Pujada a la collada de San Antón

El camí presenta dues característiques rellevants pel que fa als desnivells. La primera és que cal superar la Serralada Cantàbrica, i ho fa pel pas orogràfic més fàcil entre Astúries i Lleó: el port de Pajares. La segona és que Astúries és un territori muntanyós i, com que la part fonda de les valls està ocupada per carreteres, vies de tren, autopistes i indústries, a vegades cal enfilar-se una mica. Centrem-nos, però, en la travessa de la Serralada Cantàbrica, entre Buiza i Puente de los Fierros, que és la part més significativa i interessant:

La pujada al port de Pajares. A partir de Buiza comença la muntanya de veritat. Entre aquest petit poble i Poladura de la Tercia cal pujar fins a la collada de San Antón, a 1.462 metres d'altitud, amb un desnivell en pujada de 350 metres i de baixada de 250. Després de Poladura cal afrontar la forta pujada a la collada del Coito, a 1.568 metres d'altitud, amb un desnivell positiu també de 350 metres. Un cop superat, baixem a la cota 1.450 per tornar a ascendir per sobre dels 1.500 metres. Finalment, arribarem al port de Pajares en forta baixada. Els que pugin al port de Pajares seguint la nacional tenen una pujada tan progressiva que és gairebé imperceptible.

La baixada del port de Pajares. En els cinc primers quilòmetres passem dels 1.378 metres del port als 715 de San Miguel del Río. La baixada, a trams, és de vertigen, sobretot quan deixem la nacional. D'altra banda, la pendent de la nacional a la vessant asturiana és molt pronunciada (res a veure amb la vessant lleonesa), superior al 17% que indica, que és el màxim permès en una carretera nacional. Després, de San Miguel del Río el camí segueix a Llanós de Somerón (850 metres), i d'aquí baixa per una carretera local a Puente de los Fierros (500 metres).