Massís del Aubrac
El Camí de Le Puy és l'extensió natural del Camí Francès però que, en discórrer per terres gal·les, presenta unes connotacions sensiblement diferents. En els apartats anteriors ja hem comentat algunes característiques pròpies dels camins de Sant Jaume a França. Ara toca completar la llista, tot i que algunes d'aquestes peculiaritats són conegudes per a qualsevol persona que hagi fet turisme al país veí. Doncs bé, aquestes característiques són:
Reserva prèvia de plaça a l'alberg. El més convenient, si més no en aquest cas, és aplicar la màxima que diu allí donde fueres haz lo que vieres. Val la pena acostumar-se a fer reserva de plaça als albergs, encara que es faci el mateix dia al matí o al migdia. Tots aquells que consideren que això de reservar plaça als albergs no forma part de l'esperit d'una peregrinació i estiguin disposats a dur fins al final els seus principis, han de tenir present que amb quasi tota seguretat alguna nit no trobaran lloc amb sostre on arrecerar-se, i, per tant, han d'estar preparats per dormir, com es diu a França, a la belle étoile (a 'la bonica estrella'. De fet, fer bivac és força habitual a França). També pot passar que un nombrós grup de senderisme organitzat tingui reservades totes les places d'un o varis albergs d'una mateixa localitat amb setmanes d'antelació i, per tant, que un pobre pelegrí (com va ser el cas de l'autor d'aquest escrit), tot i intentar fer la reserva, s'acabi trobant més penjat que un fuet de Vic...
L'idioma. El francès i l'anglès són les dues llengües que més es parlen. També és habitual coincidir amb persones, caminants i autòctons, que parlen espanyol, amb més freqüència conforme el camí s'apropa al Pirineu. D'una banda, la majort part dels encarregats dels bars, botigues i restaurants dels pobles petits de zones rurals, per on majoritàriament transcorre el camí, només parlen francès. D'altra banda, entre els pelegrins hi ha de tot, però és força habitual utilitzar l'anglès, atès que és una llengua que els alemanys, els centreuropeus i els francesos (sobretot els joves) dominen molt bé. Aquells que no sàpiguen ni francès ni anglès no tindran problemes bàsics, relacionats amb dormir o menjar, però sí patiran un cert aïllament per les dificultats de comunicació amb els altres pelegrins. I per aquells que no sàpiguen francès un bon consell és aprendre de memòria frases fetes que puguin ser útils, i conèixer i saber pronunciar les paraules més habituals. Per últim recordar que els francesos, com és normal, tenen una gran estima per la seva llengua, i miren amb més bons ulls a aquells que fan un esforç per entendre-la i parlar-la.
El pressupost. Caminar a França és una mica més car que a Espanya. La principal diferència està en el preu dels albergs, sensiblement més cars en el Camí de Le Puy que en el Camí Francès, entre altres motius perquè una bona part d'aquests últims estan subvencionats. Com passa amb tots els llargs camins a peu, les despeses es poden inflar o disminuir quasi tant com es vulgui. Alguns pelegrins dormen cada dia a chambres d'hôtes i no s'estan d'anar als millors restaurants; altres compren el menjar als supermercats i fan bivac. Tanmateix, com que la majoria no som ni a un extrem ni a l'altre, poden ser útils alguns suggeriments, com són: aprofitar la cuina disponible per als pelegrins que hi ha a molts albergs; evitar les begudes alcohòliques, com cervesa o vi, quan mengem de menú, atès que habitualment no estan incloses en el preu i l'inflen bastant; evitar els hotels i les chambres d'hôtes; provar algun dia que faci bon temps, juntament amb altres pelegrins, la plaent experiència de dormir al ras, i, per acabar, fer les trucades de telèfon a les cabines públiques.
Els horaris. A França es dina entre les 12 i les 2 del migdia (com a molt tard), i es sopa entre les 7 i les 8,30 de la tarda. De fet, als albergs que ofereixen sopar cal estar assegut a taula a les 7 o a les 7,30. L'excepció a aquests horaris tan poc habituals a les nostre contrades són les ciutats més grans i turístiques, com ara Le Puy o Cahors, on els restaurants disposen d'horaris més amplis. Val a dir que, quan el camí s'apropa al Pirineu, aquests horaris es tornen un xic més flexibles.
El sopar i l'esmorzar dels albergs. Com hem comentat a l'apartat dels albergs, alguns d'ells ofereixen als caminants la possibilitat de sopar i/o esmorzar. L'humil consell d'aquesta web és, en aquests casos, acceptar-ho. El primer motiu és perquè en general el menjar està força bé, tant en qualitat com en quantitat. El segon és perquè de ben segur que fora de l'alberg ens sortirà més car. El tercer és perquè en el sopar segurament tastarem alguna 'exquisitat' gastronòmica regional. I el darrer motiu, i el de més pes sens dubte, és perquè els sopars i els esmorzars als albergs són comunitaris, fet que sempre permet gaudir d'una estona força agradable en bona companyia i fer relacions peregrines (en el sentit ortodox de la paraula...).
Trucades telefòniques. A França, per trucar i rebre trucades amb el mòbil cal tenir actiu el roaming, un servei gratuït que cal sol·licitar a la nostra operadora. Molt de compte, de tota manera, amb utilitzar gaire el mòbil perquè, d'una banda, la tarifa de les trucades dependrà de les dues operadores que intervenen i pot ser molt alta, i, d'altra banda, perquè de les trucades que es reben cal pagar el cost de l'operadora francesa (mentre que qui realitza la trucada paga el cost de l'operadora espanyola). Per tant, un suggeriment: utilitzeu el mòbil només per a l'imprescindible. Resulta més econòmic trucar des de les cabines públiques que hi ha, gairebé sense excepció, a totes les poblacions. Totes les cabines funcionen amb targeta de prepagament, que es pot comprar a supermercats i bars, i també a qualsevol oficina de la Poste (correus), on són una mica més econòmiques. Per últim, cal recordar que el prefix internacional de França és el '0033' o '+33', i el d'Espanya és el '0034' o '+34'.
Transport de motxilles. És força habitual a França que els camins de gran recorregut més importants disposin d'un servei privat de transport de motxilles i/o persones, en col·laboració amb les gîtes d'étape i algunes chambres d'hôtes. En el Camí de Le Puy bastants caminants, sobretot francesos, contracten aquest servei i durant l'etapa només carregen una petita motxilla de pícnic. Per exemple, l'empresa Bourricot Express cobreix el tram de Moissac a Burgos, i l'empresa La Coquille cobreix el tram de Lectoure a Roncesvalles. L'opinió d'aquesta web sobre el fet de caminar sense motxilla està explicitada a la pàgina d'alguns consells, al paràgraf 'cotxe de suport'.
L'ambient pelegrí. A les vuit o quarts de nou de la tarda els pobles queden deserts, com si hagués caigut una bomba de neutrons. Molts pobles ni tan sols tenen un trist bar on el pelegrí pugui alimentar l'ànima i els bars solen tancar abans de les nou, amb l'excepció dels indrets més turístics. A més, els pelegrins es lleven molt d'hora i la majoria comença a caminar tot just el sol treu el nas. Per tant, no hi ha dubte que aquest és un camí més sobri que no pas el camí a Espanya, més donat a les calideses de bar i a les llargues sobretaules. El contrapunt, però, està en els sopars comunitaris als albergs, on es gaudeix, com no, d'aquells moments d'alegria i comunió que converteixen a tots els pelegrins, vinguin d'on vinguin, i siguin el que siguin, en iguals.
La credencial. Cal portar la credencial del pelegrí per identificar-nos com a tals, i que ens permetrà l'accés als albergs específics per a pelegrins. Qualsevol de les credencials que lliuren les associacions espanyoles és vàlida, de la mateixa manera que també ho són les credencials en francès de les associacions franceses. També lliuren la credencial a la catedral de Le Puy en acabar la missa de benedicció del pelegrí, que s'oficia diàriament a les set del matí.
