Batea

De Gandesa a Fabara. És una etapa llarga, amb desnivells suaus però freqüents. Sortim de Gandesa per l'avinguda d'Aragó (carretera N-420) i, just a la sortida, la creuem per sota. Seguim una pista asfaltada deixant a mà esquerra l'N-420, carretera de la que ens anem allunyant poc a poc. Aquesta pista asfaltada, que ja ens conduirà a Batea, creua sinuosament, i amb desnivells suaus, boscos de pins i conreus d'arbres fruiters, vinyes i cereals. En aquest tram entre Gandesa i Batea hi ha una variant senyalitzada que es desvia fins a Villalba dels Arcs i allarga l'etapa uns 14 km. Nosaltres la ignorem. Al bonic poble de Batea hi entrem per la carretera C-221. La sortida del poble és un pèl confosa per la manca de senyalització. La referència és la carretera de Nonasp, una carretera local (T-723) que és la continuació de l'avinguda d'Aragó i que voreja el poble pel sud-est, per la part baixa. A 1,5 km arribem a una rotonda i seguim recte la mateixa carretera al llarg de 1,4 km, fins arribar a un bonic creuer conegut com la Creu de la Vall (o Creu Coberta), destruïda durant la Guerra Civil i avui dia completament restaurada. Aquí deixem la carretera i seguim la pista de terra en pujada a mà esquerra. A 1,9 km seguim una pista a la dreta i 400 m després, abans d'un mas, una altra a l'esquerra. L'anem seguint més de 4 km fins a una cruïlla on hi ha un panell informatiu de la Generalitat: aquí abandonem Catalunya i entrem a Aragó. Seguim en baixada per una bona pista de terra i creuem el riu d'Algars en un petit tram d'asfalt. Ens queden 5 km de suau pujada per pista, sense pèrdua possible, fins a Fabara, per un terreny amb moltes plantacions d'arbres fruiters.

De Fabara a Caspe. Etapa curta, però sense possibilitats d'avituallament i amb una pesada entrada a Caspe. Creuem tot Fabara i anem a buscar a la part baixa la carretera (A-2411). La seguim, creuem el riu Matarranya i a 500 m la deixem per un camí de terra a mà esquerra. En aquest punt tenim la possibilitat, molt interessant, de desviar-nos uns 300 m (està senyalitzat) per visitar el mausoleu romà de Fabara (vegeu l'apartat de cultura). Seguim el camí i, a menys d'1 km, creuem una carretera (A-1411) i continuem de front. Avancem en pujada per la serra de Caspe, un aspre secarral de vegetació baixa. A 5 km, en una cruïlla de camins, seguim una pista de terra a mà esquerra que va de baixada. Seguim uns 6 km per la llera d'una vall oberta, amb pins i conreus d'oliveres i ametlles, i que, malgrat la sequedat, ens obsequia amb una subtil bellesa. Ens aproximem a la carretera A-221, que veiem a l'esquerra, i prenem a la dreta un sender força deteriorat, amb alguns sobtats puja i baixa, que la segueix en paral·lel. Al final baixem per creuar per un petit pont el riu Guadalope i seguir la pista en paral·lel a la carretera. A 500 m (del pont) creuem per l'esquerra la carretera (molta precaució!) per prendre un camí que en surt en perpendicular. Avancem per un terreny amb suaus desnivells, sortim a una carretera local que seguim uns metres a l'esquerra i continuem per un camí de terra a la dreta que més endavant està asfaltat. Finalment tornem a sortir a la carretera A-221, amb força trànsit, la creuem, seguim de front fins a la porta del cementiri, girem a l'esquerra i d'immediat, per la dreta, pugem per un carrer que travessa una petita àrea industrial. A dalt, la posició elevada ens ofereix una bona vista del conjunt de la ciutat de Caspe i d'una part de l'embassament de Mequinenza, conegut com el Mar de Aragón. Per un Via Crucis ja baixem a Caspe, la Ciutat del Compromís, deixant a mà esquerra la Torre de Salamanca i passant pel costat de la bonica ermita de Santa María de Horta.