Castro-Urdiales
Després de l'excés metropolità de l'etapa anterior, avui el caminant es retroba amb el desitjat assossec dels espais rurals. Sortim de Portugalete per la part alta, seguint l'avinguda de Carlos VII i la carretera d'Ortuella. A poc més d'un quilòmetre, prenem per la dreta un bidegorri (literalment "camí vermell"), molt freqüentat per ciclistes i vianants, i que seguirem al llarg de deu quilòmetres. És una infraestructura molt ben dissenyada que, fins i tot, té àrees de descans. L'únic problema que podem tenir és algun tram d'obres amb senyalització alternativa. Creuem per sota l'autovia A-8, voregem les poblacions de Nocedo i Gallarta, tornem a creuar per sota l'A-8 i arribem a Zierbana, amb la bonica platja de La Arena, on acaba el bidegorri. A l'altra banda de la platja està el petit poble de Pobeña, al que no entrem (excepte si anem al seu alberg).
Deixant Pobeña a mà esquerra pugem, per la dreta, unes escales que ens condueixen a un camí (plataforma d'un antic ferrocarril miner avui reconvertida en via verda) que voreja el litoral. És el tram més bonic de l'etapa d'avui, un balcó arran de mar amb dilatades vistes sobre la costa; és el tipus de paisatge i de camí que tothom somia quan parla del Camí de Nord. Més endavant, després de passar un pàrquing amb una zona de pícnic, arribem a una carretera local que seguim a mà dreta. Un quilòmetre després entrem a la Comunitat Autònoma de Cantàbria, passem un petit túnel, creuem per sota l'A-8 i 250 metres més endavant, per la dreta, baixem a Ontón. A la sortida d'Ontón, just quan el camí pren contacte amb la carretera N-634, avui dia sense gaire trànsit, se'ns presenten dues possibilitats ben diferents d'arribar a Castro Urdiales, que són: seguir el camí oficial (són 16 km i passa per Baltezana, Otañes i Santullán), que dóna una volta considerable, però evita l'asfalt; o bé seguir el sentit comú i anar a Castro per l'N-634 (són 8 km). Gairebé tothom, és clar, pren la segona opció, tot i que caminar per la nacional és força monòton i l'autovia A-8 és una constant i incòmoda companyia. Per la nacional passem pel poble de Mioño i, a la baixada a Castro, gaudim de boniques vistes sobre la costa. Si anem a l'alberg de Castro Urdiales cal tenir present que està a la sortida, o sigui que hem de creuar tota la població al llarg de tres quilòmetres.
