Boca nord del túnel de San Adrián

A Zegama creuem per última vegada el riu Oria, el més important de la província de Guipúscoa i que neix ben a prop d'aquesta localitat, a la vessant nord de la serra d'Aizkorri. Sortim de Zegama per la carretera provincial i la seguim uns vint minuts fins prendre, a mà dreta, una pista cementada que fa pujada. Anem guanyant altitud, passem vàries cruïlles ben senyalitzades, veurem que el camí descriu algunes ziga zaga, i arribem a l'ermita de Nuestra Señora de la Nieves, primer, i més endavant al mas Buenavista. Aquí la pendent de la pujada es torna una mica més pronunciada. Seguim per camins rurals i creuem diverses tanques. Després el camí es fa sender i avancem per un preciós i espès bosc, fins tornar a sortir a un camí d'herba i pedres. Més endavant prenem una pista forestal, passem per un refugi i, a través d'una preciosa fageda, arribem a l'ermita de Sancti Spiritus. Al costat, a 250 metres, hi ha el refugi de San Adrián. En menys de vint minuts, seguint un camí d'herba i pedres, arribem al túnel de San Adrián i el creuem.

A l'altra banda, el camí continua per una preciosa calçada medieval (anteriorment romana), extraordinàriament ben conservada. Seguim guanyant, molt poc a poc, altitud, fins al coll de Portugaina, cruïlla de camins, punt més elevat del nostre camí (1100 metres d'altitud) i límit provincial de Guipúscoa i Àlaba. A partir del coll de Portugaina ja tot va de baixada. Seguim un petit tros més de calçada i després una pista forestal força malmesa, i molt enfangada si ha plogut, a través d'una impressionant fageda. Finalment, la pista forestal desemboca a una pista asfaltada. L'anem seguint en baixada durant més d'una hora fins arribar a l'agradable poble de Zalduondo (disposa de bar, dimecres tancat).