Mallos de Riglos
Des de la plaça Mayor de Loarre baixem a la carretera pel carrer Antonio Coarasa, que passa per darrera l'església. Seguim la carretera a la dreta mig quilòmetre prenem un camí a la dreta. El poble que veiem al fons és Santa Engracia. Anem sempre recte, primer per un camí cobert d'herba i després per un sender. Sortim a la carretera d'accés a Santa Engracia i la seguim per la dreta 200 metres fins a un creuer, on agafem una pista que ens ve de front i deixem la carretera a mà dreta. Més endavant seguim un camí pedregós per la glera d'un barranc (cal estar atents a les fletxes) fins arribar a un sender (per la dreta) que, més endavant, es converteix en una pista de còdols. Finalment arribem a Sarsamarcuello en pujada per una pista en molt mal estat.
Tal com hem entrat, sortim tot recte per una pista, també força pedregosa, en pujada. Passada l'última casa, el camí torça a l'esquerra (s'intueix més que no pas es veu). Més amunt creuem una pista principal i seguim per un camí en mal estat. Per fi tornem a sortir a la mateixa pista principal que abans havíem creuat. La seguim a l'esquerra, planejant. Al davant veiem en una collada l'ermita de San Miquel (en ruïnes), la Torre de Marcuello (també en ruïnes) i, al costat de la torre, l'ermita de la Virgen de Marcuello. Les vistes sobre la vall del Gállego, a l'esquerra, són magnífiques. Arribem a l'ermita de San Miguel i a 200 metres deixem, a l'esquerra, el camí que va al Mirador de los Buitres (poc més de 1 km) i que obsequia a aquells que s'hi apropen amb unes impressionants vistes sobre els Mallos de Riglos. Continuem el nostre camí, que també ens permetrà veure els Mallos de Riglos a l'esquerra, i en vint minuts arribem a la collada de San Roman. Aquí hi ha una cruïlla de camins. Qui vulgui fer nit al refugi de muntanya de Riglos ha seguir el GR 1 (camí a l'esquerra en baixada). Nosaltres, però, seguim per la dreta la pista que va, de baixada, per l'altra vessant. Anem perdent altitud per bones pistes de terra. Davant veiem els Pirineus i la serralada de San Juan de la Peña.
A uns 40 minuts de la collada de San Román deixem a la dreta el desviament a la Foz de la Garoneta. Després d'uns altres 40 minuts, deixem a l'esquerra la Casa de Escalete i un altre desviament a Riglos. Poc després, passem per l'espectacular Paso de Escalete sobre la Foz de Escalete i, fent una gran volta per creuar la línia del tren, ja baixem al llogaret d'Estación de Santa María y la Peña (veiem el riu Gállego i a l'esquerra l'embassament de la Peña). Hi sortim per la carretera A-1205 en direcció a Triste. A uns 20 minuts prenem un sender a la dreta i que puja per un terreny escarpat. Avancem per senders, en un entorn bonic i solitari, pel vessant est del barranc de Triste. Passada una tanca de filferro, seguim una pista forestal, creuem (com puguem) el riu Triste i seguim fins a una caseta. Aquí hi ha una bifurcació; girem a la dreta i més endavant creuem dues vegades un rierol (l'Ena). Ens apropem a Ena amb bones vistes de la serralada de San Juan de la Peña. A l'entrada del poble hi ha una bifurcació que seguim a l'esquerra.
Hi sortim per la pista de terra (no l'asfaltada) que deixa el cementiri a cent metres a mà esquerra. Mitja hora després passem per la casa on hi viuen, en un bonic entorn i aïllats del món, la Cristina i el Xavier, una parella que pretén viure de la forma més autònoma possible. Per la mateixa pista, i mitja hora més tard, arribem a una collada. Tenim una perspectiva completa de la vessant meridional de la serralada de San Juan de la Peña. A la dreta, als peus de l'extrem est de la serralada, veiem el poble de Botaya. Ens hi dirigim per pista de terra sense més complicació. Sortim del poble per la carretera que puja a San Juan de la Peña. Per a situar-nos tenim com a referència la línia elèctrica, que va directa al monestir. A 1 km deixem la carretera i prenem una pista a mà esquerra. De seguida la pista es fa sender i va guanyant altitud amb alguna ziga-zaga. És fàcil trobar-nos algun arbre caigut sobre el camí. El tram final de pujada és per un sender pedregós. Una vegada a dalt, el camí planeja en paral·lel a la línia elèctrica. Arribem al Monasterio Nuevo de San Juan de la Peña. El voregem, deixant-lo a la dreta, i continuem pel camí de vianants, ben senyalitzat, que uneix els dos monestirs fent drecera de la carretera.
Sortim del Monasterio Viejo (o Real Monasterio) de San Juan de la Peña per la pista de terra que comença al costat de l'oficina d'informació. Anem guanyant una mica d'altitud i, en uns vint minuts (des del monestir), arribem al Collado Cuatro Caminos, on els quatre camins estan ben senyalitzats amb un indicador vertical. Seguim a mà esquerra, ara ja en decidida baixada, en direcció a Santa Cruz de la Serós. Cal anar en compte perquè el camí és molt pedregós i està força malmès. Quinze minuts després prenem un sender a l'esquerra que baixa directament, i sense contemplacions, al poble. De la bonica població de Santa Cruz de la Serós hi sortim per la carretera davant l'església de San Caprasio i, a 200 metres d'aquesta, prenem un camí a l'esquerra, anomenat Camino de Santa Cruz. El seguim, primer en pujada i després en baixada, fins a Binacua. Baixem per la carretera, en direcció a la nacional i, en menys d'un quilòmetre, ja enllacem amb el Camí de Sant Jaume conegut amb el nom de Camí Aragonès. Estem a tocar de Santa Cilia de Jaca.
