El pas del riu Lot pel poble d'Espalion
Espai immens i solitari. Creuar a peu la regió volcànica de l'Aubrac serà inoblidable. A la sortida d'Aumont Aubrac passem, discretament, per sota de l'autopista A-75 (Montpellier - Clermont Ferrand). Continuem per camins i pistes sense cap dificultat, passant per la Chaze de Peyre, les Quatre Chemins i Finieyrols. De Finieyrols a Nasbinals el camí és una autèntica delícia: enormes extensions, pastures, bestiar, camins de transhumància prehistòrics encaixonats en murs de pedra, i moltes, moltes flors a la primavera i molta, molta neu a l'hivern. A partir de Finieyrols el camí sempre va per sobre dels 1.100 metres d'altitud. Passem per Rieutort d'Aubrac (aquí comença la variant del llac de Saint Andéol, que acaba al poble d'Aubrac), Montgros i Nasbinals, un bonic i turístic poble amb tots els serveis. Els nou quilòmetres que separen els pobles de Nasbinals i Aubrac són els més espectaculars de tot el Camí de Le Puy. 'Perquè anar a Irlanda si aquí tenim l'Aubrac?', diu la publicitat. Sí, hi ha una certa semblança, però és com comparar naps i cols.
A la sortida de Nasbinals el camí guanya altitud fins a superar la cota dels 1.400 metres, i després planeja. El paisatge és grandiós i fascinant. I el clima sever: som al territori habitat més fred de tot França, Alps inclosos. La boira baixa i el fort vent són habituals, fins i tot a l'estiu. Al petit poble d'Aubrac (1.300 metres d'altitud) arribem en lleugera baixada. Aquí comença un llarg descens per camins estrets i boscosos fins a Saint Chély d'Aubrac (800 metres d'altitud), passant abans per Belvezet. Sortim de Saint Chély en forta pujada i més endavant creuem un bosc de faigs preciós mentre anem perdent altitud. Tornem a fer un curta però dura pujada fins a la Rozière i, poc després, per si no n'hi hagués hagut prou, una altra forta baixada fins al preciós poble de Saint Côme d'Olt (350 metres d'altitud), inconfusible pel seu campanar tort, emplaçat a la vigorosa i fèrtil vall del riu Lot (en català es diu Òlt, però aquesta vegada per evitar confusions seguirem anomenant-lo Lot). Aquest riu, que precisament neix a l'Aubrac, ens l'anirem trobant de tant en tant fins a Cahors. Per ara l'anem seguint, i ho fem en el mateix sentit que el curs de les seves aigües. El camí, en aquest tram, no presenta gaires desnivells (sobretot si prenem les variants que van més a prop del riu), i passa per les boniques poblacions d'Espalion, Bessuéjols, Verrières, fins l'arribada impressionant a Estaing, un poble enganxat a un castell.
Sortim d'Estaing seguint una carretera secundària al costat del riu i, a uns tres quilòmetres, abandonem el riu Lot per començar una pujada dura i llarguíssima. Afortunadament, aquesta pujada, en bona part d'asfalt, es va suavitzant conforme guanyem altitud. Passem per alguns masos i creuem per senders de boscos frondosos abans d'arribar al petit poble de Golinhac, un privilegiat balcó sobre la vall del Lot. Seguim a partir de Golinhac per tranquil·les i relaxants pistes, de terra i d'asfalt, gaudint d'un agradable paisatge muntanyós. Ara hi ha pocs desnivells i amb tendència a perdre altitud. Passem pels llogarets de les Albusquiès i Campagnac abans d'arribar al poble de Espeyrac. D'Espeyrac pugem a Sénergues, un petit poble del qual sortim en un dur i curt empit. Més endavant, caminant en pla, passem per alguns masos, i arribem a la forta baixada per sender que ens porta a un dels pobles més bonics del món (segons els francesos): Conques. La contemplació de l'abadia de Saint Foy al final de la baixada és un altre moment d'èxtasi emocional que ens regala el Camí de Le Puy.
