Per veure el mapa complert anar a la pàgina del Mapa dels Camins de Sant Jaume

Distàncies Camí Català per San Juan de la Peña

El Camí Català per San Juan de la Peña, o Camí Català septentrional, és el Camí de Sant Jaume que des de Montserrat va a Santa Cilia de Jaca, on s'uneix amb el Camí Aragonès, passant per Huesca i el monestir de San Juan de la Peña. El tram de Montserrat a Tàrrega és comú amb el Camí Català per Lleida i Zaragoza.

La documentació històrica confirma que aquest camí, en una gran part, fou seguit per pelegrins medievals que aprofitaven la traça de la calçada romana que unia les ciutats de Ilerda (Lleida) i Osca (Huesca).

El Camí Català per San Juan de la Peña presenta uns atractius paisatgístics i culturals de primer ordre. Pel que fa al paisatge, combina les terres de conreus de la fruita dolça de les comarques de Lleida, els conreus de cereals i les extenses pastures del Somontano i la Hoya de Huesca, i, al pre-Pirineu, harmonitza les solitàries i bucòliques valls amb les espectaculars vistes sobre els Mallos de Riglos, la Foz de Escalete o la serralada de San Juan de la Peña. Pel que fa a la cultura, els monuments i les construccions de màxim interès són nombroses: la ciutat de Balaguer, el castell de Monzón, el poble de Berbegal, la catedral de Huesca, la col·legiata i el poble de Bolea, el castell de Loarre, els dos monestirs de San Juan de la Peña, i l'església de Santa Cruz de la Serós. I, a tot això, cal afegir-hi la gran hospitalitat que els veïns de pobles i ciutats mostren vers els pelegrins.

Pel que fa a les dificultats, aquestes se centren en la manca d'informació respecte l'itinerari, algunes mancances en la senyalització dins les àrees urbanes, i en el mal estat de moltes pistes i senders. Degut a això últim, alguns camins a partir de Huesca poden suposar un problema per a els ciclistes. Cal afegir que, a partir de Loarre, els camins i senders són els habituals de la mitja muntanya i, per tant, és fàcil trobar algun tram tallat o haver de travessar rierols amb força aigua (segons l'època convé portar polaines).

Avui dia, encara són pocs pelegrins els que realitzen aquest camí. És un recorregut força solitari, tant per l'absència de caminants com per la poca població del territori per on transcorre.

Avui dia no existeix cap guia d'aquest camí. A llarg de la primavera del 2010, aquesta web i l'editorial Cossetània publicarem una completa guia dels dos camins catalans que s'inicien a Montserrat.

El camí de Montserrat a Santiago per San Juan de la Peña té 1.130 km, mentre que per Lleida i Zaragoza en té 1.090 km. O sigui, és 40 km més llarg. Tenint el compte que parlem d'un trajecte de més de mil quilòmetres, no sembla que aquesta diferència sigui significativa a l'hora de triar un camí o l'altre.

El Camí Català per San Juan de la Peña passa per dues comunitats autònomes i tres províncies: Catalunya (Barcelona, Lleida) i Aragó (Huesca).

El Camí Català per San Juan de la Peña, de Montserrat a San Cilia de Jaca, té 320 quilòmetres i passa per 37 poblacions amb serveis. Així doncs, resulta una mitjana d'una població amb serveis cada 8,6 km. Les distàncies més llargues sense possibilitat d'avituallament són: de Tamarite de Litera a Monzón (20,6 km), de Chimillas a Bolea (16,2 km), i, per últim, el tram de muntanya de Sarsamarcuello a Estación de Santa María y la Peña (15,2 km). Les localitats amb més població són: Huesca, amb 49 mil habitants, Igualada, amb 33 mil habitants, i Balaguer i Monzón, ambdues amb 16 mil habitants.

Tot seguit adjuntem un document amb el llistat de les poblacions, les distàncies relatives, les distàncies acumulades i els serveis disponibles.

 Document de les localitats del Camí Català per San Juan de la Peña (distàncies i serveis)

A data de juny de 2009, el Camí Català per San Juan de la Peña presenta una xarxa d'allotjaments per als pelegrins força completa: 17 albergs o locals d'acollida. D'aquests, una bona part no són per a ús exclusiu de pelegrins. I a tot això, cal afegir-hi els 3 nous albergs que tenen previst obrir aquest estiu del 2009.

Hi ha albergs o locals de propietat municipal: Castellolí, Jorba, Tàrrega, Castelló de Farfanya, Tamarite de Litera, Berbegal, Pertusa, Antillón, Pueyo de Fañanás, Bolea i Santa Cilia. Hi ha acolliment de caire religiós a Montserrat i Cervera. Hi ha albergs privats a Bolea i a Botaya (aquest darrer només en temporada alta). La casa rural de Sant Pau de la Guàrdia té un espai per a pelegrins. Hi ha un senzill acolliment ofert per un particular, quan li és possible, a Linyola. I a Huesca, Sarsamarcuello i Ena estan enllestint els seus respectius albergs municipals.

Malgrat aquest bon nombre de llocs apropiats per dormir, caldrà fer ús d'allotjaments més convencionals un parell o tres de dies, per exemple a Balaguer, Alfarràs o Monzón, i també a l'etapa anterior de Santa Cilia, si encara no funciona l'alberg d'Ena, perquè ja fa molt temps que està "a punt" d'obrir. En aquesta etapa també hi ha la possibilitat de fer nit al refugi de muntanya de Riglos, poble que queda a uns 4 km fora de la ruta.