Penyasegats des de Castañeras (Fora ruta)
Aquesta és una etapa senzilla, de només 23 km. L'itinerari segueix l'antiga nacional N-632a, amb algunes dreceres i desviaments que ens apropen als penya-segats de la costa i embelleixen notablement el recorregut. De totes maneres, aquells que ho prefereixin (aconsellable en cas de pluja), i els ciclistes obligatòriament, poden fer tota l'etapa per l'N-632a, amb escàs trànsit des de l'obertura de l'autovia.
Sortim de Soto de Luiña seguint amunt l'N-632a i, abans del primer quilòmetre, ja prenem la primera i curta drecera per un camí a mà dreta. Poc després sortim a la rotonda d'accés a l'autovia, i nosaltres continuem per la nacional. Ben aviat trobem un molló indicatiu d'una bifurcació: "Ballota" recte, "Camino" esquerra. Cal seguir recte, perquè el camí de l'esquerra, tot i ser l'històric, es troba impracticable. Així doncs, continuem caminant per l'antiga nacional. Passem sota l'autovia A-8, deixem a mà dreta la població d'Albuerne, de cases disperses, i anem seguint la traça de la carretera, que voreja un penya-segat passant altres dues vegades sota l'autovia. I així arribem a Novellana, localitat amb serveis.
A la sortida de Novellana trobem el segon desviament de l'N-632a; a la dreta baixem per un camí, un xic malmès, que s'obre pas a través de l'espessa vegetació, fins que creuem un rierol i tornem a accedir, en pujada, a la mateixa carretera N-632a. Arribem a Castañeras, poble sense serveis. Aquí val la pena apropar-nos a la platja del Silencio (sense arribar-hi), per les magnífiques vistes. La senyalització a Castañeras és un xic confusa, amb un desviament mal senyalitzat i poc practicable; així doncs, el millor és arribar a Santa Marina per l'antiga nacional. A la sortida de Santa Marina és repeteix la història; el camí es desvia a la dreta, torna a baixar, creua un rierol, i puja a la següent població. En aquest cas, no està clar que mereixi la pena prendre aquest desviament en lloc de seguir la nacional. Tant si prenem el desviament com si seguim la nacional arribem a Ballota.
Sortim de Bellota per la nacional, i a poc més d'un quilòmetre prenem, a mà la dreta, una pista en baixada. Aquesta vegada sí que val la pena el desviament. Descendim per pista forestal fins que, poc abans d'arribar a una petita cala, creuem a mà esquerra un petit rierol per un pont de pedra i pugem per l'altre vessant, seguint un sender que s'obre pas entre la densa vegetació. Sortim a la població de Tablizo, on prenem contacte, com no, amb l'N-632a.
Fins a la primavera del 2010 el tram de camí entre Tablizo i Cadavedo s'havia de fer per l'antiga nacional. Un recorregut de 5,6 km força avorrit. Afortunadament, s'ha habilitat un antic camí de terra, ben senyalitzat, que ens apropa als penya-segats de la costa i ens regala unes magnífiques panoràmiques. A l'igual que els desviaments anteriors, el camí torça a la dreta, baixa per un bonic bosc fins a prop del mar, creua un rierol i puja per tornar a sortir a l'antiga nacional a l'alçada del llogaret de Ribón. A partir d'aquí ja cal seguir la carretera, al llarg de 3,4 km, fins a Cadavedo, població amb tot tipus de serveis, però amb un alberg deplorable (any 2010).
