El Pirineu, de camí a Artieda
A partir de Jaca el camí és una altra història. Gira 90 graus a la dreta, direcció oest, i segueix la vall del riu Aragó a través de l'ampli i solitari Canal de Berdún, el qual ens allunya del trànsit i les urbanitzacions. A uns 5 km de Jaca, aquells que no tinguin pressa poden seguir l'interessant variant que puja al monestir de San Juan de la Peña (veure apartat de variants). Nosaltres seguim el camí principal, que transcorre gairebé sense desnivells resseguint la N-240, la qual creuem vàries vegades. Un cop passat el poble de Puente la Reina de Jaca (no confondre amb el poble de Puente la Reina que està a Navarra), seguim un sender que puja al petitíssim poble d'Arrés, on un acollidor alberg d'aire rural ofereix repòs a les cames i a l'esperit del caminant. A Arrés hem de proveir-nos de queviures, i sobretot d'aigua, atès que ens espera un solitari tram de més de divuit quilòmetres sense serveis, força calorós a l'estiu, fins a Artieda, ja a la província de Saragossa. Els habitants d'aquest últim poble, en el qual disposem d'alberg, s'oposen frontalment al pla d'ampliació de l'embassament de Yesa, que suposaria la inundació d'una bona part de les fèrtils terres de conreu, mitjà de vida de la majoria dels seus habitants.
El següent poble pel que passem, Ruesta, a deu quilòmetres d'Artieda, fou abandonat per aquest mateix motiu a finals dels anys cinquanta, i ara tan sols hi queda habitat un refugi per a pelegrins i un càmping. Sortim de Ruesta en pujada a través d'un bosc de pins i roures, i abandonem a la dreta la vall del riu Aragón, el qual seguíem des de Somport. La pujada és llarga, però no dura, i ofereix bones vistes de l'embassament de Yesa. Un cop a dalt avancem per un descampat en lleugera baixada fins a Undués de Lerda, una altra localitat que des de fa poc disposa d'un alberg. Seguim més endavant per pistes agrícoles de terra fins a Sangüesa, ja a la comunitat de Navarra, on les monges d'una residència d'avis disposen d'un alberg de pelegrins espaiós, ben net, amb llits i llençols. Un excés de luxe per l'humil pelegrí.
