Sínia del Monasterio de Rueda
Nota: Tram fins a Fuentes de Ebro. A partir d'aquesta localitat, vegeu el Camí Català per Zaragoza.
Tot seguit presentem una llista, no exhaustiva, dels monuments o indrets més rellevants en l'àmbit cultural que trobem en el Camí de l'Ebre. N'hem triat 13. Com sempre, la llista la presentem seguint l'ordre de la marxa:
El Delta de l'Ebre. El Delta de l'Ebre és la zona humida més extensa de Catalunya i un important hàbitat que acull diverses espècies aquàtiques. Està legalment protegit com a Parc Natural, té una extensió de més de 7 mil hectàrees, amb una bona part coberta per extensos camps d'arròs, i les activitats econòmiques que s'hi desenvolupen són bàsicament l'agricultura, la pesca i, en els darrers anys, el turisme. El fràgil ecosistema del delta s'enfrontarà en les properes dècades a greus amenaces: la primera i més important és el canvi climàtic, que amenaça amb fer augmentar el nivell del mar, disminuir el règim de pluges i fer més freqüent els episodis de temperatures extremes; la segona, la disminució dels sediments que s'hi dipositen degut a les nombroses preses que hi ha riu amunt, fet que ja està provocant la retrocessió del delta i la salinització de les aigües; la tercera, la disminució del cabal a causa dels transvasaments i usos agrícoles, i la quarta i última, la introducció d'espècies forasteres.
La ciutat de Sant Carles de la Ràpita. El seu important port es pot considerar el punt d'inici històric del Camí de l'Ebre, doncs allà hi arribaven per mar els pelegrins procedents d'Itàlia, de França i d'altres països. Avui dia Sant Carles de la Ràpita, amb 15 mil habitants, continua vivint de cara al mar gràcies al seu gran port pesquer i esportiu, motor econòmic, juntament amb el turisme de sol i platja, i a les activitats relacionades amb el Delta de l'Ebre. El centre vital de la població es troba a la bonica plaça rectangular de Carles III, on hi ha l'església parroquial (1941) i diversos edificis neoclàssics en els "Porxes". Tanmateix, l'edifici més emblemàtic és la inacabada Església Nova (segle XVIII), a l'avinguda de Catalunya, d'estil neoclàssic.
El pont penjant d'Amposta. És la icona de la ciutat, un pont espectacular format per una gran estructura de formigó armat de quasi 150 metres de llarg sostinguda per cables, i dues boniques pilastres de pedra (un a cada banda) en forma d'arcs de triomf. Fou inaugurat l'any 1921, i va suposar una millora important en la connexió per carretera entre Catalunya i València. La seva construcció es va inspirar en el gegantí pont de Brooklyn de Nova York, quinze vegades més gran.
La ciutat de Tortosa. Amb 35 mil habitants, és la capital de la comarca del Baix Ebre i la ciutat més gran de la vall de l'Ebre des de Zaragoza. Fou una ciutat ibera, probablement la mítica ciutat fortificada anomenada Hibera que els romans i cartaginesos es van disputar durant les Guerres Púniques. De la llarga història de la ciutat en són testimoni nombrosos vestigis i monuments: la catedral gòtica de Santa María (segles XIII-XVIII), el monument més important, on cal destacar el retaule de l'altar major i la capella de la Verge de la Cinta; l'impressionant castell de la Suda, d'origen musulmà i emplaçat sobre un turó; les restes de les muralles medievals (segle XIV) i altres fortificacions de la mateixa època; els Reials Col·legis i l'església de Sant Domènec, un conjunt de tres edificacions renaixentistes, i, per últim, el convent de Santa Clara (segle XIII). La ciutat també compta amb nombrosos palaus i edificis d'interès que abasten des de l'Edat Mitja fins a l'Edat Contemporània. Avui en dia el casc antic es troba força degradat, tot i que des de fa anys les administracions han engegat diversos projectes de recuperació.
L'assut de Xerta. A 2 km de Xerta, des de la Via Verda, punt situat a una certa alçada de l'Ebre, podem admirar aquesta obra d'enginyeria hidràulica original del segle XV (alguns creuen que ja existia a l'època del domini musulmà). L'assut actual data de la segona meitat del segle XIX. Es tracta d'una presa construïda en diagonal, de quasi 400 m, que té com a funció principal el subministrament continu i uniforme d'aigua del riu Ebre als importants canals de la dreta i l'esquerra del riu. Inclou una reclosa per a la navegació, que avui dia no s'utilitza, i una petita central hidroelèctrica de construcció recent, molt polèmica pel seu impacte visual.
La Via Verda de la Val de Zafán. És la plataforma, avui reconvertida en ruta cicloturista, de l'antiga via del ferrocarril que unia La Puebla de Híjar, a la província de Teruel, amb Tortosa. La idea original del projecte constructiu era que el tren arribés a l'important port de Sant Carles de la Ràpita, però el traçat no es va acabar. La línia, projectada amb finalitats comercials i militars, es va construir entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX, i va estar operativa fins el 1971. Avui dia, la Via Verda, totalment condicionada a la part catalana i parcialment a la part aragonesa, és molt utilitzada els dies festius per ciclistes i caminants. És molt còmoda, atès al mínim desnivell, i passa per indrets d'una gran bellesa.
El santuari de La Fontcalda. A la vall del riu Canaleta, al costat de la Via Verda, entre els estreps de la serra de Pàndols i els Ports de Tortosa, en un indret bucòlic i solitari, està emplaçat el santuari de La Fontcalda. L'església actual data del segle XVIII i és d'estil neoclàssic. Està documentada l'existència d'un santuari anterior del segle XIV. Al costat del santuari hi ha un bar-restaurant i una gran zona de pícnic, sempre plena de vilatjans els dies festius. El topònim de La Fontcalda fa referència a una font d'aigua calenta que hi ha a prop, anomenada "Font dels Xorros" i utilitzada des de fa segles per les seves propietats medicinals.
El poble de Gandesa. La localitat, de poc més de 3 mil habitants, és la capital de la comarca de la Terra Alta, una de les comarques de producció vitivinícola més importants de Catalunya i que compta amb denominació d'origen pròpia. Pel que fa als llocs d'interès de la població, destaquem: l'església de l'Assumpció, àmpliament reformada el segle XVII però amb elements romànics de l'edifici original; la Cooperativa Agrícola (1919), bonica construcció modernista; el Palau del Castellà, del segle XIII i d'origen templer, i, finalment, el Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre, que retrata la part més humana i dramàtica de la gran confrontació de la Guerra Civil.
El poble de Batea. Batea és una bonica vila, de poc més de 2 mil habitants, que conserva en els seus carrers estrets i places del nucli antic, embellits per portals (de l'antiga muralla), arcs, porxos i façanes florejades, tota l'essència del seu passat medieval. Els millors exemples són el carrer Major i la plaça Major. Dins l'àmbit monumental cal destacar l'església de Sant Miquel (segle XVIII), d'estil barroc i neoclàssic, de profusa façana i amb torre vuitavada. També mereixen un apunt les torres renaixentistes de Martí (als afores) i de Castellà, i la capella barroca del Portal (segle XVII).
El mausoleu romà de Fabara. És a la sortida de Fabara, salvat el riu Matarranya i a 300 m del camí. Val la pena visitar-lo, encara que no puguem entrar al recinte tancat que el protegeix (qui vulgui fer una visita més detallada, ha d'anar a buscar les claus a l'Ajuntament dins l'horari pertinent i després tornar-les). Es tracta d'un mausoleu romà del segle II, un dels millors conservats de l'Estat, que van manar construir els pares de l'infant Lucius Aemilius Lupus en la seva memòria. Un historiador va descobrir el mausoleu l'any 1874, que fins aleshores era considerat pels veïns una construcció sense cap valor i s'utilitzava per a les coses més banals. L'any 1931 fou declarat Monument Històric Artístic Nacional.
La ciutat de Caspe. Important i històrica localitat de 9 mil habitants. L'any 1412 nou representants del Regne d'Aragó, Regne de València i Principat de Catalunya, reunits a Caspe, van elegir Ferran I d'Aragó per succeir a Martí I l'Humà, mort dos anys abans sense descendència, com a rei de la Corona d'Aragó, evitant així una sagnant confrontació. És el Compromís de Casp, el fet històric més transcendent de la ciutat. Pel que fa a l'àmbit monumental, Caspe presenta un important patrimoni històric i artístic, on cal destacar el conjunt col·legial de Santa María la Mayor (segles XII-XVIII), seu del Compromís (en el castell) i el monument més important de la ciutat. També val la pena fer esment de l'ermita romànica de Santa María de Horta (segle XII), que veiem a l'entrada pel camí, la moderna Torre de Salamanca (segle XIX), també a l'entrada, el mausoleu romà de Miralpeix (segle II), al costat de la col·legiata, i, a la plaça Mayor, el palau Piazuelo Barberán (segle XVII), d'estil barroc, i l'edifici de l'Ajuntament (segle XIX), d'estil neoclàssic.
El poble d'Escatrón. El primer que sorprèn d'Escatrón, bonica localitat de poc més de mil habitants, és l'enorme central tèrmica instal·lada en un meandre de l'Ebre, a 1 km del poble. Com no pot ser d'altra manera, l'economia del poble ha estat molt vinculada a la central des de la seva construcció als anys 50, però, afortunadament, els greus problemes ambientals inicials s'han solucionat en convertir-se en una central de cicle combinat que utilitza gas natural. Pel que fa a l'àmbit cultural dins la localitat, destaquem: l'església barroca de l'Asunción (segle XVII), amb un extraordinari retaule d'alabastre del segle XVII; l'ermita de Santa Aguedica (segle XVII), emplaçada al cim d'un petit turó, amb una elegant torre, i, per últim, el convent i l'església de San Javier (segle XVIII), en un estat general força deteriorat, però que conserva les dues interessants torres bessones.
El Monasterio de Rueda. És una de les joies culturals del Camí de l'Ebre. Fundat a inicis del segle XIII per monjos cistercencs, va ser uns dels monestirs més importants del Regne d'Aragó. A mitjans del segle XIX, amb la desamortització, va caure en una etapa de decadència i destrucció que gairebé no va deixar res en peu. A finals del segle passat el govern d'Aragó va posar en marxa, amb una inversió multimilionària, un ambiciós pla de restauració, en bona part ja executat. Avui dia s'hi fan visites guiades i, a més, té un hostal de luxe. Del conjunt monumental, el més interessant és, per la seva originalitat, la rèplica del sistema hidràulic a la vora de l'Ebre construït en el segle XIII, que subministrava abundant aigua corrent al monestir a través d'una gran sínia (roda horitzontal), de 16 m de diàmetre, i un aqüeducte gòtic. Es tracta d'una obra d'enginyeria admirable i de gran bellesa plàstica, i que dóna nom al conjunt monàstic.
