Claustre del Monasterio Viejo de San Juan de la Peña

Destaquem les tres variants més importants que presenta el Camí Aragonès, que són:

De Villanúa a Castiello de Jaca. Just arribar a Villanúa, abans d'entrar al casc antic, les sagetes desvien al pelegrí a la dreta, a la nacional. Aquest és el camí principal, el qual al principi va en paral·lel a la nacional, més endavant la creua i segueix per pistes forestals a la vessant oest de la vall fins entrar a Castiello de Jaca per la part alta del poble. La variant, en canvi, no es dirigeix a la nacional, sinó que creua el bonic casc antic de Villanúa i continua per pistes i senders a la vessant est de la vall. Finalment arriba a Castiello de Jaca a l'alçada de la nacional, a la part baixa del poble.
La diferència quilomètrica entre els dos camins és insignificant. Els ciclistes no hi ha dubte que han de seguir el camí principal. Pels caminants, en canvi, resulta més atractiu el camí alternatiu, en estar més allunyat de la nacional, però, això sí, té l'inconvenient que hi ha un tram de sender una mica perdedor. De fet, qui escriu hi ha passat dues vegades i les dues s'ha perdut, però, com no hi ha mal que cent anys duri, és possible que quan el lector hi passi la senyalització sigui impecable.

Pel monestir de San Juan de la Peña. No és, pròpiament, una variant, sinó un desviament. Aquest es troba, ben senyalitzat, a uns cinc quilòmetres passat Jaca. No hi ha dubte que la visita a l'important monestir de San Juan de la Peña és recomanable per a qualsevol persona interessada en la història i la cultura. Cada pelegrí ha de valorar, en funció de la seva condició física i temps disponible, si val la pena prendre el bonic i muntanyós camí a San Juan de la Peña, tenint en compte que allarga gairebé 13 km el recorregut i que cal superar un desnivell superior als 400 metres. A més, qui vulgui justificar la no visita al monestir ho pot fet al·legant motius històrics; els pelegrins medievals, al menys majoritàriament, no es desviaven per anar-hi, tot i la rellevància del monestir en aquells temps.

De Sangüesa a Izco. A la sortida de Sangüesa se'ns presenten dues alternatives ben diferents, i ben interessants, per arribar a Izco, petita població situada a uns 18 km de Sangüesa. El cert és que aquest cop no està gens clar a quina de les dues alternatives podem posar-hi l'etiqueta de principal, de manera que no ho farem. El camí per Rocaforte (desviament a l'esquerra abans d'arribar a la fàbrica paperera) és més directe, avança per solitàries valls d'aire navarrès i es submergeix en un entorn força bonic. El camí per Lumbier (recte a l'alçada de la fàbrica paperera) passa per les poblacions de Liédena i Lumbier, ambdues amb serveis, i travessa l'espectacular Foz de Lumbier, un congost on hi nien una important colònia d'aus; voltors, arpelles...
Avui dia, a diferència de fa uns anys, la majoria dels pelegrins prenen el camí per Rocaforte. Bàsicament és així per dos importants motius; primer perquè el camí per Lumbier és quatre quilòmetres més llarg, i, segon, perquè el camí per Rocaforte transcorre en un entorn més natural, menys remenat per la mà de l'home. De tota manera, el camí per Lumbier també té les seves avantatges i atractius, com disposar de més serveis i travessar la Foz de Lumbier. En qualsevol cas, sigui quin sigui el camí triat... haurem encertat!