Luarca, a la sortida

Etapa de 29,6 km, amb desnivells irrellevants. A l'any 2010, el tram de camí entre Otur i Villapedre es troba afectat per les obres de construcció de l'autovia, amb desviaments provisionals ben senyalitzats. L'alberg de La Caridad es troba tancat per obres (any 2010); s'ha rehabilitat provisionalment un alberg al llogaret d'Arboces, a peu de camí i dos quilòmetres abans de La Caridad.

A Luarca creuem el riu Negro i, des de la plaça Alfonso X, on hi ha l'ajuntament, seguim el carrer Uría fins a la plaça Pachorros i el carrer de la Peña en pujada, amb alguns revolts, fins el barri d'El Chano. A dalt ens podem apropar, a mà dreta, a l'ermita de San Roque (bones vistes de Luarca), però el camí va a l'esquerra planejant per pista asfaltada. Quan aquesta acaba seguim a la dreta i, a la primera bifurcació, a l'esquerra, arribant en baixada a les ruïnes de l'antiga església i cementiri de Santiago, ja documentat en el segle X. Continuem per la mateixa pista, creuem la nacional N-634 i seguim de front. A 500 metres de la nacional, prenem una pista a la dreta que avança en paral·lel a una modesta serra, a mà esquerra, i a la nacional, la qual tenim a pocs centenars de metres a mà dreta. Passem per la població d'Otur i continuem recte. A l'alçada d'El Rellón, les obres de l'autovia ens obliguen a fer un rodeig, amb un doble desviament dreta-esquerra tot passant per darrera d'un hotel que està a peu de la nacional. Sortim a la carretera AS-37 i la seguim en pujada fins girar a la dreta per un camí pavimentat, recuperant la senyalització original. Passem pel costat d'una casa i seguim tot recte per un camí de terra, a través d'una zona boscosa de pins i eucaliptus, fins desembocar a l'N-634. Provisionalment, cal seguir la carretera a l'esquerra en un curt tram, desagradable i perillós, per creuar el riu Barayo. Sortim de la carretera per una pista a mà esquerra que puja fins a una casa amb un curiós jardí dedicat als pelegrins, que inclou una original "Fuente de Santiago". Des d'aquí ja seguim per pista asfaltada fins a Villapedre, on prenem contacte amb la nacional a l'alçada de dos bars.

Seguim la nacional pocs metres fins a desviar-nos a mà dreta, passem pel costat de l'església i creuem per un túnel la línia ferroviària. Més endavant entrem en un bosc de ribera, creuem el riu Monte per un pont de fusta i tornem a sortir a la nacional. La creuem i seguim de front; passem pel davant de la casa on ens haurem de registrar si ens quedem a l'alberg de Piñera, que es troba 600 metres més endavant a peu de camí. Seguim recte i a 400 metres girem a la dreta per una pista, creuem per dalt la línia ferroviària, passem pel costat de l'esvelta església de San Salvador, i arribem a l'alberg de Piñera (antiga escola), a peu de nacional. Seguim a l'esquerra la nacional al llarg de 200 metres, fins a desviar-nos a mà dreta per un sender que penetra en un bosc. Creuem per sobre de les pedres, con bonament puguem, un rierol i accedim a una pista de terra que seguim a mà esquerra. A 300 metres girem a la dreta, passem pel llogaret de Villaoril i, poc més endavant, continuem de front per la carretera NV-3. Creuem el polígon industrial de La Colorada. Passat l'hotel Blanco girem per un carrer a l'esquerra i, ben aviat, per un camí herbós a la dreta. Poc després, per pista d'asfalt, passem pel costat del cementiri, deixant-lo a mà esquerra, i anem baixant cap a Navia fins a desembocar altra vegada a la carretera NV-3. La seguim a mà esquerra fins el centre de Navia, passant per davant de l'Ajuntament.

Per sota del viaducte de la línia ferroviària, que creua la ria, accedim per unes escales a la N-634, i la seguim per creuar la ria i entrar a El Espín. Aquí seguim a l'esquerra la carretera local CN-3 en direcció Folgueras, sense quasi trànsit. Anem guanyant altitud i això ens permet gaudir d'unes bones vistes sobre Navia i la seva ria. Més endavant, ens desviem per una carretera local a mà dreta, en direcció a Jarrio. Passem pel llogaret de Jarrio, pel costat de la seva ermita de Santa Ana. Poc després el camí s'endinsa per un curt túnel vegetal i sortim a la carretera CN-1, que creuem per seguir de front. Més endavant, sortim a l'N-643, la seguim uns metres a l'esquerra i, també a mà esquerra, prenem un camí. Des d'aquí i fins a la La Caridad, el camí sempre va a prop de la nacional, ara per la dreta, ara per l'esquerra, i a vegades per la mateixa vorera de la carretera. Cal tenir present que en aquest tram la nacional carrega amb molts vehicles, atès que l'autovia encara no s'ha acabat. Hi ha un tram de camí perillós, impropi d'un recorregut que pretén ser una referència a nivell europeu, on no hi ha més alternativa que caminar per la nacional, on aquesta no té gairebé vorera, per creuar el túnel de la línia ferroviària. Per sort, és un tram molt curt. Dos quilòmetres abans de La Caridad passem per Arboces, on ara hi ha un alberg que es mantindrà, com a mínim, fins que no torni a obrir l'alberg de La Caridad.