Camps de cereals de camí a Berantevilla

La sortida de Vitòria no està senyalitzada però no té pèrdua, atès que hem de seguir llargues i nobles avingudes fins a la vila d'Armentia (unida físicament a la capital), passant pel costat del camp de futbol de Mendizorrotza. A Armentia passem pel davant de la basílica de San Prundencio i, un cop més, tenim el mateix problema que a l'entrada de Vitòria: el camí queda tallat per les obres de construcció d'habitatges (juny de 2007). Així doncs, seguim per la vorera un petit tram de la transitada nacional fins a retrobar, ben aviat, la senyalització i prendre carreteres secundàries molt més agradables i tranquil·les fins a Gometxa, poble sense serveis. Sortim de Gometxa seguint una pista forestal, en ascens suau, que s'allunya de la nacional. Passem a prop de la petita vila de Zumelzu, que ens queda 700 metres a l'esquerra, i seguim de front fins a Subijana de Álava, petita població sense serveis (a la nacional, seguint 1,5 km la carretera que hi baixa, hi ha un hotel amb bar i restaurant).

A partir de Subijana comencem l'ascensió al Portillo de San Miguel (740 metres d'altitud), amb forta pendent els primers trams però que es va suavitzant progressivament. Després seguim un típic camí de muntanya amb el ferm irregular, que va planejant fins arribar a la collada, límit entre la província d'Àlaba i el Condado de Treviño (Burgos). Les vistes són excepcionals i es fa evident que el Condado de Treviño, circumdat completament per territori alabès, té terres molt fèrtils. La baixada és pronunciada i dura (semblant a la baixada de l'Alto del Perdón, en el Camí Francès), per una pista de pedra solta. A baix, la petita vila de Villanueva de la Oca, la primera del Condado de Treviño, no ens ofereix serveis. Des de Villanueva de la Oca seguim una carretera secundària sense trànsit fins a La Puebla de Arganzón, on hi entrem superant per sota l'autovia. Creuem de punta a punta La Puebla de Arganzón i sortim per l'antiga nacional (la més antiga i, de fet, un carrer del poble), que avança en paral·lel a la via del tren, a la nacional i a la nova autovia. Unes obres fan el camí confós, però, seguint recte, i en menys d'una hora, veurem a l'esquerra Burgueta, i, per tant, creuem per sota l'autovia i hi pugem.

A partir de Burgueta, poble sense serveis, seguim un camí en suau ascens fins a una collada, on abandonem el Condado de Treviño i tornem a entrar a la província d'Àlaba. Baixem a Estavillo, una altra població sense serveis. Seguim baixant, deixem a la dreta el ramal del camí (ben senyalitzat) que va a Burgos per Miranda de Ebro i seguim tot recte per una pista agrícola fins a l'alçada d'un peatge de l'autopista. Aquí el camí 'rebota' i torna a allunyar-se de l'autopista. Pugem sense dificultats el Alto de Lezama i després seguim llargues pistes de terra, amb algunes pujades i baixades, fins a la magnífica arribada al poble de Berantevilla. Val la pena entrar-hi (el camí ens deixa a 250 metres del centre del poble) perquè, a banda de motius culturals, davant l'església hi ha un bar senzill i acollidor. Després retrocedim per seguir el camí, que va en pujada, a trams pronunciada, fins a la collada de San Cristóbal. Darrera veiem l'àrea urbana de Miranda de Ebro, amb l'enorme xemeneia d'una fàbrica paperera. I baixant a Zambrana veiem la filera d'arbres, darrera de la nacional i de l'autopista, que jalonen l'Ebre. A Zambrana hi ha bar, al costat de la nacional.

El camí segueix per pistes agrícoles i més endavant surt a la nacional. Caminem per la vorera de la nacional fins que, passada una fàbrica abandonada, prenem a l'esquerra un camí que ens duu a la sorprenent població de Salinillas de Buradón (hi ha un bar). Ja comencem a veure vinyes. De Salinillas sortim per la part alta i iniciem, a través d'una pista forestal, una llarga ascensió al Portillo de la Lobera, un coll ben marcat i, des del qual, a banda de l'horrible camí de baixada, veiem al fons la ciutat d'Haro. La primera part de la baixada a Briñas és el tram més dur de tot el camí. Una pista molt malmesa, no apte per a bicicletes, de pendent pronunciada i amb abundant pedra solta, ens obliga a avançar amb molta precaució. Conforme perdem altitud el camí es suavitza i millora, i finalment entrem a Briñas per pistes agrícoles entre vinyes.