Per veure el mapa complert anar a la pàgina del Mapa dels Camins de Sant Jaume

Distàncies Camí del Salvador

El Camí del Salvador (o Camí de San Salvador) és el Camí de Sant Jaume que va de Lleó a Oviedo. Deu el seu origen als nombrosos pelegrins medievals que es desviaven a Oviedo, des del Camí Francès, per visitar la catedral de San Salvador i les seves relíquies. Un antic i popular refrany diu: "Quien va a Santiago y no va al Salvador, honra al criado y deja al Señor".

Pel que fa al camí, el paisatge de la Serralada Cantàbrica, entre Buiza i Puente de los Fierros, és incommensurable. Cal, això sí, que el dia sigui bo i ens permeti gaudir-lo. De Puente de los Fierros en endavant, el contrast entre les verdes muntanyes asturianes i les fàbriques de la indústria pesada, vinculada a la mineria, instal·lada al fons de les valls, és torbador.

L'itinerari presenta una bona senyalització, però cal prestar-hi força atenció en el tram de Buiza a Pajares, atès que hi ha algun gir inesperat que, tot i està senyalitzat, és fàcil saltar-se'l. També hi ha algun tram, com ara l'arribada a Poladura, que el camí va camp a través. No és un camí, en general, perdedor, però es troba a faltar l'edició d'una guia amb bons mapes. A la província de Lleó la senyalització, impulsada per l'associació de municipis Cuatro Valles, està feta amb balises de fusta. És elegant i efectiva. Llàstima que les administracions de les dues comunitats no s'hagin coordinat per fer una senyalització homogènia.

El Camí del Salvador el fan pocs pelegrins, comparat amb els que fan el Camí Primitiu o del Camí del Nord. La manca d'informació, l'absència d'una bona guia i els pocs albergs que fins ara existien, poden ser les causes principals. Tanmateix, aquest camí anirà guanyant pes, perquè d'atractius no li'n manquen i, a més, ara les administracions s'han posat les piles.

Les faraòniques obres de l'AVE entre Lleó i Oviedo, futura línia d'alta velocitat que ha d'unir Astúries amb l'interior peninsular en pocs minuts, són omnipresents al llarg del camí. Les trobem a diferents indrets: a l'entrada de Pola de Gordón, a Campomanes, a Pola de Lena, etc. I encara no s'han licitat, a gener del 2009, les obres de plataforma dels trams de Lleó a La Robla i de Pola de Lena a Oviedo. A Pola de Gordón està la boca sud del Túnel de Pajares, un doble túnel de quasi vint-i-cinc quilòmetres de longitud, el sèptim més llarg del món i, juntament amb el túnel de Guadarrama, l'obra d'enginyeria més important d'Espanya. Pel que fa a la boca nord, aquesta es troba dos quilòmetres abans de Campomanes, a la vall del Huerna, i el camí no hi passa a prop. A inicis del 2009 s'acabarà de foradar aquest doble gran túnel, però fins a la posta en marxa de la línia, com a mínim al 2013, per dins només hi passarà... l'aire.

La climatologia és un factor molt important en aquest camí, doncs travessa la Serralada Cantàbrica. A les cotes altes la neu i la boira són habituals a l'hivern, força freqüents a la primavera i a la tardor i, fins i tot, en casos excepcionals, pot nevar a l'estiu. Per tant, cal estar informats de les previsions del temps, evitar anar sol en cas que aquestes no siguin bones, portar l'equipament adequat i informar a algú dels nostres moviments. Que no ens passi el mateix que a l'italià Bartolomeo de Fontana el vespre d'un dia d'agost de 1539, que "anduvo errante ante una oscuridad tan grande que no veía sendero ni monte mientras soplaba un viento terrible y llovía tan cruel que parecía que las cataratas del cielo fuesen abiertas". Al dia següent va arribar, sa i estalvi, a l'hospital de pelegrins d'Arbás.

Agraïments. En escriure tota aquesta informació se m'han presentat alguns dubtes, que amb molta amabilitat m'han resolt José Luis Galán, president de l'Asociación Astur Leonesa de Amigos del Camino de Santiago (www.caminosantiagoastur.com), i Ordoño Llamas de Juan, de l'empresa Tomero y Romillo (www.tomeroyromillo.com), encarregada de la senyalització de la part lleonesa del camí.

El Camí del Salvador passa per dues comunitats autònomes i dues províncies: Castella i Lleó (Lleó) i Astúries (Astúries).

El Camí del Salvador, de Lleó a Oviedo, té 121 quilòmetres i passa per 17 poblacions amb serveis. Així doncs, resulta una mitjana d'una població amb serveis cada 7,1 km. De totes maneres, només 9 d'aquestes localitats disposen d'algun tipus d'allotjament, i aquest fet ens condicionarà d'una manera important les etapes. Les distàncies més llargues sense possibilitat d'avituallament són: de La Pola de Gordón a Poladura de la Tercia (14,4 km), ja que el bar de Buiza només obre algunes tardes; el dur trajecte de muntanya entre Poladura de la Tercia i el port de Pajares (8,4 km); la llarga baixada entre el port de Pajares i Campomanes (21,2 km), i, per acabar, de Campomanes a Pola de Lena (11,0 km). A banda de Lleó, amb 135 mil habitants, i d'Oviedo, amb 217 mil habitants, la població més gran del camí és Mieres del Camino, amb 27 mil habitants.

Tot seguit adjuntem un document amb el llistat de les poblacions, les distàncies relatives, les distàncies acumulades, els serveis disponibles i les variants més importants.

 Document de les localitats del Camí del Salvador (distàncies i serveis)

A data de gener de 2009, el Camí del Salvador disposa de quatre albergs, sense comptar els dos que hi ha Lleó i el d'Oviedo, oberts en els darrers anys i ben acondicionats. El primer és el de Buiza, inaugurat l'agost de 2008 i que disposa de 12 places. El segon és el de Pajares (veure l'apartat de les variants), inaugurat el juny de 2008, excel·lent alberg de 20 places gestionat per Marisa, l'afable hospitalera. El tercer és el bon alberg de Pola de Lena, de 32 places, al carrer Ramón y Cajal, a prop de l'estació de tren. El quart és el de Mieres del Camino, de 10 places, situat a les antigues escoles de La Peña, a 1,6 quilòmetres passada la població. A banda d'aquests albergs, en teoria, a Pola de Gordón l'ajuntament proporciona allotjament en el pavelló poliesportiu.

En aquesta ruta encara hi ha una certa mancança d'allotjaments per als pelegrins. Es troba a faltar un alberg a La Robla, que és el final natural de la primera etapa. Això sí, hi ha hostals a bon preu. (Nota 2010: L'Ajuntament de La Robla ha adequat un espai per als pelegrins als vestidors de les instal·lacions esportives, amb llits, dutxes i lavabos). També es troba a faltar un alberg a Poladura de la Tercia (hi ha una casa rural) o, en el seu defecte, a Rodiezmo, fet que permetria planificar les etapes amb més flexibilitat en aquest dur tram.