Per veure el mapa complert anar a la pàgina del Mapa dels Camins de Sant Jaume

Distàncies Camí de l'Ebre

Nota: En alguns apartats de Gronze.com sobre el Camí de l'Ebre (indicats amb una nota), a fi i efecte de no duplicar informació, només tractem del recorregut entre les localitats de Deltebre i Fuentes de Ebro, on el camí conflueix amb el Camí Català per Zaragoza. En general, però, quan parlem del Camí de l'Ebre ens referim al recorregut entre Deltebre i Logroño, on conflueix amb el Camí Francès.

El Camí de l'Ebre (o Camí Xacobeu de l'Ebre) és el Camí de Sant Jaume que s'inicia al Delta de l'Ebre i remunta la vall del riu Ebre fins a Logroño, on s'uneix al Camí Francès provinent de Roncesvalles. Trenta quilòmetres abans de Zaragoza, entre Pina de Ebro i Fuentes de Ebro, el Camí de l'Ebre conflueix amb el Camí Català per Zaragoza provinent de Montserrat, i, per tant, a partir d'aquest punt tant se'l pot anomenar Camí Català com Camí de l'Ebre.

L'origen històric del Camí de l'Ebre es remunta al segle XII, després de les reconquestes cristianes de les principals ciutats de la vall de l'Ebre, quan devots francesos, italians i de moltes altres procedències arribaven en vaixell a Sant Carles de la Ràpita per emprendre la peregrinació al sepulcre del sant. El mateix Santiago, segons la tradició, en la seva tasca apostòlica, va recorre el Camí de l'Ebre des de Tarragona, i així queda palès en nombroses llegendes, la més coneguda de les quals parla de l'aparició de la Verge Maria sobre un pilar a Zaragoza.

El punt de partida oficial del Camí de l'Ebre és la localitat de Deltebre, però el punt de partida històric, com s'ha dit al paràgraf anterior, és Sant Carles de la Ràpita. També hi ha la possibilitat de començar a l'extrem més oriental del delta, al Cap de Tortosa, a 15 km de Deltebre.

La senyalització del Camí de l'Ebre és bona en el seu conjunt, tot i que hi ha algun punt conflictiu (es detalla a l'apartat del recorregut) com ara la sortida de Batea i alguna cruïlla entre Caspe i Chiprana. En els pocs indrets on no hi ha cap indicació no ens quedarà més remei que fer ús del sentit comú o, si és possible, preguntar a algú. En alguns trams la senyalització del Camí de l'Ebre se superposa a la senyalització del GR 99, però cal tenir ben clar que són dos camins diferents encara que segueixin, fins a Logroño, la mateixa direcció.

L'eix vertebrador del Camí de l'Ebre és, naturalment, la vall del riu Ebre. Aquest és el riu més cabalós de la Península Ibèrica, el segon en longitud (910 km) per darrere del Tajo, i la seva conca s'estén a una sisena part del territori espanyol (també inclou Andorra i una petita part del sud-est de França). Al llarg del seu recorregut compta amb nombroses infraestructures hidràuliques per al proveïment d'aigua potable i d'aigua de rec, per a l'aprofitament del potencial hidroelèctric i per a la regulació del caudal.

El paisatge en el Camí de l'Ebre és força variat, menys que en el Camí Francès però més que en la major part dels altres camins. Els aiguamolls del delta, els boscos mediterranis de la serralada prelitoral, les gorges del riu Canaleta, els secarrals de la serra de Caspe, els variats conreus de regadiu que s'estenen a l'horta del gran riu, els talussos naturals, els meandres, els "galachos" (zones inundables), la vegetació de ribera...

Fins a Zaragoza el Camí de l'Ebre té dues variants importants. La primera és la possibilitat d'evitar la gran volta que el camí oficial dóna en passar per Sant Carles de la Ràpita, i fer tot recte el tram de Deltebre a Amposta, estalviant-nos 16 km. Un succint cop d'ull a un mapa de la zona ens donarà una idea clara d'aquesta alternativa. La segona és la variant directa a Velilla des d'Alborge, i que està descrita a l'apartat del recorregut (etapa Escatrón - Quinto).

Cal tenir present que per fer l'etapa de Xerta a Gandesa cal portar llanterna, atès que la Via Verda que segueix el Camí passa per un munt de túnels, alguns de més d'un quilòmetre, on la foscor és total. Els túnels més llargs tenen il·luminació artificial, però en alguns casos no funciona. La temperatura a l'interior dels túnels és un xic més baixa i a vegades hi ha corrents d'aire.

A banda del Camí de Sant Jaume, la vall de l'Ebre també és recorreguda per un altre camí molt important: el Camí Natural de l'Ebre GR 99. Com ja s'ha dit, en alguns trams els dos camins coincideixen. Les dues senyalitzacions són inconfusibles, perquè el GR té una moderna senyalització vertical en els dos sentits. A més, i parlant en general, la traça d'un GR i la traça d'un Camí de Sant Jaume tenen una diferència bàsica: pel primer és més important l'itinerari que avançar, pel segon al revés, o sigui, és més directe. Pel que fa al cas concret del GR 99, aquest sol anar més a prop del riu Ebre que no pas el Camí de Sant Jaume, i, per tant, en algunes etapes és força més llarg. La senyalització del GR 99 inclou les distàncies a la següent i anterior població, una dada que és millor prendre amb una certa cautela i, fins i tot, amb un cert sentit de l'humor. El GR 99 té uns 1.200 km i va des del Delta de l'Ebre a Fontibre (Cantàbria).

La ciclabilitat del Camí de l'Ebre és molt alta, superior a un 90% del recorregut. De fet, és un dels Camins de Sant Jaume on els ciclistes menys s'hauran de preocupar de cercar alternatives. Així i tot, hi ha trams on no podran seguir el camí oficial. El cas més clar és el tram de La Fontcalda a Gandesa, on els ciclistes hauran d'anar per carretera. També de Fabara a Caspe hi ha alguns trams de pista força malmesa, on, segons el tipus de bicicleta pot ser un xic complicat. I, finalment, caldrà tenir en compte que la sortida del Monasterio de Rueda i la baixada a Sástago no són aptes per a bicicletes, tot i que hi ha bones alternatives per carretera.

El Camí de l'Ebre passa per quatre comunitats autònomes i quatre províncies: Catalunya (Tarragona), Aragó (Zaragoza), Navarra (Navarra) i La Rioja (La Rioja).

El Camí de l'Ebre, de Deltebre a Logroño, té 440 km i passa per 45 poblacions amb serveis. Així doncs, resulta una mitjana d'una població amb serveis cada 9,8 km. Amb dades de l'any 2010, d'aquestes poblacions, 33 disposen d'algun tipus d'allotjament i només 13 d'algun allotjament més apropiat per als pelegrins (albergs, residències...). Les distàncies més llargues sense possibilitat d'avituallament són: de Xerta a Gandesa (25,6 km), al mig hi ha el bar-restaurant de La Fontcalda, però només obren l'estiu i els caps de setmana; de Gallur a Ribaforada (24,0 km) pel Canal Imperial; de Chiprana a Escatrón (21,4 km) i, per acabar, de Fabara a Caspe (21,3 km). Són diversos més els trajectes que superen els 15 km sense possibilitat d'avituallament. A banda de les dues capitals (Zaragoza i Logroño), les ciutats més grans per les que passem són Tudela, amb 40 mil habitants, Tortosa, amb 35 mil habitants, Calahorra, amb 25 mil habitants, i, finalment, Amposta, amb 20 mil habitants.

Tot seguit adjuntem un document amb el llistat de les poblacions, les distàncies relatives, les distàncies acumulades, els serveis disponibles i les variants més importants.

 Document de les localitats del Camí de l'Ebre (distàncies i serveis)

A data de 2010, el Camí de l'Ebre disposa de 13 albergs o espais d'acollida per als pelegrins: 6 albergs municipals (Batea, Torres de Berrellén, Tudela, Alfaro, Calahorra i Alcanadre); 2 albergs privats (Xerta i Zaragoza); 2 albergs juvenils (Deltebre i Zaragoza); el seminari de Tortosa; el Patronato Hogar Nazaret a Amposta i, finalment, la residència d'estudiants de Caspe. La gran majoria d'aquests albergs o espais d'acollida presenten unes bones instal·lacions i unes bones condicions higièniques.

Com és habitual en els camins poc freqüentats, també en aquesta ruta cal fer ús d'allotjaments convencionals atès que hi ha llargs trams sense albergs, sobretot des del Delta de l'Ebre fins a Zaragoza. El cas més evident és entre Caspe i Zaragoza, amb més de 100 km sense cap alberg. Afortunadament l'oferta d'allotjaments convencionals és suficient per poder fer el camí amb continuïtat.