Els Monegres
La sortida de Lleida és més agradable que no pas l'entrada. Fins a la petita vila de Butsènit caminem per la vora del riu Segre, que en queda sempre a l'esquerra, sense creuar-lo en cap moment. A la sortida de Butsènit seguim una pista de terra anomenada Camí de la Graninella i, més endavant, seguim una altra pista, aquesta asfaltada, anomenada Camí Torrent i Ramell. Aquest últim camí ens condueix fins a Alcarràs, ciutat que voregem pel sud sense passar pel centre (si volem podem anar-hi, és clar, per prendre un cafè o una cervesa). D'Alcarràs a Fraga el camí és menys agraït perquè gairebé sempre tenim a prop l'autovia A-2. En prendre contacte amb l'autovia, després de sortir d'Alcarràs, la creuem per sota i caminem deixant-la a l'esquerra; a estones hi anem just al costat i a estones hi anem més allunyats. Abans d'arribar a Fraga, la primera ciutat aragonesa del camí, pugem un turonet i el baixem per l'altra banda, travessem per l'antiga nacional un polígon industrial, i baixem al centre de la ciutat per un carrer amb forta pendent i molts revolts. En aquesta ciutat creuem el riu Cinca.
A partir de Fraga hem d'afrontar la travessa dels Monegres. Els Monegres, a banda de ser una comarca, és un territori elevat, semiàrid, i caracteritzat per les temperatures extremes i els forts vents. Al llarg dels primers vuit quilòmetres, a la sortida de Fraga, anem guanyant altitud, primer caminant per pistes entre conreus i petits horts de fruita, i més endavant per pistes de terra i pedra força malmeses. A dalt, el senzill i peculiar bar de camioners El Ventorrillo (nom molt escaient pel vent que habitualment hi bufa), ens serveix de referència i suport. A partir d'El Ventorrillo seguim un bon camí de terra en paral·lel a la nacional i, en poc més d'una hora, arribem al bar-restaurant Venta del Rey. A Venta del Rey encara ens resta una llarga tirada de més de dotze quilòmetres, al principi seguint al costat de la nacional i més endavant una mica allunyats d'aquesta, fins a Candasnos, població en la qual disposem de diverses pensions. De Candasnos a Peñalba tornem a anar sempre per pistes ben a prop de la nacional. A la sortida de Peñalba prenem la carretera de Casp en pujada i, un cop a dalt, seguim per la dreta una ample, llarga, rectilínia, i bona pista de terra, la qual ens condueix directament a Bujalaroz, poble amb tots els serveis i el més gran dels Monegres pel qual passarem.