Indicador del Camí de Le Puy
Quan a la primera meitat de la dècada dels anys vuitanta Elías Valiña, el cura do Cebreiro, autor d'estudis històrics de gran calat intel·lectual sobre el Camí de Sant Jaume, anava amunt i avall amb un pot de pintura groga recuperant la traça històrica del camí, el Camí de Le Puy ja feia uns quants anys que estava senyalitzat en tot el seu recorregut. I és que la història dels camins de gran recorregut a França ve de lluny.
L'any 1947 neix la CNSGR (Comité National des Sentiers de Grande Randonnée) i l'any 1951 es completa la senyalització del primer GR (Sender de Gran Recorregut), el Tour del Mont Blanc. L'any 1972 ja hi ha 10.000 km de GR senyalitzats. L'any 1978 la CNSGR es converteix en la FFRP (Fédération Française de la Randonnée Pédestre), avui dia una associació molt forta i professionalitzada, i que, amb un alt pressupost anual, s'encarrega de la senyalització, condicionament, manteniment i promoció d'una xarxa de senders de 65.000 km de GR i de 115.000 km de PR (Sender de Petit Recorregut). Un d'aquests senders és el GR 65, denominat Sentier de Saint-Jacques de Compostelle, que va de Ginebra a Roncesvalles. El tram de Ginebra a Le Puy (anomenat Via Gebennensis), perfectament senyalitzat i recorregut encara per pocs pelegrins, no forma part del Camí de Le Puy.
Coneguts els antecedents, ara ja podem explicar dues diferències bàsiques entre els camins de Santiago a Espanya i a França:
La senyalització. A Espanya la senyalització és a mans de les associacions d'amics del camí i cada una es responsabilitza d'un tram. A França, la senyalització és a càrrec en exclusiva de la FFRP. A Espanya els camins estan senyalitzats amb fletxes grogues i en un sol sentit, mentre que a França estan senyalitzats amb les tradicionals marques blanques i vermelles de GR i en els dos sentits. A França les marques estan col·locades només a les cruïlles o allà on pugui haver-hi dubtes, evitant redundàncies. Aquestes marques són discretes i ben visibles, i als pobles i ciutats passen desapercebudes per aquells que no les busquen.
El traçat. Aquí hi ha una diferència subtil però de gran importància: a Espanya els Camins de Sant Jaume els senyalitzen pelegrins, mentre que a França els senyalitzen senderistes. Simplificant, i parlant en un sentit ampli, podem dir que els pelegrins tenen en essència un objectiu i una finalitat primordial, que és arribar a Santiago. En canvi, els senderistes, tot i que, segurament, també volen arribar a Santiago (de fet, no deixa de ser un Camí de Sant Jaume), es mouen en base a unes motivacions de fons més difuses, relacionades amb l'oci, la cultura, l'esport o la salut, per citar alguns exemples. És a dir, els camins a Espanya avancen directes, o gairebé, a Santiago, sense gaires filigranes; en canvi, els camins a França presenten una traça més 'distreta', afegint quilòmetres sense gaires miraments, bé per evitar un trosset de carretera, bé per passar per una ermita, un poble, etc.
