El magnífic claustre de l'abadia de Saint Pierre, Moissac
El Camí de Le Puy, com ja s'ha esmentat, fou el primer i més important de tots els camins històrics de Sant Jaume per terres gal·les, transitat des del segle X per desenes de milers de pelegrins. Com a conseqüència, ha acumulat en els seus principals llocs de pas un extraordinari patrimoni cultural només comparable amb el patrimoni del nostre estimat Camí Francès.
Algunes de les viles d'aquest camí tenen el privilegi d'estar considerades una de les més boniques viles de França (un des plus beaux villages de France), un qualificatiu que atorga una entitat privada i que ha adquirit amb el temps un cert prestigi. Només 149 pobles tenen aquest reconeixement, dels quals 7 es troben en aquest camí. Podríem dir que és quelcom semblant a les 'estrelles Michelin' dels restaurants però amb referència als pobles...
Al igual que diem a la pàgina dedicada al Camí Francès, escriure amb justícia sobre els aspectes culturals del Camí de Le Puy també requeriria no menys paraules que les contingudes en cincs toms de l'enciclopèdia britànica. Tanmateix, l'objectiu d'aquesta web és oferir una visió global del camí; per tant, i essent plenament conscients de deixar-nos coses importants per dir, presentem tot seguit una llista dels vint-i-cinc monuments o indrets més rellevants en l'àmbit cultural que trobem al llarg d'aquest camí. No hem inclòs el poble de Saint Jean Pied de Port, atès que ja es tracta a la pàgina del Camí Francès. Com sempre, presentem aquesta llista seguint l'ordre de la marxa:
La ciutat de Le Puy en Velay. La bonica, singular i sorprenent ciutat de Le Puy (Lo Puèi en occità) transpira xacobeisme pels quatre costats, com fan paleses les nombroses referències medievals al Camí de Sant Jaume que hi trobem. La catedral de Notre Dame (segles XI-XII), de factura romànica i amb evidents influències àrabs, s'aixeca als peus de la roca Cornielle, un pujol d'origen volcànic al cim del qual, a banda de ser un excel·lent mirador de la ciutat, s'alça la monumental estàtua de Notre Dame de France (any 1860). A la catedral, declarada Patrimoni de la Humanitat, s'hi accedeix a través d'una llarga escala de pedra des del carrer des Tables, i s'hi venera la verge 'negre' (segle XVIII). Cada dia, a les set del matí, s'oficia la missa de benedicció del pelegrí. El claustre (segles XI-XII), també bàsicament romànic però amb influències diverses, està considerat un dels més bonics d'Europa. D'altra banda, i emplaçada fora del casc antic, amb una ubicació que resulta fascinant i impossible, al cim d'una agulla de roca volcànica de gairebé de cent metres d'alçada, trobem l'església romànica de Saint Michel d'Aiguilhe (segle XI), a la que s'hi pot accedir per unes escales molt dretes.
La Torre dels Anglesos (Saugues). La Torre dels Anglesos, construïda al segle XII, és l'únic vestigi que resta d'un antic castell. Mirador excel·lent, la torre acull avui dia una exposició permanent que ens explica les feines d'antany vinculades als boscos.
L'església de Nasbinals. Al bell mig del poble, l'església de Nasbinals (segles XI-XII), d'estil romànic, es presenta com una edificació sòbria i poderosa. El seu campanar sobresurt per damunt del poble, com un far que guia als caminants en l'immens oceà de l'Aubrac...
El Pont Vell i la Creu del Pelegrí de Saint Chély d'Aubrac. A la sortida de la població de Saint Chély creuem el riu Boralde pel gòtic Pont Vell (segle XIV), presidit per la Creu del Pelegrí i declarat Patrimoni de la Humanitat.
El poble de Saint Côme d'Olt. És el primer dels set pobles del camí que té l'honor, sens dubte merescut, de formar part de les viles més boniques de França. Emplaçat al peu dels contraforts del massís de l'Aubrac, aquesta pintoresca vila fortificada, de carrerons laberíntics, conserva en bon estat les antigues edificacions medievals. L'església gòtica de Saint Côme i Saint Damien (segle XVI) és famosa pel curiós sostre tort del campanar, una fina silueta en forma d'espiral, bonica imatge que s'ha convertit en la icona de la població. També mereix una visita la Capella dels Penitents, construïda als segles XI-XII per als pelegrins.
El Pont Vell d'Espalion. A l'elegant poble d'Espalion hi destaca el preciós Pont Vell (segle XI) sobre el riu Lot, declarat Patrimoni de la Humanitat.
El poble de Estaing. Bellíssima vila medieval a la riba de Lot, que també forma part de les més boniques viles de França. L'imponent estructura del castell d'Estaing (segle XV-XVI) sobresurt amb espectacularitat sobre la vila, oferint la imatge que la caracteritza. Un altre dels monuments importants és el pont gòtic sobre el Lot, construït a inicis del segle XVI, i presidit per una estàtua de pedra de François d'Estaing, bisbe de Rodez. Finalment, cal destacar l'església de Saint Fleuret (segle XV), de riques vidrieres i que acull valuoses relíquies, i la capella d'Ouradou (segle XV).
El poble de Conques. Si el Camí de Le Puy està ple de joies arquitectòniques, la petita població de Conques (emplaçada en una concavitat, d'aquí el nom), de només tres-cents habitants i profundament vinculada al Camí de Sant Jaume des dels seus orígens, és la més brillant de totes. Cap construcció trenca l'harmonia del conjunt medieval. Forma part, amb tota justícia, de les més boniques viles de França, i és una referència internacional pel que fa a l'arquitectura romànica i a l'orfebreria medieval. L'abadia de Saint Foy (segles XI-XII), màxim exponent del romànic europeu, d'una bellesa i sobrietat admirables, fou aixecada per acollir els nombrosos pelegrins medievals, i encara avui dia la seva comunitat de monjos segueix oferint hospitalitat als pelegrins i caminants. De tot el conjunt cal destacar el famós timpà del Judici Final, les riques vidrieres, els vestigis del claustre i, molt especialment, El Tresor, la més completa col·lecció d'orfebreria religiosa francesa entre els segles IX i XVI, i on hi trobem la imatge coberta d'or i pedres precioses de Saint Foy. L'abadia i el Pont dels Pelegrins (segle XV) estan declarats Patrimoni de la Humanitat.
La ciutat de Figeac. La ciutat històrica, amb carrerons tortuosos i estrets, i amb un conjunt excepcional de palaus i cases força ben conservades, ens parla del que havia estat, temps enrere, una ciutat medieval rica, dinàmica i pròspera. Avui dia, Figeac ofereix als seus visitants un ric patrimoni monumental com per exemple: l'hotel medieval, avui Museu de la Moneda (segle XIII); el gran palau de Balène, avui hotel (segle XIV); les esglésies, ambdues de base romànica, de Notre Dame du Puy i de Saint Sauveur, i la bonica Place des Éscritures, amb una obra contemporània de granit negre que reprodueix a gran escala la Pedra de Roseta. Menció a part mereix el museu Champollion, dedicat al més il·lustre fill de la ciutat, l'egiptòleg Jean-François Champollion (1790-1832), que va desxifrar el jeroglífic egipci en saber interpretar els texts escrits a la Pedra de Roseta (trobada a Egipte i que està exposada en el Museu Britànic des de 1802), fent llum al coneixement de la civilització de l'antic Egipte.
El poble de Cajarc. Tot i que a prop de Cajarc s'han trobat nombrosos vestigis prehistòrics, l'origen de la població és una fortificació romana denominada Hébrardie. L'agradable població de Cajarc, emplaçada a la riba del cabalós Lot i al mig d'un circ de penya-segats, presenta als visitants un casc antic de cases medievals ben conservades, els vestigis del castell d'Hébrardie (finestres gòtiques), la capella des Marinier (segle XII), i l'església, del segle XIII i amb importants reformes posteriors.
El convent de les Filles de Jesús (Vaylats). A la petita població de Vaylats s'alça l'enorme convent de les Filles de Jesús, construït a inicis del segle XIX, on les monges d'aquesta comunitat acullen amb afecte als pelegrins. L'església, d'estil romànic, presenta un estilitzat i curiós campanar en agulla.
La catedral de Saint Étienne (Cahors). La catedral de Saint Étienne, de base romànica, fou fundada els segles XI i XII, i es va ampliar posteriorment amb diferents fases constructives fins al segle XVII. L'edificació presenta un aspecte auster, amb una única nau molt ample d'on sobresurten dues enormes cúpules d'estil bizantí. Cal també destacar el bonic claustre gòtic (segle XVI).
El pont Valentré (Cahors). Una altra de les joies del camí. Els pelegrins surten de la ciutat de Cahors a través del bellíssim i original pont Valentré (segle XIV), un dels millors i més ben conservats ponts medievals de tot Europa. El pont, que salva el riu Lot, consta de sis arcs gòtics i tres imponents torres quadrades, que s'eleven quaranta metres sobre el nivell de l'aigua. La bonica imatge del pont s'ha convertit en una icona tant de la ciutat de Cahors com del Camí de Le Puy.
El poble de Lauzerte. El poble medieval de Lauzerte, fortificat sobre un turó, també està considerat una de les més boniques viles de França. El casc antic conserva cases, de pedra blanca, dels segles XV-XVIII, algunes parets de les quals formen part de la muralla. L'església de Saint Barthélemy només conserva de l'edifici primitiu la portalada (segle XIII) que dóna a la acollidora plaça porticada de Cornières, centre històric de la població. Ben a prop, junt a l'antiga muralla, el Jardí del Pelegrí escenifica en forma de joc, semblant al joc de l'oca, la història i el recorregut iniciàtic del pelegrinatge a Compostel·la.
L'abadia de Saint Pierre (Moissac). Som davant d'un dels conjunts arquitectònics més extraordinaris i valuosos de França. L'abadia, un dels més importants cenobis de França a l'edat mitjana, fou fundada al segle VII i adscrita a la poderosa ordre de Cluny al segle XI. El claustre està considerat, pels francesos, el millor del món. I potser, aquesta vegada, tenen raó, doncs realment és d'una bellesa admirable: les arcades de les galeries descansen sobre columnes de marbre, magníficament esculpides, simples i dobles alternativament excepte als angles i al centre de cada galeria. Tant el claustre com el timpà de la portalada sud (amb una representació de l'Apocalipsi de Sant Joan), ambdós romànics d'inici del segle XII, estan declarats Patrimoni de la Humanitat.
El poble d'Auvillar. Emplaçat sobre un esperó rocós junt al riu Garona, Auvillar forma part del selecte grup de pobles amb l'etiqueta de ser una de les viles més boniques de França. El nucli històric es troba excel·lentment conservat, amb construccions que daten dels segles XVII i XVIII. La plaça del centre és triangular, i al mig hi destaca un mercat circular sobre columnes (inici del segle XIX). Altres monuments notables són l'església de Saint Pierre, original del segle XII però amb importants reformes posteriors, i l'elegant torre del rellotge (segle XVII), per la porta de la qual s'entra a la ciutat vella.
La catedral de Saint Gervais (Lectoure). Al centre de la històrica població de Lectoure sobresurt la torre del campanar, imponent i sòbria, de la catedral de Saint Gervais. La catedral fou construïda al segle XIII, destruïda en temps de Lluís XI i tornada a aixecar al segle XV. A l'interior hi destaquen les riques vidrieres, uns interessants retaules dels segles XVIII-XIX i una imatge en marbre blanc de la Verge Maria (segle XVIII).
La col·legiata de Saint Pierre (La Romieu). En el petit poble de La Romieu, vinculat en els seus orígens al Camí de Sant Jaume, hi trobem la monumental col·legiata de Saint Pierre (segle XIV), d'estil gòtic, declarada Patrimoni de la Humanitat. L'església està formada d'una sola nau i, de tot el conjunt, hi destaca el bellíssim claustre.
La catedral de Saint Pierre (Condom). Condom, bressol i capital de l'armanyac (segons diuen, el més antic aiguardent de França), presenta la seva catedral de Saint Pierre (segles XV-XVI) com el monument més significatiu. Cal destacar-hi, d'una banda, l'única i enorme nau, d'estil gòtic, amb les voltes, l'orgue (segle XVII) i les estàtues de pedra d'àngels i sants, i, d'altra banda, el claustre, també d'estil gòtic.
El poble de Larressingle. Un altre dels pobles que formen part de les més boniques viles de França. Situat a vuit-cents metres fora de la ruta, el petitíssim poble medieval de Larressingle també rep el nom de 'la petita Carcassona', atesa la seva configuració circular i fortificada. La muralla, del segle XIII, encercla completament el poble i només té una porta d'entrada, amb un pont fix que salva la rasa (a l'edat mitjana el pont era llevadís). A l'interior es conserva l'església romànica de Saint Sigismond (segle XIII).
El poble de Montréal du Gers. També està considerat una de les més boniques viles de França. És una antiga ciutat fortificada, construïda al segle XIII, i emplaçada sobre un antic assentament romà (en queden importants vestigis al pujol de Séviac, ben a prop). La gran plaça del centre, amb magnífiques arcades de pedra, els pintorescos carrerons d'aspecte medieval, la imponent església gòtica fortificada (segle XIII) i l'edifici de l'ajuntament (segle XVIII) són els elements més rellevants de la població.
La catedral de Saint Luperc (Éauze). Al centre del bonic poble d'Éauze s'alça la catedral gòtica de Saint Luperc (segles XV-XVIII), formada d'una sola nau longitudinal sostinguda amb sòlids contraforts. Força peculiar és la torre octogonal del campanar.
L'església de Sainte Quitterie (Aire sur l'Adour). Emplaçada en un pujol, a la sortida d'Aire sur l'Adour trobem l'església de Sainte Quitterie (segles XI-XIV), de base gòtica, tot i que el cor i la capçalera són d'estil romànic, que està declarada Patrimoni de la Humanitat. La cripta acull un sarcòfag de marbre blanc (segle IV) amb la sepultura de la jove princesa màrtir Sainte Quitterie, decapitada en no renegar de la seva fe catòlica.
L'ermita de Sensacq. Solitària en el camp ras, poc abans de la població de Pimbo, ens sorprèn la sòbria ermita romànica de Sensacq (segle XI), dedicada a l'apòstol Sant Jaume.
Les fortificacions de Navarenx. La seva condició fronterera i el pont sobre el riu Oloron del segle XIII (l'actual data del segle XVI), que facilita l'accés al Pirineu, convertí el poble de Navarrenx, al llarg de la història, en un bastió estratègic que calia defensar. Dels més notables monuments de l'arquitectura militar que han sobreviscut al pas del segles cal destacar la porta de Saint Antoine i les muralles (segle XVI), l'arsenal (segle XVII), el polvorí (segle XVI) i la font militar (segle XVI), que assegurava el subministrament d'aigua en cas de setge.
