Aubrac

Pel que fa als desnivells dividirem el recorregut en tres trams, cada un dels quals presenta unes característiques determinades. Els trams són:

De Le Puy a Figeac. Aquest tram és on el camí presenta els desnivells més importants, atès que creua més de la meitat de l'enorme massís central francès, amb altituds que van dels 600 als 1.500 metres a la part central, baixant als 300 passat l'altiplà de l'Aubrac. Tanmateix, per als caminants una mica entrenats i acostumats als camins de muntanya no ha de suposar cap dificultat excessiva. Les pujades i baixades que, això sí, hi ha a totes les etapes, tenen uns desnivells per superar d'entre 300 i 600 metres. Així doncs, no estem parlant de desnivells 'pirinencs', sinó de desnivells típics de la muntanya mitjana. La cota màxima de tot el camí, superior als 1.400 metres, la trobem entre els pobles de Nasbinals i Aubrac, en un territori dur però d'una bellesa fascinant.

De Figeac a Moissac. Els bonics paisatges ondulats de la campanya francesa continuen presentant alguns desnivells al caminant, però res comparat amb el tram anterior. El perfil del recorregut és més suau en aquest tram (la cota sempre se situa per sota dels 350 metres) i els desnivells habituals que cal vèncer són menors de 150 metres.

De Moissac a Saint Jean Pied de Port. A partir de Moissac la cota encara baixa més i molt poques vegades se situa per sobre dels 200 metres. Sense ser un camí completament pla, els desnivells són quasi testimonials i no presenten cap dificultat al caminant que dies enrere creuava valentament les muntanyes de la regió d'Alvèrnia.

I, per acabar, una última consideració força important. Com ja s'ha comentat abans, el traçat del recorregut està més pensat com a GR que com a Camí de Sant Jaume i, algunes vegades, el camí es 'distreu' pujant i baixant alguns turonets i serres fàcilment evitables si es segueix una pista no senyalitzada (n'hi ha moltes d'asfalt). Tot i que, com a principi general, el més recomanable és seguir el camí senyalitzat (per no perdre'ns, per no trobar-nos-el mai tallat, etc.), va bé conèixer totes les possibilitats que tenim al davant, atès que no sempre tindrem el cos 'per ballar sevillanes', ni sempre farà bon temps... Per tot això i més, i molt especialment en aquest camí, serà bo disposar de mapes topogràfics com els que tenen les tres petites guies (molt fàcils d'adquirir a França) de la FFRP i que cobreixen en conjunt tot el recorregut (vegeu la pàgina de les guies dels camins). Un dels molts exemples d'això, potser el més significatiu, és el tram entre Moissac i Malause: si seguim el camí principal anirem per una serra sense parar de pujar i baixar; en canvi, si seguim el camí que avança en paral·lel al canal del Garona, ens evitarem els desnivells i escurçarem el recorregut ben bé un parell de quilòmetres. Les diferents opcions per anar d'un poble a un altre són igual de vàlides, però serà bo conèixer-les per poder triar a consciència.