Creuant el mont Jaizkibel

L'orografia de la costa cantàbrica és muntanyosa en tota la seva longitud i, per tant, el Camí del Nord presenta un itinerari amb constants desnivells. És un dels Camins de Sant Jaume de la península Ibèrica amb més pujades i baixades, però que no suposaran un problema important per aquells senderistes habituats a caminar. Un inconvenient més greu que els desnivells serà l'estat enfangat dels camins si el temps és plujós.

El País Basc és la comunitat autònoma del Camí del Nord amb més desnivells. Així i tot, l'altitud màxima, en el Monte Arno, a la fantàstica etapa de Deba a Markina, no arriba (per poc) als 500 metres. En el País Basc cada etapa té desnivells que oscil·len entre els 300 i els 700 metres (sumand només els de pujada).

El camí per Cantàbria és molt més planer que en el País Basc, i diverses etapes per aquesta comunitat no presenten desnivells o són irrellevants. De totes maneres, a les etapes anteriors a Santander, les pujades i baixades s'han de tenir en compte si es trien les variants que eviten la carretera nacional. En cap cas, però, el recorregut per Cantàbria supera la cota dels 300 metres, el que ja és força significatiu.

Al Principat d'Astúries la muntanya torna a guanyar un cert protagonisme, sobretot a partir de Villaviciosa. Poc abans d'arribar a Gijón, l'Alto de la Cruz ens situa per sobre de la cota dels 400 metres. De Gijón a Ribadeo els desnivells són constants però de poca magnitud, atès que mai superem la cota dels 200 metres.

A Galícia el camí vira cap a l'interior i, a partir de Mondoñedo, s'enfila a la cota dels 500 metres. És fins a Sobrado dos Monxes quan el camí presenta més desnivells i arriba a la cota més elevada de tota la ruta, de 708 metres. A partir de Sobrado, i fins a la ciutat de l'apòstol, el camí ja només presenta les oscil·lacions suaus tan pròpies de Galícia.