Sierra de Jaizkibel, sortint de Pasajes
El Camí del Nord presenta com a simbòlic punt d'inici el mig abandonat Puente de Santiago, sobre el riu Bidasoa i al costat de l'antiga N-I, que fa frontera amb França. Des d'aquí seguim l'antiga carretera, passem sota la moderna N-I i continuem recte l'avinguda Iparralde fins a la plaça de San Juan, on està l'Ajuntament. Després prenem a la dreta el passeig de Colón, creuem per un pont les vies del tren i de front caminem pel carrer Hondarribia. Tornem a passar sota l'N-I i, a 150 metres, seguim una petita carretera a mà esquerra. Creuem l'N-638, continuem recte i, a l'alçada del centre d'informació de les maresmes de Jaitzubia, prenem un sender a mà dreta. Sortim a una pista d'asfalt que seguim a l'esquerra i, a 50 metres, una altra a la dreta. Aquí comença la pujada fins al santuari de Guadalupe (200 metres d'altitud), passant abans per l'ermita de Santiago, primer per asfalt i després per pista i sender pedregós. El santuari és un bon mirador sobre el Bidasoa i les poblacions d'Irún, Hondarribia i Hendaya.
Des del santuari comença una llarga pista de quasi 10 km, sense gaire desnivell, que voreja a mitja vessant el mont Jaizkibel. Al final sortim a la carretera GI-3440, la seguim uns centenars de metres a la dreta fins a prendre, a l'esquerra, una pista d'asfalt que ja ens baixa a la bonica població de Pasajes de San Juan. En aquesta vila ens dirigim al petit embarcador, on una barqueta, en un moment i per 60 cèntims, ens deixarà a l'altra banda de la ria de Pasajes, al barri de Pasajes de San Pedro. Llavors seguim a la dreta, al costat de la ria, i abans d'arribar a l'espigó pugem unes escales a mà esquerra que, més amunt, tenen continuïtat en un sender de forta pujada. A dalt sortim a una carretera secundària que seguim a la dreta en direcció al Faro de la Plata. A l'esplanada on acaba la carretera (davant tenim el far) prenem un sender a mà esquerra; la propera mitja hora caminem per un dels trams més solitaris i bonics de tot el Camí del Nord, amb vistes esplèndides de la costa. Al final tornem a sortir a una pista d'asfalt i la seguim a la dreta, en pujada. Voregem la vessant meridional del mont Ulia i, a l'alçada d'un pàrquing, prenem un interessant camí en forta baixada a l'inici, i que més endavant ens oferirà unes extraordinàries vistes sobre San Sebastián. Entrem a la capital guipuscoana pel passeig marítim de l'avinguda de Zurriola, i passat el pont sobre el riu Urumea arribem al casc antic.
Variant de Pasajes de San Pedro a San Sebastián per travessia urbana. Podem arribar a San Sebastián per travessia urbana, vorejant el port (avinguda d'Euskadi) i seguint l'antiga N-I (avinguda José Elosegi). Això, que és obligat pels ciclistes, tot i ser més curt i sense desnivell, seria un disbarat per als caminants. Primer, perquè és un trajecte completament anodí i sense interès, i, segon, perquè el camí principal per la costa transcorre per un dels trams més bonics de tota la ruta cantàbrica.
