Monument als pelegrins d'Antoni Tàpies

De Tortosa a Xerta. Etapa curta i completament plana. Des del casc antic de Tortosa anem a buscar el pont sobre l'Ebre. El passem, deixant a mà dreta, al mig del riu, el monument franquista als caiguts en la Batalla de l'Ebre. Sortim a l'avinguda Colom, la seguim recte fins al final i, girant a la dreta, per l'avinguda Marcel·lí Domingo, arribem a la gran rotonda coneguda com a "Quatre Camins". Prenem de front la carretera en direcció a Jesús, on hi arribem en 1 km. A l'entrada de Jesús (pedania de Tortosa) ens retrobem amb el canal que vàrem seguir ahir, i que el camí oficial segueix en paral·lel fins a Xerta, passant a 7 km pel poble d'Aldover (distant 250 m a mà esquerra), amb bars i restaurants. De totes maneres, a Jesús tenim una alternativa que encara que no sigui l'oficial és més interessant: creuem tot el poble (carrers Daniel Mangrané i avinguda Molins d'en Compte) i als afores prenem la Via Verda de la Val de Zafán, perfectament senyalitzada, que ens durà a Xerta, passant també per Aldover. De fet, el camí oficial, al costat del canal, i la Via Verda, van en paral·lel i quasi de costat des del quilòmetre quatre passat Jesús.

De Xerta a Gandesa. És l'etapa més dura i amb el desnivell més important de tot el Camí de l'Ebre. A Xerta cal anar a buscar l'antiga estació del ferrocarril: des de la plaça de l'església seguim al nord el carrer Santiago Rusiñol, a la dreta el carrer Antoni Ayón i a l'esquerra l'avinguda de l'Estació. Davant de l'estació comença la nostra Via Verda de la Val de Zafán (vegeu l'apartat de cultura) que seguirem fins a La Fontcalda al llarg de 18 km, per un dels trams més solitaris i bonics de tot el recorregut. A 2 km de Xerta tenim una bona vista sobre l'assut de Xerta (vegeu l'apartat de cultura). Continuem al costat de l'Ebre i de la carretera de Gandesa (C-12) i, més endavant, ens allunyem tant del riu com de la carretera. L'Ebre ja no el recuperarem fins a Caspe, perquè el riu fa una gran volta per Móra d'Ebre i Mequinenza que el camí s'estalvia. La Via Verda creua un munt de túnels, alguns de més d'1 km de llarg i, tot i que alguns disposen d'il·luminació artificial, és del tot recomanable portar una llanterna. Poc a poc, d'una manera gairebé imperceptible (pels caminants), anem guanyant altitud. Passem per les antigues estacions de Benifallet i de Pinell del Brai, avui en ruïnes. Més endavant arribem a La Fontcalda, on hi baixem girant a mà dreta. Aquí abandonem definitivament la Via Verda. La Fontcalda (vegeu l'apartat de cultura) és un indret bucòlic, molt freqüentat els dies festius pels vilatjans. Hi ha el santuari, un bar-restaurant (obert estiu i caps de setmana) i una zona de pícnic. Sortim de La Fontcalda per un camí feréstec i molt bonic, per les gorges del riu Canaleta. Poc després deixem el riu per un sender a mà dreta en pujada (atenció a la senyalització), voregem per una pista una gran casa i arribem, per camps amb velles oliveres, al monument dedicat als pelegrins de l'artista Antoni Tàpies. Es tracta d'una gran silueta metàl·lica de dos peus. Seguim la mateixa pista boscosa, per la Vall del Frare, que primer va guanyant altitud tímidament, però que després ho fa amb més força i amb alguna ziga-zaga. És un tram dur, molt solitari i amb dilatades vistes. Deixem a la dreta una formació rocosa, anomenada Bordón de la Peregrina per la suposada semblança amb un bordó (cal imaginació), i, poc més endavant, arribem al coll d'en Torner, on prenem contacte amb la carretera de La Fontcalda. Estem a 475 m sobre el nivell del mar, el punt més elevat de tot el Camí de l'Ebre. Seguim la carretera a mà esquerra quasi 2 km, fins a girar a l'esquerra i continuar per diferents camins de terra, amb algun puja i baixa, que van en paral·lel a la carretera C-43. Finalment sortim a una petita collada on ja veiem, a 1,5 km, Gandesa. Arribem a la capital de la Terra Alta per una pista de terra en suau descens.