Escultura Elogio del Horizonte, Gijón
Aquesta és l'etapa més industrial del Camí del Nord, atès que uneix els dos grans pols de la potent indústria siderúrgica asturiana. Tot i així no està exempta d'un cert interès paisatgístic i cultural. És una etapa relativament curta, de 25 km. L'entrada a Avilés es fa un xic llarga i feixuga; cal tenir prudència i paciència en creuar alguns vials.
La sortida de Gijón és força senzilla. Seguim el passeig marítim, pel costat del port esportiu, i continuem recte l'avinguda Rodríguez San Pedro fins a la glorieta de la plaça Padre Máximo. Per la dreta avancem per les avingudes Mariano Pola, Galicia i República Argentina, la qual es perllonga en la carretera AS-19 a la sortida de Gijón. Just passades les darreres cases ens desviem a mà dreta per un camí, poc després tornem a sortir a la mateixa carretera i, per la dreta, arribem a una gran rotonda. Seguim a la dreta una carretera local sense gaire trànsit, passem sota una cinta transportadora industrial i, poc després, creuem per sobre la via del tren. Ja estem a la desèrtica vila de Veriña.
Aquí comença l'ascensió al Monte Areo, que fem a trams per pistes d'asfalt i a trams per pistes de terra. Són 170 metres de desnivell en els propers tres quilòmetres, que es guanyen en bona part al tram inicial. Durant la pujada seguim diferents camins senyalitzats (Camín Rebesosu, Camín de Guimarán a Vilar, Camín Real) i, a dalt, avancem per llargues pistes de terra entre eucaliptus. El Monte Area és un parc arqueològic, atès que s'han descobert nombrosos dòlmens de l'Edat de Pedra. Sortim a una pista amb una senyalització ambigua; cal seguir a l'esquerra. Més endavant continuem a mà dreta per una pista de terra, que desemboca a una carretera local amb la qual ja baixem a Santa Eulalia, a la vall de Carreño. A l'alçada de l'església de Santa Eulalia del Valle creuem la carretera CE-6 i seguim de front. A 400 metres prenem una pista d'asfalt a mà esquerra, que més endavant, sempre recte, passa a ser una pista de terra. Després de superar una modesta collada avancem en lleugera baixada, prenem un desviament a la dreta per passar per l'interior d'un túnel i sortim a la carretera AS-326, amb força trànsit, a l'alçada de l'església de San Juan de Tamón. Seguim a la dreta, passem per una zona industrial (amb dos bars; cal tenir en compte que poc més endavant hi ha restaurants amb menú) i, per l'esquerra, accedim com bonament puguem a una gran rotonda. Per un corriol, a l'altra banda de la rotonda, sortim a la carretera d'Avilés (AS-19). Ja estem a Tabaza, on trobem alguns bars-restaurant que donen servei als treballadors de l'àrea industrial i, és clar, també als pelegrins. A la dreta veiem una enorme indústria siderúrgica.
No deixem l'AS-19 i, a l'alçada del bar-restaurant Casa Generosa, prenem el carrer de l'esquerra en pujada i continuem pel darrere d'uns habitatges. De seguida, però, tornem a sortir a la mateixa carretera. A l'entrada d'Avilés la carretera es converteix en l'avinguda de Gijón que, superada per sota l'N-632, es perllonga en l'avinguda Marqués de Suances. És una entrada llarga i poc agraïda, en la que cal tenir paciència i prudència a l'hora de creuar els carrers, buscant sempre els passos de vianants. A la mateixa avinguda, a la vorera esquerra, i just abans d'entrar als carrers de vianants del centre, hi ha l'alberg. L'alberg és blau, però s'hi accedeix per una tàpia grana amb una creu de pedra al davant.
