Portugalete i el Puente Colgante

Diguin el que diguin les fletxes grogues la millor opció per aquesta curta etapa, segons els mateixos bilbaïns, és seguir la ria del Nervión per la banda dreta fins el Puente Colgante, ja a Portugalete. És una classe magistral sobre el declivi en les darreres dècades de la indústria pesada, instal·lada a l'altra banda de la ria. Si decidim fer l'etapa segons aquesta proposta, de 12,4 km, cal tenir present tres consideracions. La primera és que quinze minuts després de passar per davant de l'inconfusible museu Guggenheim (que queda a l'altra banda de la ria), i just passada la Universitat de Deusto, el més aconsellable és trencar a la dreta i, a l'alçada d'una rotonda, seguir la llarguíssima avinguda Lehendakari Aguirre fins al final, on per l'esquerra tornem al costat de la ria. La segona és que hi ha un tram de 800 metres, que es passa en deu minuts, on la carretera al costat de la ria quasi no té vorera, i, per tant, cal tenir una mica de precaució, tot i que al ser recta la visibilitat és bona. I la tercera i última, és que una vegada hem arribat a l'extraordinari Puente Colgante hem de creuar la ria per la barqueta que hi penja (30 cèntims/persona), la qual ja ens deixarà al mateix centre de Portugalete. Aquells que prefereixin seguir el que, avui en dia, és el traçat oficial (són 6 km més i un desnivell acumulat, sumand pujada i baixada, de 500 metres), cal que sortin de Bilbao pel carrer Autonomía, i seguir la carretera BI-636 per creuar per un pont l'A-8; passaran per Cruces, Barakaldo i Sestao abans d'arribar a Portugalete.