Pont sobre l'Ebre i Sástago
De Caspe a Escatrón. Etapa llarga i amb escassos desnivells. Cal tenir present que de Chiprana a Escatrón hi ha més de 21 km sense possibilitats d'avituallament. Des de la plaça d'Aragón de Caspe seguim l'avinguda de Chiprana i sortim de la localitat per la carretera d'Alcañiz. Ben aviat seguim una pista asfaltada que puja a mà dreta, travessa una petita zona industrial i segueix al costat d'un petit canal. Passem per sota de la variant de l'N-211 i continuem per camins de terra amb molta atenció a les indicacions. A 2 km de la variant hi ha un punt negre en la senyalització: la pista de terra surt a una pista asfaltada on fa una corba, a l'alçada d'una petita caseta de color gris, i una fletxa groga sembla indicar a la dreta; doncs no, cal seguir a l'esquerra, tal i com ens confirma ben aviat un senyal de fusta. Prop d'una línia d'alta de tensió, el camí continua per una zona més escarpada fins arribar a la petita nau d'un magatzem, on girem a l'esquerra. Més endavant creuem la carretera A-221 i la seguim en paral·lel, deixant-la a l'esquerra, fins a Chiprana. A la rotonda d'accés a Chiprana tant podem continuar el camí, deixant el poble a mà dreta, com entrar al poble per avituallar-nos. Si entrem al poble ho farem per l'avinguda Juan Carlos I, on afortunadament trobem el bar-restaurant Mirador a tan sols 400 m. Per reprendre el camí, des de la rotonda seguim la carretera local que s'allunya del poble i, a 300 m, un camí de terra a mà dreta. Avancem entre l'embassament de Mequinenza, a la dreta, i la carretera A-221, a l'esquerra. Per un pont d'aquesta mateixa carretera creuem un dels braços de l'embassament. A 300 m deixem la carretera per un camí de terra a mà esquerra. Aquí comencem un llarguíssim tram de solitàries pistes de terra i pedra solta, sense possibilitat de pèrdua, i per un territori erm. Al final d'una recta gairebé infinita tornem a prendre contacte, per la dreta, amb la carretera A-221. No la creuem, hi anem en paral·lel al llarg de 5 km mantenint-la a mà dreta. Finalment sí que la creuem per prendre en forta baixada l'antiga carretera a Escatrón, que arriba al poble en pujada després de salvar per un pont el riu Martín. Entrem al poble d'Escatrón girant a la dreta i seguim el carrer Ramón y Cajal (o el carrer Goya) fins al carrer Mayor.
D'Escatrón a Quinto. Etapa molt llarga, però quasi obligada perquè entre Sástago, que és massa a prop, i Quinto, no hi ha possibles allotjaments (dada de l'any 2010). També és una etapa molt interessant des del punt de vista cultural i paisatgístic. Sortim d'Escatrón en direcció a l'Embarcadero, hi passem per davant (té hostal i bar-restaurant) i creuem l'Ebre pel pont de la carretera A-221. Just passat el pont prenem a la dreta una carretera local que ens porta al Monasterio de Rueda (vegeu l'apartat de cultura). Des de l'aparcament del monestir prenem un sender, un xic escarpat en pujada, en direcció a l'ermita de la Rueda, on girem per un camí a mà esquerra. Caminem per pistes de terra en un entorn àrid, quasi de paisatge lunar. A 2,6 km del monestir girem a l'esquerra en una bifurcació i, 2 km després, sortim a la carretera A-221 a l'alçada d'un mirador anomenat Mirador de los Meandros. Tal com indica el seu nom, ens ofereix bones vistes dels meandres de l'Ebre i dels pobles de la vora. Des de la carretera, a la dreta del mirador, arranca un sender escarpat en contundent baixada, on cal una mica de precaució (qui no s'hi vegi en cor només ha de seguir la carretera que baixa a l'esquerra directa a Sástago), i que es dirigeix al bonic pont sobre l'Ebre pel qual entrarem a Sástago. Sástago és un poble allargat, limitat tant pel sud com pel nord (com un sandvitx), curiosament, pel mateix riu, l'Ebre. Hi entrem pel seu extrem est. El camí oficial voreja tot el poble pel nord, al costat de l'Ebre, però és més interessant, encara que només sigui perquè és on hi ha els serveis, travessar tot el poble per algun dels seus carrers, que prendrem per l'esquerra. A la sortida de Sástago hem d'anar a buscar, en direcció oest, l'altre pont sobre l'Ebre, que creuem per la carretera local CV-411. Ben aviat deixem la carretera per seguir un camí a mà esquerra que ja ens condueix a la petita vila d'Alborge. A la sortida d'Alborge prenem a l'esquerra la carretera local que ja no deixarem fins a Alforque, i que segueix completament la volta el meandre de l'Ebre. De totes maneres, a Alborge tenim la possibilitat d'anar a Velilla sense passar per Alforque. És la variant directa a Velilla (vegeu el paràgraf següent). Aquí descrivim el camí oficial, així que ja som a Alforque. Hem de creuar tot el poble i al final, just abans de l'església, seguir a la dreta un camí que baixa a la vora del riu. Aquí seguim un bonic camí, amb algun tram de sender estret i frondós, sempre al costat de l'Ebre, a mà esquerra, i d'una petita serra, a mà dreta. A uns 5,5 km sortim a un espai obert, on ja veiem el poble de Velilla de Ebro al fons. Hi arribem per diferents pistes de concentració parcel·lària (en aquest tram el millor és seguir el GR 99). De Velilla sortim per la carretera a Gelsa (CV-661) i, a menys d'1 km prenem un camí a l'esquerra que ens portarà a aquesta població. A la sortida de Gelsa creuem, una vegada més, l'Ebre pel pont de la carretera A-1105. Aquesta serà la darrera vegada que creuarem l'Ebre en el que resta de Camí de Sant Jaume. Salvat el riu, passem per sota la carretera per seguir un camí al costat de la via del tren i continuem per pistes entre camps de conreus. Arribem a Quinto creuant, per l'esquerra, la via del tren.
Variant directa a Velilla. A la sortida d'Alborge cal seguir només 200 m la carretera a Alforque, i girar a mà dreta per un camí de terra senyalitzat com a sender local. Continuem per aquest sender local 4,4 km, fins deixar-lo per la dreta, gir senyalitzat amb una fletxa groga. La soledat absoluta, les dilatades vistes i l'aridesa del territori confereixen a l'entorn un cert encant. De seguida arribem a un coll des d'on veiem, llunyà, un solitari aerogenerador. Allà al davant hi tenim Velilla, i diverses pistes de terra ens hi portaran sense més dilació. L'estalvi respecte al camí oficial és de 4 km.
De Quinto a Fuentes de Ebro. Etapa curta, absolutament plana i un pèl monòtona, perquè quasi sempre caminem al costat de la via del tren. A Quinto seguim la carretera i 200 m passat el poliesportiu prenem un carrer a mà dreta, creuem per un pont la via del tren i girem per un camí a l'esquerra. A 1 km tenim una bifurcació important i mal senyalitzada: anar recte és el camí oficial, que sempre va a prop de la via del tren; a la dreta tenim el GR 99, que ressegueix el riu Ebre per la seva vora. Per als qui optin per la segona opció, sens dubte molt més bonica, poden retrobar el camí 8 km més endavant aprofitant que un meandre de l'Ebre s'aproxima molt a la via del tren i, per tant, al camí oficial. Però fer aquesta variant també té la seva creu: són 4 km més. Pel que fa al camí oficial, aquest no té cap misteri: sempre va a prop de la via del tren, que queda a l'esquerra. A 8 km de Quinto es passa sota la carretera de Pina de Ebro (punt d'unió amb el Camí Català). 2,8 km després, creuem a nivell la via del tren i hi continuem en paral·lel. 1,8 km després passem sota la línia de l'AVE Madrid-Barcelona i ens anem allunyant de la via del tren. Finalment, 2,5 km després arribem a Fuentes de Ebro.
