de pedretes perquè, segons estableix la tradició, cada pelegrí n'ha de dipositar una sobre la pila per, així, rebre la protecció divina al llarg del difícil Camí cap al sepulcre de l'apòstol. Es creu que l'origen és un antic monument romà de devoció a Mercuri, Déu dels camins. Una amiga em va comentar que en el seu Camí a Santiago, allà va deixar-hi 192 pedretes en memòria de cada una de les víctimes de l'atemptat de Madrid. Aquí queda escrit, per tant, que en el Camí de Sant Jaume també hi perdurarà el seu record.

- El poble de Villafranca del Bierzo. Capital cultural del Bierzo, i vinculada des dels seus orígens al Camí de Sant Jaume, conté un conjunt urbà amb un important patrimoni històric. A l'entrada, es troba l'església romànica de Santiago (s. XII), famosa per la seva Puerta del Perdón, lloc on els pelegrins impossibilitats podien guanyar-se el jubileu gràcies a un privilegi atorgat pel Papa Calixto III al segle XV. Altres edificacions monumentals són: el Castillo de los Marqueses de Villafranca (s. XVI); l'església gòtica de San Francisco (s. XIII); el Convento de San Nicolás (s. XVI), i la Colegiata de Santa María (s. XVI).

- El poble d'O'Cebreiro. Situat en un coll a 1300 metres d'altitud, en un entorn excepcional i habitualment cobert per la boira baixa, O'Cebreiro se'ns presenta com un bellíssim poble envoltat de misteris i de llegendes. L'església preromànica de Santa María la Real (s. IX) és molt bonica, però, tanmateix, l'element més destacable és l'excel·lent conservació de varies pallozas amb la característica coberta de palla, construccions d'origen celta on vivien famílies i bestiar.

- El monestir de Samos. Monestir benedictí fundat el segle VI, i un dels més importants d'Espanya.

- El creuer de Lameiros. Original creuer del segle XVII, a la base del qual hi ha una calavera i altres elements que fan referència al calvari, i en el relleu de la creu s'hi fa referència a la maternitat.

- El casc antic de Santiago. L'essència de Santiago, sens dubte, la trobem passejant pel casc antic, perquè és un constant descobriment d'esglésies, evocadores places, bonics racons i antics carrers de cases pairals cada dia plens de vida gràcies als nombrosos turistes i pelegrins. Les edificacions més destacades són: l'Hostal de los Reyes Católicos (s. XV); el Palacio de Gelmírez (s. XII-XIII); el Monasterio de San Martín Pinario (s. XI); el Colegio de San Jerónimo (s. XVI); la Fuente de los Caballos (s. XVIII); la Puerta de Platerías (s. XII), a la plaça homònima, i el Palacio de Raxoi (s. XVIII).

- La catedral de Santiago. La catedral, tota ella monumental, és el lloc on es resguarda el sepulcre del sant. Iniciada al segle XI, s'alça al mateix lloc on l'any 813 el va descobrir un pastor. Accedint des de la plaça de l'Obradoiro es troba el Pórtico de la Gloria (s. XII), de bellesa insuperable, joia arquitectònica d'enorme valor i obra mestra del romànic espanyol. Aquí es habitual col·locar la mà a la base del manell (columna que suporta el pes de la llinda al centre) i demanar algun desig, o bé senzillament donar les gràcies per haver arribat. Tanmateix, segons la tradició, el ritual més important és l'abraçada a la imatge de l'Apòstol (s. XIII), situada a l'altar major, i sota la qual es troba la cripta amb les restes òssies de Sant Jaume i els seus dos deixebles.