Plaça del Pilar, Zaragoza

Tot seguit presentem una llista, que en cap cas pretén ser exhaustiva, dels monuments o indrets més rellevants en l'àmbit cultural que trobem en aquest camí. N'hem triat quinze. La ciutat de Logroño no s'inclou, atès que ja es tracta a la pàgina del Camí Francès. Com sempre, la llista la presentem seguint l'ordre de la marxa:

El monestir de Montserrat. Fundat l'any 1025 per l'abat Oliva, actualment hi conviuen una setantena de monjos benedictins i s'hi venera la imatge de la Mare de Déu de Montserrat (segle XII), patrona de Catalunya i anomenada popularment la moreneta pel seu color negre. De gran prestigi internacional és l'Escolania, un cor format per uns quaranta nens que viuen al monestir. La muntanya i el monestir de Montserrat són el centre espiritual de Catalunya i símbols en la defensa de la llengua catalana. En els últims anys també s'ha convertit en un centre turístic de primera magnitud a Catalunya, tan sols superat en nombre de visitants per la ciutat de Barcelona.

L'ermita de Santa Cecília. També a la muntanya de Montserrat, i a menys de tres quilòmetres del monestir, el camí passa per l'ermita romànica de Santa Cecília (segle XI), l'únic edifici que resta d'un antic monestir benedictí.

La basílica de Santa Maria (Igualada). El casc antic d'Igualada és d'origen medieval. De les seves edificacions destaca la bellíssima basílica de Santa Maria (segle XII), la qual acull una capella del Sant Crist i un magnífic retaule barroc.

L'església de Sant Jaume (Pallerols). Dins la preciosa església de Sant Jaume (segle XII), d'estil romànic, hi trobem una imatge de l'apòstol.

La Universitat de Cervera. És el monument més destacat de la ciutat. La Universitat (segle XVIII), d'estil neoclàssic amb elements barrocs, fou construïda en temps de Felip V i durant més d'un centenar d'anys va ser l'únic centre d'estudis superiors de Catalunya.

L'església de Sant Pau de Narbona (Anglesola). Construïda al llarg dels segles XVI i XVII, d'estil gòtic, conserva notables peces d'art en el seu interior.

La Seu Vella (Lleida). La magnífica catedral gòtica de la Seu Vella (segles XIII-XIV), anomenada popularment el Castell, domina des d'un turó tota la ciutat de Lleida. És el monument més emblemàtic de la capital de la Terra Ferma.

La Cartuja de la Inmaculada Concepción (La Cartuja Baja). Dins d'aquest magnífic conjunt monumental (segles XII-XIII), el qual dóna nom a la població Zaragozana de La Cartuja Baja, hi destaquen l'església del Sagrario, el Gran Claustro, la porteria i la procura.

La basílica del Pilar (Zaragoza). La majestuosa basílica del Pilar (segles XVII-XVIII), temple d'estil barroc situat a la mateixa plaça del Pilar, acull la Pilarica (segle XIV), patrona dels aragonesos. La basílica s'aixeca en el mateix lloc on, segons la tradició, a sant Jaume se li aparegué la Verge Maria sobre un pilar per encoratjar-lo a continuar la tasca apostòlica per terres ibèriques. Està considerat el temple marià, de culte a la Verge Maria, més antic del món cristià.

La catedral del Salvador (Zaragoza). Coneguda com la Seo, fou construïda entre els segles XII i XVIII. Es troba a la plaça de la Seo, al costat de la plaça del Pilar. És un temple de base gòtica on s'hi combinen diferents estils: mudèjar, renaixentista i barroc.

La torre mudèjar d'Utebo. Aquesta preciosa torre mudèjar, de dos cossos, un quadrat i l'altre octogonal, forma part de l'església de Ntra. Señora de la Asunción, declarada monument nacional.

La catedral de Santa María (Tudela). La catedral de Santa María (segles XII-XIII), a cavall entre el romànic i el gòtic, també està declarada monument nacional. Tant la Puerta del Juicio com el claustre, ambdós del segle XII, són un romànic excepcional.

La col·legiata de San Miguel (Alfaro). De la col·legiata de San Miguel (segle XVII), considerada una de les obres mestres del barroc espanyol, destaquen les dues torres de més de 50 metres d'alçada. Com a fet curiós cal esmentar que sobre les seves teulades hi viu la major colònia urbana de cigonya blanca del món, amb més de 500 individus.

La catedral de Santa María (Calahorra). D'estil gòtic, la catedral de Santa María (segles XV-XVII) és, avui dia, el monument més destacat d'aquesta antiga ciutat romana. Emplaçada a la part baixa de la ciutat, cal destacar la torre de sis cossos, l'extraordinari altar de San Pedro, d'estil plateresc, la portalada de San Jerónimo, i la pica baptismal, amb nombroses referències al Camí de Sant Jaume.

El castell d'Aguas Mansas (Agoncillo). De gran rellevància històrica és el preciós castell d'Aguas Mansas (segles XIII-XIV), situat en el mateix nucli urbà d'Agoncillo. S'hi pot apreciar a la seva portalada la Cruz de Calatrava. Ha estat declarat monument artístic històric nacional i està considerat una de les més destacades edificacions civils de La Rioja.

 Document sobre la cultura en el Camí Català de Santiago (Agència Catalana de Turisme)