De camí a Faycelles

Sortim de Conques seguint un bonic sender en dura pujada, de quasi dos quilòmetres, fins a la capella de Sainte Foy, magnífic balcó sobre Conques. A partir de la capella de Sainte Foy la pujada es suavitza i, ben aviat, hem de triar entre seguir el camí per Prayssac o bé prendre la variant de Noailhac (la distància, d'uns vuit quilòmetres, és semblant. Per Prayssac el camí és més bonic, i per Noailhac hi ha menys desnivells). Poc després de la confluència de les dues variants seguim una carretera secundària que baixa a la ciutat industrial, i un xic degradada, de Decazeville, síntesi dels problemes socials i racials de la França actual. Sortim de Decazeville per un carrer en forta pujada fins a l'església de Saint Roch. Seguim un tram de carretera i, ben aviat, la deixem per baixar a retrobar-nos amb el vell conegut riu Lot. El creuem i entrem a Livinhac le Haut.

Sortim de Livinhac le Haut per un camí sense dificultats i que va guanyant altitud fins arribar a Montredon, petit poble sobre un turó. Després, el camí continua sense dificultats, amb suaus desnivells, per pistes i carreteres secundàries a través de la plàcida i tranquil·la campanya francesa, mentre anem passant per un munt de petites viles, com ara Saint Félix i Saint Jean Mirabel. La baixada per carretera a la important ciutat de Figeac, a la vall del riu Célé (afluent del Lot), es fa un xic pesada i, a més, l'alberg de pelegrins, força acollidor, es troba a l'altra punta de la població. Sortim de Figeac en suau pujada fins a un bon mirador de l'entramat urbà. A partir d'aquí seguim per pistes d'asfalt amb molt pocs desnivells passant per la Cassagnolle, Faycelles i, per llargues pistes de terra que travessen bonics boscos, continuem fins a Gréalou. Un parell de quilòmetres més endavant de Gréalou, en una cruïlla de camins, podem veure a la nostra dreta un dolmen. Baixem altra vegada a la vall del Lot per un territori calcari, abrupte i ple de penya-segats, i arribem al captivador poble de Cajarc.

Quatre quilòmetres passat Cajarc creuem el riu Lot, voregem el llogaret de Gaillac i prenem un camí que va guanyant altitud. Els desnivells ara són suaus i el camí, força agradable, avança per paratges bonics i solitaris tot creuant extensos boscos de roures. Així doncs, caminem ràpid i sense dificultats, passant per alguns masos, fins al poble de Limogne en Quercy. Superat Limogne continuem pel mateix tipus de camins, passant a prop de Varaire (desviament d'un quilòmetre), fins a Bach, població sense serveis. Quatre quilòmetres més endavant tenim l'opció de desviar-nos dos quilòmetres del camí per anar a Vaylats, on les monges que regenten l'enorme convent de la vila disposen d'una hostatgeria per a pelegrins. Hem de tenir present que de Vaylats a Cahors hi ha una tirada de vint-i-vuit quilòmetres sense trobar ni un trist bar o botiga, tot i que es passa per bastants masos. Per tant, cal carregar força aigua, sobretot a l'estiu. Aquest tram no presenta cap dificultat (excepte que no hi ha serveis) i continuem amb la mateixa tipologia de camins, força agradables de caminar. Finalment, baixem en picat per pista asfaltada a Cahors, ciutat que al pelegrí que camina des de Le Puy li sembla enorme. Hi entrem creuant un riu, endevineu quin? Ho heu encertat: el Lot.