Col·legiata de Santa María la Mayor, Bolea

Tot seguit presentem una llista, no exhaustiva, dels monuments o indrets més rellevants en l'àmbit cultural que trobem en el Camí Català per San Juan de la Peña, en el tram de Tàrrega a Santa Cilia de Jaca (de Montserrat a Tàrrega ja està descrit a la pàgina corresponent). Com sempre, la llista la presentem seguint l'ordre de la marxa:

El Castell del Remei. És un bucòlic caseriu format per un castell al centre, amb quatre torres cilíndriques, un celler amb una bodega del segle XIX (cooperativa amb producció de vins de gran qualitat), un santuari dedicat a la Mare de Déu del Remei, dos petits pantans amb diverses espècies d'aus i, finalment, un servei de restauració. També hi ha una residència de discapacitats profunds que pertany a la comunitat dels Germans Franciscans de la Creu Blanca.

L'església de Santa Maria, Linyola. D'estil bàsicament gòtic (segles XV-XVI), es troba situada en una bonica plaça porxada. La seva portada és renaixentista i, el que és més rellevant, té un campanar vuitavat únic a Catalunya per les seves quatre torres de vigilància.

La ciutat de Balaguer. El seu monument més significatiu, emplaçat sobre un turó i dominant tota la ciutat, és la superba església de Santa Maria (segles XIV-XVI), gòtica, que consta d'una sola nau suportada amb sòlids contraforts i un imponent campanar octogonal. A la part baixa de la població hi ha la bonica plaça Mercadal, la plaça porticada més gran de Catalunya i el centre neuràlgic de la ciutat. El casc antic de la vila és de formació àrab, un dels més ben conservats, amb un teixit de carrers irregulars, petits passatges i alguns vestigis de les antigues muralles que l'encerclaven. Altres monuments destacats són: el convent de Sant Domènec (just abans del pont de Sant Miquel a mà dreta), dels segles XIV-XV, que mostra als seus visitants un magnífic claustre d'estil gòtic; el Castell Formós (davant del pont de Sant Miquel), mig en ruïnes, però que es pot visitar, i que primer fou un antic palau àrab i posteriorment el palau dels Comtes d'Urgell; el santuari de Sant Crist (passat el pont de Sant Miquel, sobre un turó a mà dreta), on s'hi venera la imatge del sant, i, finalment, el Portal del Gel i la muralla medieval, que veurem a la sortida seguint el camí.

El nucli medieval de Tamarite de Litera. Hi destaca l'església de Santa María la Mayor (segles XII-XIII), romànica de transició al barroc, a la plaça Mayor. També hi trobem bones mostres de cases senyorials dels segles XVII i XVIII, per exemple, en el carrer Caballeros, en el carrer Palau i a la plaça del Mesón.

El castell de Monzón. S'alça sobre un turó, a 370 metres d'altitud, dominant un extens territori. La seva imatge és una potent icona de la ciutat. Fou construït pels àrabs al segle IX, conquistat per Sanç III d'Aragó l'any 1089 i, posteriorment, lliurat per un pacte al mític Orde del Temple l'any 1143, que el convertí en un important enclavament fins a la seva dissolució, a inicis del segle XVI. Avui en dia està parcialment restaurat i s'hi fan visites guiades. Des de la catedral s'hi puja en deu minuts.

La catedral de Santa María del Romeral, Monzón. A banda del castell, és l'altre gran monument de Monzón. El seu estil original és romànic, dels segles XII-XIII. Fou en nombroses ocasions la seu de les Corts de la Corona d'Aragó entre els segles XIII i XVII.

El poble de Berbegal. Emplaçat sobre un turó, és un excel·lent mirador de la comarca del Somontano i dels seus pobles, i també dels Pirineus, si el dia és clar. L'origen de la població es remunta a l'època romana. Al segle XI els templers hi van construir una fortificació, que posteriorment va passar a mans de l'orde dels Hospitalaris i va funcionar com a hospital de pelegrins. L'únic vestigi que es conserva és l'Arco del Hospital. Tanmateix, el monument més rellevant de la població és l'església parroquial de Santa María la Blanca (segles XII-XIII), d'estil romànic, amb tres absis i tres naus. Una dada curiosa: pel poble hi passa la línia imaginària del Meridià de Greenwich, que pren com a referència l'antic observatori astronòmic de Greenwich (Londres) i que determina les franges horàries de tot el món.

La catedral de Santa María, Huesca. D'estil bàsicament gòtic i construïda sobre una antiga mesquita, és l'edifici més important de la capital. Data dels segles XIII-XVI.

La col·legiata de Santa María la Mayor, Bolea. En l'àmbit monumental Bolea ofereix als seus visitants una joia de gran valor: la col·legiata de Santa María la Mayor (segle XVI), d'estil gòtic i declarada Monument Nacional. Fou aixecada, sobre un petit promontori, al mateix lloc on havia existit una fortalesa musulmana (vestigis a la torre i a les muralles) i un temple romànic, del qual també en resten alguns vestigis (la cripta sota el presbiteri i la torre del campanar). També acull diversos retaules, dels segles XV al XVIII, de gran interès. Val la pena pujar al turó del costat, el Fosal Viejo, un impressionant mirador sobre la comarca Hoya de Huesca.

El castell de Loarre (fora de la ruta). Es troba a 3,7 km del poble de Loarre i a 1.080 metres d'altitud. És una de les més preuades joies del patrimoni històric-artístic aragonès i és la fortalesa romànica més important d'Espanya. El castell està emplaçat a la vessant sud de la serra de Loarre, en un indret que oferia un gran avantatge estratègic per l'extens domini visual sobre el territori, resguardat per unes grans formacions rocoses. Es va construir per ordre de Sanç III de Navarra, al segle XI, per facilitar el setge cristià a Bolea, dominada pels àrabs. La fortalesa està envoltada per una muralla amb deu torres rodones i una de quadrada, amb dues portes d'entrada ben protegides. L'element més destacat del conjunt és la Torre del Homenaje, de 22 metres d'alçada i de 5 plantes, amb unes impressionants parets de quasi 2 metres de gruix. A l'interior del castell hi ha l'església de Santa María, construïda a inicis del segle XI, d'estil romànic primerenc. Al llarg del segle XX el castell ha tingut diverses restauracions. Afortunadament, avui en dia es troba en un bon estat de conservació, malgrat totes les vicissituds bèl·liques de la seva llarga història.

L'església de San Esteban, Loarre. Al bell mig del poble, sobresurt voluminosa l'església de San Esteban, construïda a inicis del segle XVI. Derruïda en la seva major part al mateix segle, tan sols es conserva de l'original la torre piramidal gòtica; la resta és del segle XVIII. Està declarada Monument Nacional.

Els Mallos de Riglos. Són unes impressionants formacions geològiques altes i estilitzades, de color rogenc, formades per còdols compactats per grava i sorra. Els veiem, llunyans, poc abans de la collada de San Roman.

El Monasterio Nuevo de San Juan de la Peña. És un edifici de grans dimensions que es va començar a construir a finals del segle XVII, després de l'incendi que l'any 1675 va devastar el Real Monasterio. Es troba situat en un extens pla, proper al monestir antic i a una cota més alta que aquest. Hi destaca la façana barroca de l'església, amb profusa decoració i de bonica simetria. El govern d'Aragó l'ha rehabilitat en els darrers anys com a centre turístic, i acull el Centro de Interpretación del Reino de Aragón, el Centro de Interpretación del Monasterio de San Juan de la Peña, un hostal de luxe, un bar-restaurant, spa, salons per a conferències, etc.

El Monasterio Viejo de San Juan de la Peña. També se l'anomena Real Monasterio de San Juan de la Peña. És un monestir amagat entre les agrestes parets rocoses de la serralada de San Juan de la Peña, en un indret que sembla ben bé l'últim racó del món. L'emplaçament és sorprenent: es troba sota una enorme roca que li ofereix una protecció inquietant. El seu origen documentat es remunta al segle X, amb la fundació d'un petit centre monàstic sota l'advocació de Sant Joan Baptista. Fou en el segle XI que el centre es va ampliar convertint-se en panteó de reis d'Aragó i de Navarra, i un dels monestirs més importants del Regne d'Aragó. De les nombroses llegendes que tenen el monestir de San Juan de la Peña com a protagonista, cal destacar la que afirma que aquí s'hi va custodiar durant segles el Sant Graal. Avui en dia, del conjunt hi destaca l'excepcional claustre romànic, sota la roca. A banda del claustre, també hi trobem, en diferents estats de conservació, l'església preromànica i la sala de concilis (a la planta baixa), el panteó de nobles i reis, l'església superior (segle XI), la capella gòtica de San Victorián i el museu.

L'església de Santa María, Santa Cruz de la Serós. És la joia arquitectònica d'aquesta bonica població, una construcció imponent. Data dels segles XI-XII, és d'estil romànic i formava part d'un monestir del que resten alguns vestigis.